La fiscalia s’oposa que s’investigui el policia infiltrat en moviments socials de Sant Andreu

La Fiscalia de Barcelona ha sol·licitat al jutge que no admeti a tràmit la querella presentada per sis dones activistes contra l’agent de la Policia Nacional, D. H. P. que es va infiltrar en els moviments socials de Sant Andreu a Barcelona i en el moviment sindical entre el maig del 2020 i l’octubre del 2022. Segons l’acusació, el policia hauria mantingut relacions sexuals i sentimentals amb elles per obtenir informació amagant la seva identitat real. La llavors alcaldessa de Barcelona Ada Colau envia una carta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la qual demana explicacions per les activitats d’aquest policia.

La querella va ser interposada per sis delictes d’abusos sexuals continuats, tants més de tortura, de descobriment i revelació de secret i d’impediment dels drets cívics. El Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona és qui haurà de decidir ara si admet o no la querella. La fiscalia afirma que del relat dels fets descrits per les activistes «no es revela la comissió de cap fet subsumible en un tipus delictiu i, en conseqüència, no és procedent admetre la querella».

En l’escrit remès al jutjat que ha de decidir sobre l’obertura o no d’una investigació, la fiscalia fa un minuciós repàs de cada un dels delictes que les querellants atribueixen al policia nacional. Sobre els presumptes abusos sexuals, el ministeri públic relata que les sis dones eren «adultes en el moment de consentir les relacions sexuals i no consta que patissin qualsevol limitació en la seva capacitat per consentir», ni que es trobessin «en una situació d’especial vulnerabilitat» de la qual es «prevalgués» l’agent. El document afegeix que les dones «van acceptar lliurement, sense violència ni intimidació, amb caràcter previ o concomitant a les relacions sexuals i van mantenir aquest consentiment durant la seva pràctica». Al seu entendre, «es desconeix» si les activistes van manifestar al querellat que mai tindrien cap tipus de relació amb un policia.

Tortures i la integritat moral

La fiscalia també descarta les presumptes tortures. «Encara partint de la hipòtesi que el querellat identificat amb D. H. P. va mantenir relacions sexuals amb les querellades per obtenir informació, quan es van produir aquestes, no es donava cap relació asimètrica entre ells», concreta. És a dir, de cap càrrec podia abusar l’agent, tal com exigeix aquest delicte, des del moment que les dones no sabien que era un policia. «Les relacions sexuals i d’amistat lliurement consentides tampoc tindrien encaix en l’acció delictiva», recalca.

Notícies relacionades

La disco colombiana més gran de BCN obre amb oposició veïnal

BCN reformarà i tancarà a la nit una polèmica plaça d’Horta

Així mateix, la fiscalia rebutja que s’hagi comès un delicte contra la integritat moral. «La conducta consistent en el fet que el seu company sexual els va ocultar la seva condició d’agent de la policia transcorrent amb total normalitat les seves relacions sexoafectives no pot considerar-se tracte degradant», incideix la fiscalia. «El fet que les querellants tinguin sentiments de malestar a posteriori no converteix la seva experiència en un acte degradant», afirma.

La fiscalia tampoc considera que l’agent hagi comès un delicte de revelació de secrets, ni el d’impedir l’exercici dels drets cívics. «No s’assenyala en la querella cap acte concret que s’hagués impedit realitzar a alguna de les sis querellants. Es diu que s’han menyscabat aquests drets, però el cert és que es mantenen intactes en elles. Poden exercir-los igual que ho feien abans dels fets», destaca l’escrit.