El RACC, sobre la zona de baixes emissions de Barcelona: «Necessita millorar, tant la gestió com la seva comprensió»

Han passat tres anys i nou mesos des de la implantació a Barcelona de la zona de baixes emissions (ZBE). Després d’un intens treball de més de tres anys, una moratòria, moltes campanyes de comunicació, un intens debat social i polític i fins i tot una sentència judicial que va obligar a modificar l’ordenança que la regula, encara avui genera discussió i controvèrsia. Ajuda la llei espanyola de canvi climàtic, que obliga els municipis de més de 50.000 habitants a tenir-la en marxa des de l’1 de gener, cosa que passa en poc més del 10% de les ciutats assenyalades. Però, sobretot, tant xivarri té a veure amb els sagrats hàbits de mobilitat de la ciutadania. Tan difícils de modificar, per molt que hi hagi bona intenció. El RACC, en col·laboració amb Zurich Seguros, ha presentat aquest dimecres una enquesta sobre el tema. Conclusió: l’invent «necessita millorar» en aspectes com la comprensió del seu funcionament, i, per ara, ni parlar de peatge urbà o d’endurir les restriccions.

Que consti que parlem d’una enquesta realitzada a unes 1.000 persones, repartides meitat i meitat entre Barcelona i les localitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb el que això implica sobre els desplaçaments diaris i l’accés a la gran ciutat en transport públic. Rellevant també que prop del 78% tinguin més de 34 anys i que només hi hagi un 3% d’estudiants per un 21% de jubilats. En qualsevol cas, i dit això, la valoració general de la ZBE no és una explosió de joia. Preguntats sobre la gestió, el 39% la suspenen per un 45% que li donen entre un 5 i un 7 i un 16% que la puntuen per sobre del 8. La nota mitjana, segurament per l’allau de zeros, és de 4,6.

No més vetos

El suport global a l’instrument sí que és positiu, amb un 51% que el recolzen i un 35% que el repudien (hi ha un 14% que no es mulla). Pot ser que aquests últims es trobin entre el 45% dels entrevistats que afirmen que les zones de baixes emissions no són fàcils d’entendre, la qual cosa no implica que no les hagin assimilat. En aquest apartat també hi ha un 55% que sí que han captat el missatge i la filosofia de la ZBE. Sobre el futur hi ha certa unanimitat que no s’ha d’anar més enllà amb les restriccions: un 55% no volen vetar les etiquetes grogues per un 27% que sí que ho veurien bé. ¿I han d’aplicar-se en tots els municipis de més de 50.000 habitants? Igualtat al marcador, amb un 42% tant a favor com en contra.

Anem amb el canvi d’hàbits des de l’expulsió dels automòbils més contaminants. Segons l’enquesta del RACC, el repartiment modal és pràcticament el mateix ara que abans del gener del 2020. El 9,1% dels consultats afirma haver canviat de mode de transport, però la mobilitat activa es manté en el 18%, l’ús del transport públic ha pujat del 41,7% al 43,3% i l’aposta pel vehicle privat ha decrescut des del 40,3% fins al 38,7%.

Del cotxe al bus

¿Quants han abandonat el cotxe, que al cap i a la fi és l’objectiu últim de la ZBE? Segons l’automòbil club, el 10,5%, que s’han repartit de la següent manera: un 6% van a peu, en bici o en patinet; el 82% recorren al bus o el ferrocarril en totes les seves formes, i un 12% han passat a la moto. A l’altre extrem, només un 2,5% dels que abans no utilitzava el cotxe ara sí que ho fan. Un 24% eren mobilitat activa, un 64% formava part de la família del transport públic i el 12% eren motoristes.

Interrogats sobre la nova experiència en el transport públic, el 50% dels exconductors asseguren que la qualitat dels seus desplaçaments ha empitjorat, per un 21% que ho veuen igual de bé i un 29% que consideren que la seva mobilitat ha millorat. Entre els pessimistes, abunden els que es queixen que ara triguen més, però també observen més incomoditats, més cansament i més complicació. Entre els feliços amb el trànsit al bus o el ferrocarril s’aplaudeix la fiabilitat, la seguretat, la comoditat i el preu.

Els mateixos cotxes

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

La traducció en el trànsit de totes aquestes dades també té el seu calaix en l’estudi del RACC. Un 50% dels entrevistats creuen que la ZBE no millora la congestió, per un 33% que sí que creuen que ajuda a la fluïdesa dels desplaçaments motoritzats. El mateix ajuntament, en el mandat anterior, va explicar que s’havien eliminat prop de 600.000 desplaçaments diaris en vehicles contaminants. Però també admetia que això no implicava que hi hagués menys cotxes circulant. La realitat és que es va produir més una renovació de la flota que el desitjat trànsit cap a la mobilitat sostenible. Segons xifres municipals, Barcelona ha perdut un 11% de cotxes des del 2015, però la Ronda de Dalt assumeix un 8% més.

Cristian Bardají, director de l’àrea de Mobilitat del RACC, ha resumit la situació amb un símil educatiu: «La zona de baixes emissions necessita millorar». També ha assenyalat que el paraigua ambiental «no ha tingut una repercussió directa sobre el trànsit», i ha recomanat, de cara a futures ampliacions a altres municipis, que hi hagi una «certa harmonia en la normativa i que l’aplicació sigui simple». I una recomanació: «No hi haurà transferència modal cap al transport públic si l’experiència de l’usuari no és de qualitat, i les enquestes ens diuen que això encara no passa».