¿Què es juga Barcelona en les eleccions generals? Deu inversions i lleis clau

L’eterna pedra a la sabata de la mobilitat a Catalunya, Rodalies, és crucial per reduir la contaminació a Barcelona i la congestió a les seves vies d’accés. El ministeri de Transports remarca que ja ha executat més de 1.000 milions d’euros de l’ambiciós Pla de Rodalies i té obres en actiu per valor de 2.224 milions més. Aquesta completa revisió resumeix les xifres clau. No obstant, el Govern admet que els usuaris començaran a notar realment la inversió d’aquí dos o tres anys. Ara com ara la baixa fiabilitat de la xarxa continua sent un llast per a la decisió individual de cada viatger, que pot escollir entre cotxe i tren: Rodalies va acumular el 2022 retards equivalents a 200 dies. Avaries com la de Gavà aquest maig i el caos d’explicacions d’Adif no ajuden en absolut a generar confiança

Les dues grans estacions ferroviàries de Barcelona –i de Catalunya– estan de reforma. La de la Sagrera, des de fa dues dècades i amb l’execució de l’obra ja per sobre del 65%. L’AVE i Rodalies ja haurien de passar per dins de la nova estació sense acabar el 2025, mentre que el parc sobre les vies i la urbanització de l’entorn segueixen sense data. La de Sants, amb un projecte presentat i teòricament en marxa, tot i que la successió de fases allargaran la remodelació fins al 2030 o més enllà. Cap partit posa en dubte la necessitat de les dues infraestructures, però el pressupost real que s’hi destini sí que està en mans de qui ocupi la Moncloa a partir del juliol.

La recent Llei de Vivenda sí que està en qüestió, en especial la introducció de límits en el lloguer, segons qui guanyi les eleccions generals. Pedro Sánchez (PSOE) la va anunciar en plena carrera electoral de les municipals i Alberto Núñez Feijóo (PP) ha promès derogar-la si arriba a la Moncloa. Tampoc Vox hi està a favor, mentre que Yolanda Díaz (Sumar) reclama anar més enllà a través d’un reglament estatal encara per desenvolupar. A Barcelona la llei ja ha aterrat en forma de declaració de mercat tensionat, pas previ a limitar els preus. A més dels lloguers desbocats, les polítiques de Vivenda inclouen altres fronts com el dèficit de pisos públics, les ocupacions o la precarietat de les taules d’emergència social.

El futur de l’aeroport del Prat és fonamental per a l’economia de Barcelona capital, tant en competitivitat empresarial com en fluxos turístics. La rígida proposta d’ampliació llançada per Aena el 2021 va xocar amb la negativa del Govern (llavors d’ERC i Junts) pel seu impacte ambiental. Des d’aleshores han proliferat les peticions de la societat civil per reprendre el projecte i ERC i el PSC han pactat en els pressupostos catalans que la infraestructura «guanyi capacitat» però la manera d’aconseguir-ho queda en mans d’una comissió tècnica per definir i composta pels dos governs. La capacitat de consens de les dues institucions, i d’Aena, serà determinant.

El model de finançament i les tarifes del transport públic a Barcelona seran un debat clau la pròxima legislatura. Des de fa un any el preu que paga l’usuari per un abonament multiviatge està rebaixat amb diferents graus de bonificació, una mesura contra la inflació que s’ha prorrogat fins que s’acabi el 2023. I les tarifes base estan congelades de facto des de la pandèmia. No obstant, aquestes mesures conjunturals no resolen el problema de fons: l’infrafinançament estatal de la xarxa metropolitana de Barcelona (metro, bus, tramvia...) que dificulta ampliacions i millores del servei. Obrir el metro més nits, per exemple, requereix resoldre el finançament.

Per fi s’ha desencallat una obra que feia 30 anys que estava en repòs: els accessos viaris i ferroviaris al port. Són crucials perquè floreixi indústria moderna al voltant de Barcelona i arribin inversions internacionals de gran calat. Una vegada acordada la proposta, el pròxim pas és la licitació del projecte constructiu: hauria cabut dins l’actual legislatura, però l’avanç electoral la deixa en mans del nou executiu. Que l’obra estigui acabada aquesta dècada depèn en gran manera de l’impuls polític que rebi. A poca distància i també al costat del port, l’Estat té una altra assignatura pendent a la Ronda Litoral. Ha renunciat a desdoblar el viaducte, a petició de l’ajuntament i la Generalitat, però no està clar si accedeix a baixar l’autovia a cota del port perquè el seu traçat actual sota Montjuïc es pugui destinar a autobusos, bicis i vianants.

Si la pròxima legislatura és de quatre anys complets, podria incloure cap al final la inauguració de la molt retardada Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona. La construcció ja està en marxa al costat de l’Estació de França i s’estrenaria el 2027, exactament 30 anys després d’haver-se pactat. Un edifici de nova planta amb 16.168 m2 útils i un cost de 55 milions d’euros, una inversió qüestionada en una ciutat amb 40 biblioteques molt ben valorades. El seu èxit dependrà de serrells pendents com si acull algun fons singular o s’especialitza en alguna matèria. El nom de l’equipament també està per anunciar.

L’extrema centralització de la inversió estatal –al voltant de 9 de cada 10 euros– en els grans centres culturals de Madrid ha aguditzat l’anèmia de les institucions museístiques, teatrals i expositives dels altres territoris les dues últimes dècades. L’«aspirador» madrileny, com el va definir el valencià Ximo Puig, es nota especialment a la cartellera de Barcelona, on costa veure grans produccions nacionals i internacionals que realment generin públic i repercussió. Per pal·liar aquesta dinàmica, admesa per tot l’espectre polític, el Consell de Ministres va aprovar el 2021 recuperar la «cocapitalitat cultural i científica de Barcelona» amb 20 milions d’euros anuals. Que aquesta reserva es mantingui en els Pressupostos Generals de l’Estat any rere any depèn novament del 23J.

La seguretat és una de les cinc grans preocupacions dels barcelonins, segons el baròmetre municipal. I un element central perquè millori és frenar la multireincidència en petits delictes, en especial furts i robatoris. També les ocupacions generen una gran controvèrsia a la ciutat, al barrejar-se amb els desnonaments socials. En els dos casos, una resolució diligent passa per una legislació espanyola eficaç i uns jutjats prou àgils. Aquest juny el Congrés va aprovar una reforma penal que castiga amb fins a 18 mesos de presó els lladres reincidents, però la tramitació s’ha de completar al Senat perquè arribi a entrar en vigor aquesta tardor.

L’ús de la seu de la Policia Nacional a la Via Laietana, símbol de la repressió i de tortures durant la dictadura, va enfrontar el PSC i el Comuns el mandat passat. En gran manera, per la reticència del Ministeri de l’Interior a l’ambició catalana de convertir l’edifici en un centre de memòria antifranquista. L’única conquesta vigent, per anomenar-la d’alguna manera, és una placa divulgativa a la vorera que ha rebut incomptables atacs ultradretans. El ja exregidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, acaba de revelar que la reforma de l’avinguda inclou un memorial al paviment si el canvi de govern local no el revoca. Quant a l’immoble, l’última paraula la té l’Estat.