Crisi mundial de subministraments
Retard a les obres del nou Museu Martorell i l’accés lateral a la Ciutadella per la crisi mundial de subministraments

L’històric Museu Martorell de Barcelona no podrà obrir encara tal com estava previst, ni tampoc exercir de nova porta del parc de la Ciutadella cap al Born. La inflació i els problemes internacionals de subministrament de matèries primeres han provocat un retard en les obres de rehabilitació i reobertura de l’equipament, anunciades per al maig del 2023. En el dia d’avui, segons fonts del consistori, s’haurà d’esperar almenys fins al setembre.
El retard a les obres es deu, d’una banda, a un canvi d’ús d’una de les sales de l’edifici, fruit d’un canvi de direcció, i, en gran manera, al retard en l’arribada dels materials produït sobretot per la guerra d’Ucraïna i, també, pel bloqueig que el març del 2021 va provocar el portacontenidors ‘Ever Given’ al canal de Suez, que va paralitzar durant dies el trànsit d’una part important del comerç marítim mundial. D’altra banda, l’onada d’inflació a Europa ha alterat els preus de referència del projecte inicial, previs a l’inici de la contesa bèl·lica, que va provocar que augmentessin.
La rehabilitació del Museu Martorell –portada a terme per l’equip VGV Arquitectes, format per Oriol Valls, Izaskun González i Ramon Valls– consta de tres fases. La primera, la rehabilitació de l’interior i les cobertes, asseguren poder acabar-la a finals de juny, mig any després del termini inicialment previst. Les altres dues fases –façanes i reforma dels exteriors– encara no han començat, però són compatibles amb l’obertura al públic. Les obres de les façanes començaran a finals d’any i la dels exteriors estan en fase de licitació.
El primer museu públic
El primer museu públicEl Museu Martorell va ser el primer museu públic de Barcelona i té el seu origen en la figura de l’arqueòleg i naturalista Francesc Martorell, que a finals del segle XIX va llegar les seves col·leccions de ciències naturals i arqueologia a la ciutat junt amb una dotació econòmica per a la construcció d’un museu on allotjar tot aquest material.
Obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias, aquest edifici d’estil neoclàssic –que llavors es deia Museu Martorell de Geologia– està estretament vinculat a la creació del parc de la Ciutadella. No en va, un dels primers edificis que es van aixecar al primer parc urbà de Barcelona, inaugurat el 1881, va ser el Museu Martorell, que va obrir l’any següent. Amb el pas del temps, les col·leccions no deixaven de créixer, cosa que va generar problemes d’espai.
El 1924 es va decidir que s’especialitzés en geologia –i es va convertir en el Museu de Geologia– i que les col·leccions zoològiques es traslladessin al veí castell dels Tres Dragons mentre que les botàniques van anar al Jardí Botànic de Montjuïc. Per això, encara avui, el museu té seus en punts tan diferents de la ciutat.
Més de dues dècades tancat
Més de dues dècades tancatNo obstant, el Museu Martorell –que l’any 2000 va passar a formar part de la xarxa de centres del Museu de Ciències Naturals de Barcelona– està tancat des del 2010. Onze anys més tard, el juny del 2021, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte de rehabilitació integral, que té un cost total de poc més de cinc milions d’euros. Està finançat per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, ja que des de fa dos anys el centre barceloní lidera una xarxa catalana de museus científics.
Les obres es van iniciar el novembre del 2021 i, segons el calendari previst, havien de finalitzar el desembre del 2022 i obrir el públic el març del 2023. No obstant, la guerra d’Ucraïna –que va començar quatre mesos després de l’inici de les obres– i el consegüent encariment dels costos de les matèries primeres i la falta de subministraments van canviar els terminis.
La nova porta del parc, ajornada
El retard ha afectat l’obertura del museu i la producció d’exposicions, però també el pla municipal de dotar de noves portes la Ciutadella. Una de les tres previstes serà al passeig de Picasso i encaixarà amb la nau central de l’equipament. És a dir, es podrà entrar al parc creuant el museu. Es complementarà amb un nou pas de vianants cap al carrer de la Fusina, que permetrà una connexió més gran amb el barri del Born. La porta ja està gairebé finalitzada, però el pas de vianants encara està pendent.
El Museu Martorell està catalogat com a bé d’interès local, fet que implica que en la reforma s’hagin preservat els valors patrimonials de l’equipament. Quan obri les portes, el museu –que passarà a dir-se Centre Martorell d’Exposicions i comptarà amb una innovadora proposta museogràfica– tindrà una exposició permanent sobre la relació de l’ésser humà i la natura, així com exposicions temporals sobre ciències naturals. També acollirà un espai d’interpretació del Parc de la Ciutadella i el Centre de Documentació del Museu en Ciències Naturals.
Un parc envellit
Notícies relacionadesUn parc envellitLa rehabilitació del Museu Martorell és un pas més en el projecte que pretén revertir la decadència del parc de la Ciutadella. S’està remodelant l’Hivernacle –tot i que sense futurs usos decidits– i està pendent la reforma del castell dels Tres Dragons, edifici modernista de Lluís Domènech i Muntaner que es vol convertir en la seu científica del Museu de Ciències Naturals.
El pla director municipal anunciat aquest març identifica tres grans eixos d’intervenció al parc: millores en les zones verdes i el patrimoni, millor connexió amb l’entorn i nous usos vinculats a la ciència, la cultura i el coneixement. S’emmarca en el Pla de Ciència 2020-2023, que pretén desenvolupar el projecte urbà i científic de la Ciutadella del Coneixement, un projecte patrimonial i científic que busca crear un eix de ciència ciutadana en aquest entorn natural.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic Així queden els preus dels títols de transport públic a Barcelona fins que acabi el 2025
- Lliga F Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»
- CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
- La xacra de la corrupció El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya
- Tempesta judicial i política Cerdán no entrega l’acta de diputat i augmenta el nerviosisme del PSOE
- Adéu als insectes: aquesta és la planta que has de posar a casa teva
- Un informe recent Koldo, Ábalos i Cerdán: així reconstrueix l’UCO 12 anys d’una relació que va derivar en presumpta trama de corrupció
- L’agricultura del futur El delta de l’Ebre assaja cultius alternatius a l’arròs a causa de l’augment de la salinitat del terreny davant el mar
- ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
- Consell Nacional Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE