Creixen les queixes pel soroll de patis d’escola: almenys una desena de casos judicialitzats a Barcelona

Gallargo té entre mans una desena de casos ja judicialitzats a Barcelona capital, i a més el volum de consultes és molt superior. No pot revelar les escoles en qüestió per raons de confidencialitat, però destaca els districtes de Gràcia i Sants, amb «barris poc turístics i per tant veïns menys acostumats al soroll». També assenyala l’Eixample, on molts centres educatius aprofiten interiors d’illa i els seus patis queden envoltats de vivendes. Quan aquestes queixes arriben a tribunals, apunta, és perquè ja han exhaurit les vies de resolució amistosa.

Efecte col·lateral de la covid

Aquest jurista especialitzat des de fa més de 20 anys en contaminació acústica té clar que els nens d’ara no criden més, sinó que, després del silenci del confinament per la pandèmia, els ciutadans tenim menys tolerància al soroll. «És un canvi molt bèstia: després de la pandèmia, qualsevol cosa ens molesta. A escala ambiental, s’ha donat una hipersensibilització de la ciutadania». 

El període de treva sonora que va suposar el confinament va afectar positivament la salut emocional de moltes llars. La ciutat sorollosa es va convertir en un recés de pau gràcies, entre altres coses, a una gran reducció del trànsit rodat i a un toc de queda que es va allargar 226 dies. No obstant, una vegada finalitzat el confinament, ja no érem els mateixos. 

A les dades ens remetem. L’enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostra com entre el 2019 i el 2020 –any del confinament– les persones que van assegurar patir problemes de sorolls produïts pels veïns o procedents del carrer van passar d’un 14,2 a un 22,1. Gairebé vuit punts més en un sol any. Una tendència a l’alça que a Barcelona va detectar el sistema IRIS, que gestiona les reclamacions a l’ajuntament i que va registrar un augment del 60% d’incidències entre el 2019 i el 2020. Des de la Guàrdia Urbana, també detecten aquesta hipersensibilització: les queixes relacionades amb el soroll rebudes en el 112 –el telèfon d’emergències– es van disparar després de la covid, tot i que al no detallar-se l’origen del soroll no existeix constància del problema amb els patis escolars.

Així doncs, més enllà de les conegudes crítiques veïnals al soroll de terrasses o locals nocturns, ara els ciutadans tenen la pell més fina i es queixen no només pels patis escolars, sinó també per altres derivades en què hi ha nens pel mig. Un exemple d’això va tenir lloc el 4 de setembre a Sants quan els pares d’un nounat van penjar a les xarxes la fotografia d’una nota que uns veïns havien penjat a la seva porta queixant-se del plor del seu nadó. 

Més obres d’aïllament en escoles

L’empresa Servinso, especialitzada en aïllament acústic i antivibració amb mig segle d’experiència i oficines a Barcelona i Terrassa, confirma aquesta més baixa tolerància al soroll arran de la pandèmia. En els últims temps també han notat un augment de problemes vinculats amb el soroll als centres escolars i que aproximadament la meitat de les actuacions que estan portant a terme són arran de queixes de veïns. Però l’altra meitat són per la molèstia que a l’escola li provoca el seu propi soroll.

Quan van començar als anys 70 deixaven els sonòmetres als ajuntaments perquè no en tenien. Cinc dècades després l’escenari ha canviat molt i des de la pandèmia observen una nova tendència: «Ens hem tornat més exigents amb el soroll». Per això molts particulars els demanen insonoritzar casa seva. «Amb el teletreball, la gent ara sent l’activitat del veí, que potser també està treballant a casa», expliquen. «A mesura que ha anat disminuint el teletreball, les queixes per sorolls també s’han reduït», argumenten des de la Guàrdia Urbana. 

Però els que continuen treballant a casa es continuen molestant. I entre els sorolls que abans no sentien per estar a l’oficina es troben els patis escolars. «Passa més en escoles bressol que en grans escoles, perquè determinats patis, en funció d’on siguin, poden arribar a ser una molèstia», reconeixen des de Servinso. 

El soroll del trànsit i les escoles

Notícies relacionades

La Feria de Abril afirma ser aliena al tiroteig mortal al Besòs

Luigi Salmoiraghi: "La qualitat de vida de BCN supera la d’altres capitals"

Però les molèsties pel soroll poden ser bidireccionals, perquè ara les escoles també tenen una sensibilització acústica més gran. El soroll del trànsit entra a les aules i ha sortit a la palestra. Mig any després del final del confinament, una plataforma veïnal de l’Eixample va començar la protesta Revolta Escolar, a la qual es van afegir vint escoles: consistia a tallar el carrer a la sortida de l’escola per demanar entorns més pacificats a fi de guanyar seguretat i qualitat de l’aire i reduir decibels. Des d’aleshores, la protesta, que té lloc el primer divendres de cada mes, no ha deixat de créixer i ja són més de cent centres tant a Catalunya com a la resta d’Espanya que reclamen menys soroll i contaminació.

No en va, l’OMS adverteix que els nens són un dels col·lectius més vulnerables davant els efectes nocius del soroll. Segons Revolta Escolar, el trànsit és el responsable del 80% del soroll que percebem al llarg del dia. Així doncs, paradoxalment, mentre alguns veïns es queixen del soroll que emana dels patis escolars, alumnes i docents es lamenten de la contaminació acústica que es cola del carrer.