Cloud Cities
El mirador de Glòries regala una experiència a 130 metres tot l’estiu
Mirador de la torre de Glòries: horari, preu i com arribar-hi
FOTOS | Així és per dins i aquesta és la seva vista panoràmica
El mirador de la torre Glòries ofereix una promoció especial aquest estiu, com a adhesió a la campanya municipal ‘Estiu als museus’. Es tracta de l’escultura transitable i interactiva Cloud Cities, a la qual es podrà pujar sense cost afegit.
L’oferta ha començat aquest 4 de juliol i s’allargarà fins al 29 d’agost. Tots els visitants que comprin una entrada general al mirador per disfrutar de la seva vista 360° dins d’aquest període de temps podran, si així ho desitgen, pujar a l’estructura que presideix l’espai a 130 metres d’altura. En la seva estrena, afegir aquesta experiència al recorregut implicava un extra de 10 euros.
Notícies relacionadesAixí, aquest estiu la visita bàsica costa 15 euros, dura uns 50 minuts i inclou, a més del mirador de la planta 30, l’exposició Hipermirador Barcelona, audioguia i el passeig per Cloud Cities. La creació és obra de l’artista Tomás Saraceno i consisteix en sis quilòmetres de cables tensats i 5.000 nòduls. Ocupa 113 metres quadrats de la cúpula i està suspesa a quatre, cinc i sis metres sobre el terra.
El nou mirador s’eleva a la planta més alta d’una de les construccions més icòniques de Barcelona: la torre Glòries, abans coneguda com a torre Agbar, i amb firma d’autor: Jean Nouvel, pritzker d’arquitectura el 2008. Per elements com Cloud Cities, els responsables del mirador (Merlin Properties i Mediapro Exhibitions) defineixen el terrat com «una talaia per mirar i entendre el present de la ciutat i definir el model de futur que volem».
- Proteïna en vena Vuit restaurants de Barcelona que et faran tremolar de plaer
- El talent femení que transforma la ciència i la tecnologia des del Bages
- Opinió De les cases de Lego als edificis reals: una vocació que creix amb les persones
- Les nenes solen ser bones en matemàtiques
- Diagnòstic i salut mental Les entitats de salut mental reben amb escepticisme el gir del DSM: “Canvia el llenguatge, però no el paradigma”
