Dades del padró

La ciutat sense infants: en el 78% dels domicilis de Barcelona no hi viuen menors d’edat

La ciutat sense infants: en el 78% dels domicilis de Barcelona no hi viuen menors d’edat

MANU MITRU

3
Es llegeix en minuts
Toni Sust
Toni Sust

Periodista

ver +

Les 1.660.435 persones empadronades a Barcelona resideixen en 668.790 domicilis, en els quals de mitjana viuen 2,48 persones. En xifres, suposen un 0,9% més que el 2021, és a dir, un creixement una mica inferior al de la població, que es va incrementar un 1,2% d’un any a l’altre: el padró indica que la ciutat té 20.000 persones més i 5.957 nous domicilis.

Del total, un 32% (214.000), són habitats per una sola persona, majoritàriament una dona, un 60,9% davant un 39,1%. En un 29% viuen dues persones; en un 31%, tres o quatre, i en un 7% coincideixen cinc o més residents. Es tracta d’una proporció que s’ha mantingut estable en els últims 12 anys, en els quals el grup més nombrós ha sigut –i és– el de les llars unipersonals. Abans, del 1991 al 2011, els majoritaris eren els de dos habitants.

A tres de cada quatre vivendes resideixen només persones de nacionalitat espanyola (que de mitjana tenen 48,9 anys), en un 12,5% conviuen espanyols i estrangers i en un 12,7% només hi ha estrangers (amb una edat mitjana de 33,2 anys).

Homes i dones

Tot l’anterior està reflectit en el padró que correspon al 2022, és a dir, la foto de la ciutat l’1 de gener passat, i que l’Oficina Municipal de Dades de l’Ajuntament de Barcelona ha donat a conèixer. Entre aquesta informació destaca un valor que no és nou i que defineix Barcelona com una ciutat sense infants: en un 77,8% dels domicilis de la ciutat no resideix ni un sol menor de 18 anys. En números absoluts: a la capital catalana hi ha 520.186 domicilis sense infants ni adolescents.

És una situació que passa ja fa temps i que va a l’alça: fa un any el percentatge estava en un 77,5%, i en fa dos, en un 77%. En un 25,3% de les llars no hi viu cap home, i en un 15,6%, cap dona. En un 22,9% no resideix cap persona en edat d’estar laboralment activa, és a dir, entre 18 i 64 anys.

Adults i menors

La fórmula més freqüent als domicilis on conviuen diversos individus són els de dues persones o més, un 48,8%. En un 3% de les vivendes de la ciutat viuen menors acompanyats per un adult (adult que és una dona en un 2,5% i un home en el 0,5%), i el més habitual en el cas de convivència intergeneracional és la de dues persones adultes i la resta de menors: passa en el 12,3% dels casos.

Els barris que encapçalen la llista dels que tenen més del 40% de domicilis on viu una sola persona són els de la franja lateral de Ciutat Vella: Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera, el Gòtic, la Barceloneta, però també el Raval nord i els nuclis inferiors de la Vila de Gràcia. 

Natalitat, a la baixa

Notícies relacionades

La natalitat manté la tendència a la baixa a Barcelona, un fet que s’explica per diversos factors: la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, el retard en l’edat de la maternitat, la disminució del nombre de fills per dona i l’increment del nombre de dones que arriben a l’edat fèrtil sense fills. La taxa de naixements per cada mil habitants a la ciutat està en un 6,9%, una dècima menys que el 2021 i dos menys que el 2020.

Les taxes més elevades es troben a zones de Sant Martí, a Sant Andreu (la Trinitat Vella i Baró de Viver), a la Clota (Horta-Guinardó), al Raval i a Torre Baró. La taxa de natalitat de la població espanyola està en un 6,4% (6,6% el 2021) i la de la població estrangera està en un 8,6% (8,5% el 2021).