Sis de cada 10 pisos a Barcelona costen més de 300.000 euros

En els últims mesos el problema de la falta d’estoc de lloguer i, per tant, dels preus imparables a Barcelona, ha copat bona part del debat. Però els que intenten comprar per primera vegada (sense res a vendre prèviament) tampoc ho tenen senzill. Si la punxada del 2008 va fer aflorar milers de pisos «barats», per sota de 150.000 euros (el 20% disponible costava per sota d’aquesta xifra el 2013), en l’actualitat per sota d’aquesta barrera queda només un 8,9% de l’oferta, segons un recent estudi d’Idealista, malgrat ser la que més cerques rep.

Anar ampliant pressupost

Aquest diari va revisar el mes passat l’exigua oferta disponible de lloguer a la ciutat (només una desena part està per sota de 1.100 euros mensuals) i ha fet ara el mateix exercici en l’oferta de compravenda, que triplica la d’arrendament en aquest moment, tot i que també s’ha reduït una mica. Però la frenada hipotecària no ha evitat que el mes passat encara pugessin entre un 0,5% i més d’un 1% els preus, en funció d’un portal, un augment que comporta un creixement en un any del 2,3% al 2,6%. S’atribueix que la demanda a la capital catalana no ha afluixat, destaquen fonts del sector.

Seguint amb la xifra de 300.000 euros, qui vulgui comprar a Barcelona podrà optar al 36% de les vivendes anunciades (entre més de 16.000) a Idealista, a un 42% de les de Fotocasa i a un 45% de les més de 18.300 que mostra Habitaclia. Però la xifra es dilueix quan es comença a afegir filtres de mida o comoditats. Així, si es descarten els pisos baixos (en moltes ocasions per falta de llum natural o bé perquè en moltes vivendes no han pogut obtenir la cèdula d’habitabilitat si abans tenien altres usos), la xifra del primer portal ja cau a uns 4.300 resultats. I si s’afegeix la necessitat d’ascensor es queda en només unes 2.400 opcions: menys del 5% del total.

A Fotocasa, les gairebé 7.500 vivendes d’aquesta franja de preus es redueixen a la meitat si no es vol pujar pisos a peu. I només hi ha 2.700 opcions disponibles a tota la ciutat si, a més d’ascensor, es demana tres habitacions. A Habitaclia, de les 8.600 opcions a menys de 300.000 euros, més de dues mil tenen menys de 60 metres quadrats.

Per menys de 200.000 euros

Els compradors novells, clients clau (juntament amb inversors) de vivendes per menys de 200.000 euros, encara toparan amb més reptes per triar una llar que els agradi. Només un 16% d’opcions estan en aquest límit a Idealista i entorn del 20% als altres dos portals. A Fotocasa, amb ascensor, la recerca cau a poc més de 1.100 opcions, òbviament en minipisos en barris perifèrics o al Raval o la Barceloneta, i a 750 si s’aspira a compartir almenys 60 metres.

Notícies relacionades

Lloguers de vertigen a Barcelona: només un 10% de pisos oferts estan a menys de 1.100 euros

Esnòrquel científic

Els barris més barats, on els diners dels que tenen un límit baix donaran més de si, són en aquests moments: Ciutat Meridiana – Torre Baró – Vallbona (1.539 metre quadrat), Roquetes – Canyelles (1.977), Trinitat Vella (2.013), Trinitat Nova (2.078), el Bon Pastor (2.228), el Besòs (2.254), Verdum (2.268), la Verneda i la Pau (2.363), el Carmel (2.448), la Prosperitat (2.490) i Can Peguera – El Turó de la Peira (2.631). La majoria estan ubicats al districte de Nou Barris.

Però també s’han anat retallant les opcions per a pressupostos més alts. Així, la franja per sobre dels 500.000 euros ja copa el 36% pisos d’Idealista, el 29% de Fotocasa i el 27% d’Habitaclia. Són els pisos més cars de la ciutat i els que tenen una demanda sòlida, tant de compradors que reinverteixen l’obtingut en una vivenda anterior com d’estrangers que compren a Barcelona i per als quals aquests preus continuen sent molt més assequibles que en altres grans ciutats europees. Per sota d’aquest límit ja s’obren moltes opcions, per exemple, al districte de l’Eixample. No obstant, crida l’atenció que dels 10.000 pisos disponibles (Idealista) abans de creuar aquest llindar, més d’un 30% no tinguin ascensor.