Les botigues cannàbiques s’estenen a Ciutat Vella sota un ‘boom’ de llicències de floristeria

La nova oferta es nodreix en ocasions de colmados reconvertits a aquesta nova (i més lucrativa) oferta, i s’engreixa encara més amb el ‘merchandising’ i fins i tot llaminadures vinculades al cànem que es venen en botigues de regals o súpers. Una cosa que, segons l’ajuntament, no queda coberta per les seves respectives llicències. El ‘boom’ ha fet que Barna Centre reclamés fa uns dies méscontrol dels negocis cannàbics i el fre a la seva proliferació, que creuen que no aporta cap valor a l’oferta comercial, sinó més aviat al contrari.

Sense epígraf específic

Sense epígraf específicL’entitat ha portat la queixa a l’ajuntament, Generalitat i Estat per les irregularitats que ha detectat en la venda. Lamenta que «al no existir una llicència específica», s’obren pas «com a activitat de floristeria o complements de regal». Pel que sembla, el consistori no pot denegar les obertures, malgrat que Barcelona suma ja entre 200 i 250 establiments d’aquest tipus, segons estimen fonts del sector. Cal veure si el municipi té capacitat de crear una normativa específica o generar un epígraf d’activitat més ajustat a la realitat i que permeti posar-hi límit.

És impossible saber quantes de les llicències de floristeria concedides a la ciutat des del 2017 són realment botigues de flors i plantes i quantes es dediquen als derivats del cànnabis. El que sí que està clar és que la disparada xifra de Ciutat Vella obeeix a aquest fenomen, ja que representa una quarta part de les 431 llicències concedides a tota la ciutat des d’aleshores.

De fet, el Gremi de Floristeria considera que l’oferta tradicional de la ciutat està estabilitzada fa anys entre baixes i altes, i que en el seu últim cens l’Eixample, per exemple, sumava un total 126 floristeries. Segons les dades municipals aquest districte ha guanyat 92 llicències en sis anys i mig, cosa que pot obeir al fet que molts basars xinesos tramiten una segona llicència de floristeria per poder ocupar la via pública. Aquesta situació pot donar-se en altres punts de la ciutat, tot i que hi ha districtes com les Corts, Nou Barris o Horta-Guinardó on la nova oferta acumulada no arriba ni una vintena.

De manera que l’increment de llicències de Ciutat Vella, amb estretes voreres que no donen peu a l’exposició de plantes al carrer en basars, queda clarament vinculat a un apogeu dels negocis cannàbics, davant la forta demanda d’aquests productes per part del turisme juvenil.

Al marge de contribuir al monocultiu comercial turístic, com ja va informar aquest diari, i de ser presents de manera destacada en carrers com Ferran, Portaferrissa o carrers de l’entorn, els comerciants del centre posen l’alerta en aspectes sanitaris. En aquests s'estarien comercialitzant «productes que sí que tenen derivats cannàbics sintètics anunciats als envasos com a THC (Delta 8 i Delta 9, també conegut com HHC) en dosis molt elevades, fins a 150 mg, que sí que tenen grans efectes psicoatius i es venen en formes variades des de cigarrets ja fets, begudes i aliments (gominoles, piruletes, brownies i similars), denuncien.

Problema de salut

Notícies relacionades

Jaume Collboni: "Seria bo que Sánchez continuï endavant i no es rendeixi"

Jaume Collboni: "Trias i Colau ni governen, ni deixen governar"

Barna Centre ha mostrat el seu rebuig també que els rendibles productes (més cars que a les webs especialitzades, ja que troben un públic disposat al consum durant les seves vacances) s’integrin ja en botigues de suvenir i alimentació, malgrat la seva proximitat en els expositories amb dolços infantils. «Suposa un problema de salut indiviual i col·lectiu», afegeixen, i reclamen a les administracions que intervinguin.

La normativa estatal (Reglament Europeu 2015/2283 sobre nous aliments) considera il·lícit comercialitzar productes alimentaris per a consum «amb derivats de la biomassa de qualsevol cannabinoide (CBD, THC, CBG o HHC), amb poder psicoactiu o no». Per la seva novetat, no han tingut prou recorregut encara per garantir la seva seguretat alimentària, remarca un portaveu de Barna Centre, on han analitzat aquest segment amb ajuda d’experts.