Aquests són els cinc barris més pobres i els cinc més rics de Barcelona

Una nova estadística actualitza quins són els barris més rics i els més pobres de Barcelona. L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat aquest dimecres l’última edició, amb dades del 2020, de l’Índex socioeconòmic territorial (IST) dels municipis catalans de més de 500 habitants.

Segons aquesta anàlisi, 9 dels 73 veïnats de la capital catalana tenen un índex que supera en més de 20 punts la mitjana catalana. Onze més també estan a més de 20 punts de distància de la mitjana... però per sota. El més pobre està a més de 30 punts de distància de la mitjana. I el més ric dobla folgadament el més empobrit.

L’IST reflecteix sis indicadors: població ocupada de 20 a 64 anys, treballadors de baixa qualificació, població de 20 anys o més amb estudis baixos, població jove sense estudis postobligatoris, estrangers de països de renda baixa o mitjana i renda mitjana per persona.

Els cinc més rics

El top 5 de territoris acomodats el monopolitza el districte de Sarrià–Sant Gervasi:

les Tres Torres (135,9% respecte a la mitjana)

1. les Tres Torres

Sant Gervasi–Galvany (131,3%)

1. Sant Gervasi–Galvany

Pedralbes (129,6%)

1. Pedralbes

Sant Gervasi–la Bonanova (129,5%)

1. Sant Gervasi–la Bonanova

Sarrià (129,4%)

1. Sarrià

Els cinc més pobres

La part baixa de la taula inclou barris de diferents districtes. De fet, els cinc més pobres es reparteixen per Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc i tots estan situats al costat de les fronteres de la ciutat.

Ciutat Meridiana (66,1% respecte a la mitjana)

1. Ciutat Meridiana

El Besòs i el Maresme (72,4%)

1. El Besòs i el Maresme

La Trinitat Vella (73,0%)

1. La Trinitat Vella

La Marina del Prat Vermell (73,7%)

1. La Marina del Prat Vermell

Vallbona (74,7%).

1. Vallbona

Dos retrats robot molt diferents

El barri de les Tres Torres es compon d’un 66,2% de població ocupada i només l’1,7% dels ocupats són treballadors de baixa qualificació. Únicament el 3,5% de la població de 20 anys o més té estudis baixos i el 5,1% de la població jove no té estudis postobligatoris. El 4,4% de la població d’aquest barri de la zona alta de Barcelona és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana, mentre que la renda mitjana per persona és de 30.242 euros anuals, més del doble que la mitjana de Catalunya (14.152).

L’altra cara de la moneda és el barri de Ciutat Meridiana, on el 51,4% de la població està ocupada; el 24,4% dels ocupats són treballadors de baixa qualificació i el 21,7% de la població de 20 anys o més té estudis baixos. El 46,2% de la població jove no té estudis postobligatoris i el 31,6% de la població és de nacionalitat estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona a Ciutat Meridiana és de 8.433 euros anuals, 5.719 euros menys que la mitjana de Catalunya (14.152).

Els municipis més rics i més pobres de Catalunya

Notícies relacionades

Espècies invasores a l’Eixample

Dones necessàries, Juno House

L’informe de l’Idescat inclou tot Catalunya i ofereix un vistós mapa del repartiment de la riquesa i el benestar. Matadepera, Sant Cugat del Vallès i Castellolí (Barcelona) són els municipis de més de 500 habitants amb l’índex socioeconòmic més alt de Catalunya el 2020. En l’altre extrem hi ha Barbens i Seròs (Lleida) i Salt (Girona), amb l’índex socioeconòmic més baix.

Dels 37 municipis que tenen un nivell socioeconòmic alt, 12 es troben a l’àrea metropolitana, 10 a les comarques centrals de Catalunya i 6 a l’Alt Pirineu i l’Aran, mentre que dels 31 amb el nivell més baix 16 són a Lleida i 9 a les comarques de Girona.