Lloguers de vertigen a Barcelona: només un 10% de pisos oferts estan a menys de 1.100 euros

Milers de barcelonins fa setmanes que esperen en ‘stand by’ el millor moment per llogar un pis a la ciutat. La llei de viviendaque acaba d’entrar en vigor els permetrà estalviar-se les despeses de gestió prèvies, tot i que encara no estigui a punt l’índex de preus que s’aplicarà a la capital catalana com a municipi tensionat. De moment és el mercat qui mana, però l’oferta és tan escassa (i més ho serà amb la llei, segons els experts) que els preus s’han desbocat fins al punt que als grans portals amb prou feines un 10% de l’actual oferta disponible en arrendament està per sota dels 1.100 euros.

L’exercici realitzat per aquest diari parteix del lloguer mitjà dels contractes firmats l’últim trimestre del 2022 (1.077 euros), que mantenien una línia ascendent a mesura que l’oferta s’anava reduint. Per contra, la demanda continua creixent, alimentada pels molts ciutadans que ara no poden optar a una hipoteca a causa de la pujada dels tipus d’interès.

Els portals immobiliaris permeten recerques per franges de pressupost, però, situant el límit en els 1.100 euros (gairebé equivalent al salari mínim interprofessional), l’oferta és tan escassa al conjunt de la ciutat que resulta insuficient per a la majoria de joves que aspiren a independitzar-se, fins i tot en parella.

El repte de trobar

Així, el portal amb més oferta anunciada, Idealista, comptava aquest dijous amb 5.386 vivendes, de les quals només 557 estaven per sota d’aquesta xifra, és a dir, una de cada 10. A Fotocasa eren 447 de 4.534, mentre que a Habitaclia l’oferta era una mica més alta, 667 de 4.512, cap al 13%.

Però la situació és encara més inquietant per als que busquen ivenda de lloguer si comencen a afegir filtres, és a dir, exigències o prioritats. Per exemple, si un inquilí necessita ascensor, les seves possibilitats als tres cercadors es reduiran directament a la meitat. Si el que vol és tenir més de 40 metres quadrats, les seves opcions es reduiran a 427 opcions al portal que té més oferta, mentre que si opta per 60 metres la cerca es queda en 174 resultats. I si no es vol un baix a peu de carrer també s’elimina més d’una cinquena part de les troballes.

Una altra prioritat per a molts barcelonins després del confinament, les terrasses, són un impossible amb aquest hipotètic pressupost: només en tenen una de cada vuit vivendes i gairebé mai coincideixen amb ascensor.

Tot i que l’Eixample és el districte amb més oferta (per dimensió i tradició) i copa gairebé una tercera part a Idealista, la realitat és que, com més filtres s’introdueixen, més lluny queden del centre de la ciutat les opcions en aquesta franja de preus fins als 1.100 euros.

Si la situació és complicada partint del preu mitjà (oficial) dels contractes firmats a Barcelona, es converteix en tot un drama en el cas de persones que vulguin viure soles amb un sou mitjà o per a economies vulnerables.

S’esgoten per sota de 900 euros

L’experiment amb pisos per sota de 900 euros dona un saldo tan mínim que els que busquen aquestes vivendes gairebé no tenen temps de concertar una visita per veure-les. A menys que siguin tan poc desitjables que s’han mantingut un temps al mercat (baixos sense llum, pisos interiors que havien sigut despatxos, soterranis, sisens sense ascensor, molts pisos de menys de 30 metres quadrats sense gairebé reformes...). Així, Idealista compta amb només 216 vivendes per sota d’aquest pressupost (el 4% del total a la ciutat), i el Raval és un dels barris que més opcions concentren, perquè l’oferta als barris perifèrics és molt limitada. A Fotocasa només n’hi ha 172 (mateix percentatge) i a Habitaclia, 247 (aproximadament el 5,5%).

A partir d’allà, escalar per franges de preus (solen anar de 100 en 100 euros) pot ser molt descoratjador. Fins descobrir que exactament la meitat dels immobles disponibles a Barcelona actualment estan a més de 1.800 euros mensuals als tres principals cercadors. I no sempre són pisos amplis on pugui caber una família. La forquilla de pisos més cars també guanya percentatge: gairebé una cinquena part del total cotitzen a més de 3.000 euros mensuals.

Previsions pessimistes

Es preveu que en les pròximes setmanes es produeixi un onada de firmes de contractes que els inquilins havien anat postergant per evitar el pagament d’honoraris de les agències. Però aquest canvi de regulació, que ara converteix el propietari en responsable dels costos d’arrendament, pot tenir un efecte dissuasori per a llogaters que tenien dubtes sobre si seguir o no amb l’activitat davant la nova situació jurídica. «Molts petits propietaris es plantejaran opcions com vendre o el lloguer temporal i els grans no continuaran invertint per llogar o vendran les seves carteres, i això reduirà encara més l’oferta» en ciutats com Barcelona, comenta Germán Rabellino, CMO de Wolo, la primera plataforma digital dedicada exclusivament a lloguers de llarg termini.

Notícies relacionades

Efectes (ja) de la llei de vivenda a Barcelona: més propietaris disposats al lloguer de temporada o a vendre

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Afegeix que, tot i que a curt termini les mesures semblin efectives «quant al control de preus», a mitjà i llarg termini provocaran també «un empitjorament en les condicions de les vivendes i un augment de preus en zones no tensades». 

També Iñaki Unsain, expresident d’AEPSI (Associació Espanyola de Personal Shopper Immobiliari) i un dels referents locals d’aquest sector, opina que el pitjor encara ha d’arribar en termes de falta d’estoc, perquè la llei no incentiva el mercat. Pronostica un transvasament de pisos de lloguer cap al segment de l’«arrendament de temporada» (sense restriccions) davant el «gran volum d’estrangers que venen a treballar o estudiar uns mesos», diu. Com que Barcelona és la ciutat on més quantitat d’ingressos es destinen a pagar la renda mensual (el 40%, segons un informe de Fotocasa), vaticina que «les més damnificades –per la llei– seran les famílies amb pocs recursos, que es veuran expulsades del mercat».