Ciutat Vella estrenarà dissenys per donar vida veïnal als seus terrats

La singular iniciativa parteix d’una convocatòria de l’ajuntament per a projectes d’investigació, entre els quals va ser triat aquest pla enfocat en la «millora de les condicions de vida de la ciutadania», concretament es fixava en la població de més de 65 anys i centrant el repte a Ciutat Vella. ¿Perquè l’epicentre de la ciutat? Perquè conjugava una taxa superior a la mitjana de sobreenvelliment, amb alta presència de persones de més de 85 anys; una menor esperança global de vida; un percentatge de veïns més gran que viuen sols (32,8%, davant el 25,5% de la ciutat), i un 31,4% de població per sota del llindar de la pobresa, resumeix l’arquitecta, doctora, professora i membre del REARQ Marta Domènech.

Per no parlar de molts carrers estrets, edificis antics i moltes vegades degradats, pocs espais públics d’oci tranquil o socialització, problemes d’inseguretat en alguns punts i un ús intensiu del carrer, que encaixa gentrificació i impacte turístic.

Necessitats i zones prioritàries

Des dels àmbits de l’arquitectura i la sociologia, el robust equip ha treballat durant mesos per detectar les necessitats dels quatre barris del districte (amb grups de treball), triar zones prioritàries i estudiar les cobertes de les edificacions, amb les seves limitacions i potencialitats, relata Còssima Cornadó (també arquitecta, doctora, professora i integrant del col·lectiu investigador de la UPC.

Sense ànim de fer espòiler, s’ha de dir que el final feliç ha culminat amb una guia-catàleg de diferents solucions per als terrats del districte, i en concret amb dos prototips modulars que es poden aplicar a diferents espais i geometries, i que ja s’estan instal·lant a dues cobertes de la zona on s’ha arribat a un acord veïnal. Aquestes proves pilot resultaran gratis per als dos immobles triats.

No és res nou mirar d’esprémer les possibilitats d’un terrat comunitari, però en general les ambicions sempre han sigut lúdiques o turístiques, pressenten. En canvi, la integració i la socialització en el si del veïnat era un terreny bastant inexplorat per a una ciutat a vessar de terrats infrautilitzats.

Beneficis i poc cost

Convençuts dels «beneficis» d’aquesta via de fuita en blocs on la falta d’ascensor o de balcons poden minvar la qualitat de vida, de l’«alleujament» per als més grans, els diferents integrants de l’equip han treballat amb comunitats i radiografiat la casuística. Ho detalla a aquest diari, Cornadó, en un grup que integra el catedràtic Pere Joan Ravetllat, i l’arquitecta Sara Vima, entre d’altres. Calcula que són uns 5.000 els terrats que inclou Ciutat Vella, on eliminant els que no són accessibles o els d’ús privatiu dels àtics en queden uns 3.000 de plens de possibilitats.

Notícies relacionades

Activitats amb vistes: els millors plans als terrats de Barcelona

La sequera manté en suspens la tramitació del Pol Biomèdic

L’equip ha treballat en el desenvolupament de prototips de muntatge en sec, sostenibles, amb materials reciclables i de baix cost, en col·laboració amb un constructor local. Com que són modulars, s’adapten a cada coberta en funció del que exigeix el veïnat. «Poden anar sense espai d’esport, o sense zona de barbacoa», a la carta. Tot i així, la mateixa arquitecta explica que han topat amb comunitats a la Barceloneta que ho descarten per por que sigui utilitzat festivament pels usuaris de pisos turístics, o bé amb veïnats mal avinguts on alguns veïns boicotegen accions que impliquin interactuar amb la comunitat.

Entre les peticions més recurrents en els grups participatius figurava afrontar l’asfixiant sol que a l’estiu els impediria fins i tot sortir al terrat. Per això, la creació d’espais d’ombra ha sigut clau. Com de jardineria, tant amb motius mediambientals o per a entreteniment dels més grans de 65 anys, que eren el focus principal, tot i que no l’únic potencial usuari. Els espais de lectura, de conversa, d’esport i fins i tot la millora dels destinats a estendre la bugada, s’han discutit a fons fins a arribar al paper i a materialitzar-se, aquests dies. Domènech emfatitza que el resultat és extrapolable a qualsevol zona de la ciutat on es donin situacions similars, i que la facilitat de la instal·lació i el cost juguen a favor de la idea.