Tret de sortida

Gràcia obre les festes 2023 amb un pregó futboler feminista i un avís als culers

GUIA COMPLETA | Festes de Gràcia 2023: dates, concerts i activitatsFestes de Gràcia 2023: dates, concerts i activitats

EDITORIAL | Les festes d’una Gràcia vivaLes festes d’una Gràcia viva

TESTIMONIS | Els perquès rere l’esforç veïnal de les festes de Gràcia: «És una cosa increïble»Els perquès rere l’esforç veïnal de les festes de Gràcia: «És una cosa increïble»

PÚBLIC Les festes de Gràcia, a la recerca d’una recepta contra la massificació: «Ve massa gent»Les festes de Gràcia, a la recerca d’una recepta contra la massificació: «Ve massa gent»

Gràcia obre les festes 2023 amb un pregó futboler feminista i un avís als culers

Jordi Otix

2
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

Les festes de Gràcia 2023 obren amb un pregó de Champions. Aquesta edició l’honor del tret de sortida ha recaigut en el capità del CE EuropaÀlex Cano, i la capitana de l’Europa femení, Andrea Porta. I és que els dos equips de Gràcia han aconseguit l’ascens aquest any, i així han convertit en històrica la temporada del club. El masculí jugarà a Segona RFEF i el femení, a Primera RFEF, la segona categoria del futbol femení espanyol.

Cano i Porta han reivindicat els triomfs recents de l’Europa, en especial de les seves jugadores, que han conquerit una lliga i dos ascensos en molt poc temps. «L’Europa és com la seva massa social i defensa el feminisme», ha reivindicat el capità del masculí. «Un feminisme que les jugadores hem pogut comprovar –ha continuat la capitana– i ens sentim orgulloses de l’assistència del públic, superior a la mitjana en els partits de futbol professional femení». «Alguna cosa està canviant», ha assegurat ell, que també ha recordat el compromís del club contra el racisme, l’homofòbia i el feixisme.

Subtilment, han criticat el protagonisme del FC Barcelona en la projecció pública de l’esport de la ciutat. «En una ciutat on només uns colors semblen ser els únics que simbolitzen l’esport, l’Europa ha aconseguit generar orgull de pertinença», han reivindicat. En la mateixa línia, han tret pit del protagonisme que la festa major ha donat a la vida veïnal en els últims anys, per a «tornar a les essències». Finalment, Porta va emplaçar els graciencs a passejar pels escenaris, a fotografiar els decorats, a «beure amb moderació» i a disfrutar de la celebració amb tots els sentits. I sense renúncies lingüístiques: «Visiteu les festes... i què carai, ¡visiteu-les en català!».

Xiulada independentista

Com en els últims anys, el pregó també ha tingut dimensió política. La presentació dels pregoners, a càrrec de la nova regidora del districte, Laia Bonet (PSC), ha rebut una forta xiulada culminada amb càntics d’«independència». L’estiu passat Gràcia ja va ser escenari d’una protesta contra el regidor del districte, Eloi Badia, que arribava després de la sonada esbroncada a Ada Colau l’estiu del 2021. Aquest agost la tradició reivindicativa ha coincidit amb l’estrena del nou govern socialista encapçalat per Jaume Collboni. En absència de l’alcalde, ha sigut la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, nova responsable del districte, qui ha entomat el ruixat.

La ‘cara B’ de la festa

Notícies relacionades

El pregó ha omplert la plaça de la Vila de Gràcia, que mitja hora abans del pregó ja havia començat la celebració amb les primeres actuacions de cultura popular i el pregó alternatiu. A diferència dels concerts i els recorreguts pels carrers engalanats, el públic d’aquest acte d’inici és majoritàriament veïnal.

Una nombrosa representació dels graciencs i barcelonins implicats en l’organització d’aquesta festa bicentenària no han volgut perdre’s l’obertura d’una edició que es preveu massiva. Les aglomeracions preocupen les comissions que decoren els carrers, per l’incivisme i el soroll nocturn. Tot i que els estrangers no són majoria en l’afluència –més de tres milions de visitants l’any passat– aquest dilluns la plaça de la Vila de Gràcia s’ha despertat envoltada de pintades amb el lema «Tourists go home», que la brigada municipal ha mirat d’esborrar a contrarellotge.