Augmenten un 20% els actes discriminatoris denunciats a Barcelona

L’Oficina per la No-Discriminació de Barcelona (OND), junt amb les entitats que donen servei d’atenció a víctimes de discriminació, va registrar 631 situacions discriminatòries en la ciutat, un augment del 20% respecte al balanç del 2021. La majoria d’actes són d’índole racista o contra el col·lectiu LGTBI, i els discriminadors assenyalats solen ser empreses privades o l’Administració pública. No obstant, el consistori assumeix que aquests casos registrats són tan sols la punta de l’iceberg, ja que la gran majoria d’afectats tenen por de fer el pas o desconfien del resultat.

Fa tan sols dos anys que a Maria Isabel, amant del teatre i actriu amateur, una directora la va fer fora de l’elenc amb el qual actuava. Encara avui, al recordar-ho, se li omplen els ulls de llàgrimes. «Li vaig explicar que no estava bé, que tenia depressió i ansietat, i que no estava passant un bon moment en la meva vida. Ella em va respondre taxativa: ‘Aquí hem d’estar sans’», explica. La dona, activista per la salut mental i membre del col·lectiu Radio Nikosia, mai ho va denunciar. «Les persones amb problemes de salut mental tenim un estigma a sobre», explica.

Perfils majoritaris

Però el 2022 hi va haver 515 persones que es van dirigir fins a una entitat o fins a l’OND de l’ajuntament per alçar la veu i tramitar una demanda davant una situació discriminatòria. La majoria tenien entre 25 i 64 anys. «Es comprova que encara persisteix més infradenúncia en les persones de més de 65 anys i les que en tenen menys de 14 anys, que no superen el 10% de les denunciants.

Per tipus de discriminació soferta, destaca el racisme, amb 185 casos, i la LGTBI-fòbia, amb 129 casos.

En el cas del racisme, qui sol exercir aquesta discriminació són les empreses i entitats privades en gairebé un 60% dels casos, que es produeixen tant en espais públics com privats. En relació amb el col·lectiu LGTBI, el consistori destaca que són els casos amb més violència: una de cada tres discriminacions inclou agressió física, i en el 33% és verbal. Més de la meitat de les discriminacions són per orientació sexual, i baixen sensiblement les agressions denunciades a les persones ‘trans’.

Exclusió sanitària en auge

El tercer motiu de discriminació és el de la salut. El nombre de persones que han acudit a denunciar exclusió sanitària s’han triplicat respecte a l’any anterior. El 58% són persones que tenen diagnosticat un trastorn de salut mental, enfornt un 25% que tenen el VIH. La majoria d’aquestes discriminacions les exerceixen les administracions, seguides d’entitats privades. Entre aquestes, hospitals o jutjats.

Al Manel, de 54 anys, una treballadora social d’un centre sanitari li va imposar una discapacitat intel·lectual quan ell li va explicar que tenia diagnosticat un trastorn d’ezquizofrènia paranoide. «Primer penses que no ho ha fet amb mala fe... però és que aquesta dada encara hi és. Hòstia, que és ben diferent una cosa de l’altra, això és una falta de respecte», es queixa. Un altre home, que pateix el mateix trastorn i prefereix identificar-se com a N. H. F., ha tingut diversos ingressos involuntaris a un psiquiàtric. «A mi els hospitals ja em fan por, perquè no tenen en compte la nostra voluntat, no saps mai el que hi passarà. Ni t’avisen que t’ingressaran...», es queixa sobre el tracte rebut, tot i que mai ha presentat una denúncia per por de perdre ajudes o prestacions socials. «Et sents vulnerable allà, no es té en compte la nostra dignitat», explica.

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

Per tipus d’ens denunciat, un de cada tres actes discriminatoris registrats a Barcelona s’atribueix a una empresa privada. El Toni, de 63 anys, ho coneix bé. «Tan bon punt expliques que tens una depressió, ja no t’agafen, descarten el teu currículum». A ell li va passar fa 30 anys, malgrat tenir una carrera universitària de filologia alemanya. Però continua veient casos avui. «Et condemnen a tenir una feina precària, és un cercle viciós que t’atrapa en la pobresa i la precarietat», lamenta l’home.

Com a resposta a les més de 600 denúncies del 2022, l’OND i les entitats col·laboradores han dut a terme 1.091 accions de suport i acompanyament a les víctimes. No obstant, només es van interposar 130 denúncies, el 63% per la via penal. El consistori insisteix en la por, la desconfiança, l’estigma i la vulnerabilitat de les víctimes com a principals frens. Per exemple, el 10% dels afectats no tenen papers o són refugiats. «El silenci perpetua la impunitat en les discriminacions», lamenta l’ajuntament.