L’ONU s’oposa a la tornada de tres menors ucraïnesos acollits a Catalunya amb els seus presumptes maltractadors

«Tenint en compte les circumstàncies específiques d’aquests casos, el Grup de Treball sobre comunicacions, actuant en nom del Comitè, ha decidit sol·licitar a l’Estat part que no traslladi els autors [amb referència als menors] a França», diu la notificació, datada el 21 de juny a la seu de l’Alt Comissionat pels Drets Humans de l’ONU, a Ginebra. El pronunciament el firma el cap de la subdivisió de Tractats de Drets Humans, Ibrahim Salama. Precisa que el viatge dels menors s’havia d’interrompre «fins a l’adopció d’una decisió sobre la sol·licitud de mesures cautelars». 

No obstant, el pronunciament de l’ONU no va impedir que els menors haguessin de marxar de Catalunya el 22 de juny. «La resolució va arribar el mateix dia del trasllat, a mig matí, durant el procés per portar-lo a terme», explica l’advocat Albert Parés, que representa les famílies. Opina que els nens van patir desemparament al concedir-se un marge de només sis dies entre que la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) va comunicar que serien posats a disposició del consultat ucraïnès i la data per executar l’ordre. El lletrat va apel·lar a les Nacions Unides després que un jutjat civil i un altre contenciós admetessin a tràmit els recursos contra l’expatriació i deneguessin imposar la mesura cautelar de paralitzar-la.

La DGAIA confirma que va saber «de forma informal» de la sol·licitud a l’ONU «el mateix dia de l’entrega dels menors als seus tutors legals al consolat d’Ucraïna». El dictamen de les Nacions Unides no va servir perquè els menors es mantinguessin a Catalunya, però Parés pensa esgrimir-ho per exigir el retorn dels nens. Es basa en el fet que el document dona marge a Espanya fins al 5 de juliol per posicionar-se sobre les mesures provisionals que les famílies pregaven perquè el desplaçament a França no s’efectués. 

«Haurien de ser tornats de forma immediata abans de l’esmentada data. Comunicarem a l’ONU que, per la informació que tenim, els menors són a Perpinyà, per instar el Comitè de Drets del Menor que obligui Espanya a fer les gestions necessàries perquè tornin a Catalunya», anticipa Parés.

La DGAIA assenyala que el Ministeri de Justícia el va informar divendres passat que havia rebut tres comunicacions de les Nacions Unides, amb la sol·licitud que els nens no fossin entregats a França. Justícia va remetre els documents a l’òrgan de la Generalitat aquest dilluns. La DGAIA redacta un informe sobre el cas dels menors per enviar-lo al ministeri, qui l’elevarà a l’ONU.

Una sortida traumàtica

Una de les famílies recurrents manifesta que separar-se dels nens ha sigut traumàtic. «Els menors ho tenien clar. No volien anar-se’n. El dia de l’entrega, el nen que teníem a casa estava agafat a nosaltres, plorant. Ens el van haver de treure per emportar-se’l», testifica una de les mares d’acollida, que demana guardar anonimat.  

Els germans estan declarats orfes des del 2019: el seu pare va morir i la mare els va desatendre. Fa anys que els menors fan estades a Catalunya amb les famílies que els allotgen. Es van establir amb elles després de ser evacuats el març del 2022 de Nikopol, al sud d’Ucraïna, gairebé dues setmanes després que Rússia envaís el país.  

La que ha prosperat és la tercera petició sobre la custòdia dels menors, tramitada per la família d’acollida que els va allotjar a Ucraïna. La primera es va cursar des de Turquia, el maig del 2022. «Va ser llavors, quan van venir a recollir-los, que una de les germanes va començar a parlar del que passava a la casa en la qual havien estat al seu país. Després, els germans van parlar en cadena. La DGAIA va acabar fent un acarament amb els nens i va reconèixer risc alt per a dos dels menors», assegura. 

«Els nois van manifestar que hi havia hagut situacions de risc i possibles maltractaments amb aquesta família acollidora d’Ucraïna. Però no només és una manifestació dels menors, sinó que consta a l’expedient de la DGAIA», remarca Parés. La segona sol·licitud es va cursar el novembre passat per reagrupar els germans en un lloc d’Ucraïna pròxim a Polònia, suposadament lluny de l’escenari de guerra. «Però als 10 dies van bombardejar aquesta zona i es va cancel·lar», comenta la mare catalana.

«Total col·laboració» 

A consultes d’EL PERIÓDICO, l’organisme de la Generalitat no al·ludeix al presumpte risc de maltractament que va advertir un any enrere. Sí que refereix que la tutela sobre els adolescents per part de la DGAIA «és temporal i condicionada a la situació de guerra». 

Notícies relacionades

Llistes d’espera i escàs suport: les cinc traves amb què topen els menors tutelats amb discapacitat als 18 anys

Espècies invasores a l’Eixample

«Quan desapareix aquesta situació, ja sigui perquè finalitza el conflicte bèl·lic o perquè els tutors surten de la zona de perill, els menors han de tornar amb els seus tutors legals. Així ens ho exigeix el Govern ucraïnès i ens ho ha requerit el consolat», apunta l’estament. Afegeix que existeix «unanimitat» entre les autoritats ucraïneses, la Fiscalia espanyola, el Ministeri de l’Interior i els serveis de protecció a la infància de França perquè els nens tornin amb els tutors legals, «que tenen una actitud de total col·laboració», avala la DGAIA. 

En canvi, les llars d’acollida catalanes brandeixen que s’ha vulnerat suposadament el dret dels nois a ser escoltats. «No ha prevalgut el bé dels menors», retreu la mare d’acollida, que afirma que va ser testimoni d’una desatenció «brutal» a la infància en poblacions del sud d’Ucraïna quan hi va viatjar per portar ajuda humanitària, anys enrere. «No era normal que el nen que acollíem arribés amb els nivells de desnutrició amb què arribava. Un dels germans està diagnosticat i medicat i el meu necessita atenció per un problema de salut mental. ¿Quin seguiment tindran aquests nens? ¿Quin futur els espera?», es pregunta.