Crisi mundial de subministraments

Retard a les obres del nou Museu Martorell i l’accés lateral a la Ciutadella per la crisi mundial de subministraments

Retard a les obres del nou Museu Martorell i l’accés lateral a la Ciutadella per la crisi mundial de subministraments

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts

L’històric Museu Martorell de Barcelona no podrà obrir encara tal com estava previst, ni tampoc exercir de nova porta del parc de la Ciutadella cap al Born. La inflació i els problemes internacionals de subministrament de matèries primeres han provocat un retard en les obres de rehabilitació i reobertura de l’equipament, anunciades per al maig del 2023. En el dia d’avui, segons fonts del consistori, s’haurà d’esperar almenys fins al setembre.

El retard a les obres es deu, d’una banda, a un canvi d’ús d’una de les sales de l’edifici, fruit d’un canvi de direcció, i, en gran manera, al retard en l’arribada dels materials produït sobretot per la guerra d’Ucraïna i, també, pel bloqueig que el març del 2021 va provocar el portacontenidors ‘Ever Given’ al canal de Suez, que va paralitzar durant dies el trànsit d’una part important del comerç marítim mundial. D’altra banda, l’onada d’inflació a Europa ha alterat els preus de referència del projecte inicial, previs a l’inici de la contesa bèl·lica, que va provocar que augmentessin.

La rehabilitació del Museu Martorell –portada a terme per l’equip VGV Arquitectes, format per Oriol Valls, Izaskun González i Ramon Valls– consta de tres fases. La primera, la rehabilitació de l’interior i les cobertes, asseguren poder acabar-la a finals de juny, mig any després del termini inicialment previst. Les altres dues fases –façanes i reforma dels exteriors– encara no han començat, però són compatibles amb l’obertura al públic. Les obres de les façanes començaran a finals d’any i la dels exteriors estan en fase de licitació.

 El primer museu públic

El primer museu públicEl Museu Martorell va ser el primer museu públic de Barcelona i té el seu origen en la figura de l’arqueòleg i naturalista Francesc Martorell, que a finals del segle XIX va llegar les seves col·leccions de ciències naturals i arqueologia a la ciutat junt amb una dotació econòmica per a la construcció d’un museu on allotjar tot aquest material.

Obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, aquest edifici d’estil neoclàssic –que llavors es deia Museu Martorell de Geologia– està estretament vinculat a la creació del parc de la Ciutadella. No en va, un dels primers edificis que es van aixecar al primer parc urbà de Barcelona, inaugurat el 1881, va ser el Museu Martorell, que va obrir l’any següent. Amb el pas del temps, les col·leccions no deixaven de créixer, cosa que va generar problemes d’espai.

El 1924 es va decidir que s’especialitzés en geologia –i es va convertir en el Museu de Geologia– i que les col·leccions zoològiques es traslladessin al veí castell dels Tres Dragons mentre que les botàniques van anar al Jardí Botànic de Montjuïc. Per això, encara avui, el museu té seus en punts tan diferents de la ciutat.

Més de dues dècades tancat

Més de dues dècades tancatNo obstant, el Museu Martorell –que l’any 2000 va passar a formar part de la xarxa de centres del Museu de Ciències Naturals de Barcelona– està tancat des del 2010. Onze anys més tard, el juny del 2021, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte de rehabilitació integral, que té un cost total de poc més de cinc milions d’euros. Està finançat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ja que des de fa dos anys el centre barceloní lidera una xarxa catalana de museus científics.

Les obres es van iniciar el novembre del 2021 i, segons el calendari previst, havien de finalitzar el desembre del 2022 i obrir el públic el març del 2023. No obstant, la guerra d’Ucraïna –que va començar quatre mesos després de l’inici de les obres– i el consegüent encariment dels costos de les matèries primeres i la falta de subministraments van canviar els terminis.

La nova porta del parc, ajornada

El retard ha afectat l’obertura del museu i la producció d’exposicions, però també el pla municipal de dotar de noves portes la Ciutadella. Una de les tres previstes serà al passeig de Picasso i encaixarà amb la nau central de l’equipament. És a dir, es podrà entrar al parc creuant el museu. Es complementarà amb un nou pas de vianants cap al carrer de la Fusina, que permetrà una connexió més gran amb el barri del Born. La porta ja està gairebé finalitzada, però el pas de vianants encara està pendent.

El Museu Martorell està catalogat com a bé d’interès local, fet que implica que en la reforma s’hagin preservat els valors patrimonials de l’equipament. Quan obri les portes, el museu –que passarà a dir-se Centre Martorell d’Exposicions i comptarà amb una innovadora proposta museogràfica– tindrà una exposició permanent sobre la relació de l’ésser humà i la natura, així com exposicions temporals sobre ciències naturals. També acollirà un espai d’interpretació del Parc de la Ciutadella i el Centre de Documentació del Museu en Ciències Naturals. 

Un parc envellit

Notícies relacionades

Un parc envellitLa rehabilitació del Museu Martorell és un pas més en el projecte que pretén revertir la decadència del parc de la Ciutadella. S’està remodelant l’Hivernacle –tot i que sense futurs usos decidits– i està pendent la reforma del castell dels Tres Dragons, edifici modernista de Lluís Domènech i Muntaner que es vol convertir en la seu científica del Museu de Ciències Naturals.

El pla director municipal anunciat aquest març identifica tres grans eixos d’intervenció al parc: millores en les zones verdes i el patrimoni, millor connexió amb l’entorn i nous usos vinculats a la ciència, la cultura i el coneixement. S’emmarca en el Pla de Ciència 2020-2023, que pretén desenvolupar el projecte urbà i científic de la Ciutadella del Coneixement, un projecte patrimonial i científic que busca crear un eix de ciència ciutadana en aquest entorn natural.