Barcelona obrirà el parc de la Ciutadella amb tres noves portes i un mur posterior semitransparent

El parc de la Ciutadella de Barcelona ja té, a la fi, un pla de futur. Han passat 20 anys de l’últim document estratègic i el principal pulmó verd del centre de la ciutat acumula un notable desgast, molt visible en l’estat de la vegetació i el patrimoni històric que conté. Les millores necessàries per a l’ús quotidià quedaven hipotecades per la falta d’un document que clarifiqués i ordenés els grans reptes del recinte, obres públiques complexes com la relació amb l’estació de França. Un Pla Director municipal, acabat d’estrenar aquest març, mira de desencallar el revulsiu pendent.

El consistori d’Ada Colau va prometre el 2018 actualitzar aquest document i va recuperar la vella ambició barcelonina d’obrir la Ciutadella al mar, cosa que posava en qüestió la continuïtat de l’Estació de França. Ara, l’àrea d’Urbanisme, capitanejada per Janet Sanz, ha conclòs cinc anys d’espera amb un projecte de millores pragmàtic: renuncia a conquerir la platja de vies ferroviàries, però ratifica la continuïtat de l’estació i millora l’accessibilitat del parc amb tres noves portes –una a cada lateral– a més de finestres i ponts al mur posterior per permeabilitzar-lo. I, sobretot, aplana el camí per a les inversions urgents de rehabilitació i manteniment.

Per contra, al document li falta calendari i pressupostos i s’estrena a tres mesos del canvi de mandat. La seva execució i celeritat dependrà de la predisposició que tinguin els pròxims governs municipals. El llistat inclou 64 propostes, de les quals 29 estan acabades, en marxa o encarrilades. La resta no tenen projecte d’obra, ni fet ni en redacció, i a més una desena consten com a accions «a llarg termini» o «en estudi» perquè cal pactar-les amb altres administracions.

Sanz calcula que les execucions en marxa sumen uns 20 milions d’euros, dels quals uns 5 són directament per millorar el verd. Gràcies, en part, als fons europeus Next Generation que ha rebut la capital. «Que la ciutadania pugui utilitzar aquest espai verd sense que es deteriori requereix molt manteniment i ara ho prioritzem amb aquesta inversió, que tindrà un impacte molt tangible i quotidià», promet.

Quant a la connexió amb el mar menys ambiciosa, rebutja que es tracti d’una renúncia. És més, considera el nou pla «coherent» amb l’anunci del 2018: «S’havia estudiat de moltes maneres, però calia desenvolupar un diàleg amb Adif i altres institucions; ara s’ha fet i tenim la millor proposta, que no obliga a elegir entre l’estació i la connexió amb el mar, sinó que fa compatibles les dues coses». «Volem que l’estació mantingui l’ús ferroviari i torni a tenir centralitat en la planificació», resol.

Dues noves portes... i la tercera ‘complicada’

Els primers canvis que veuran la llum són dues noves portes. Al maig es podrà entrar a la Ciutadella pel centre del passeig Picasso, a través d’un nou pas de vianants. Just davant hi haurà un accés encaixat a la nau central del museu Martorell, que just està acabant ara les obres de reforma.

El següent pas serà una nova entrada, més àmplia, a la cantonada de Pujades, Meridiana i Wellington, que el consistori ha batejat com la «porta de Meridiana» alineada amb Glòries. Una obra que no té encara projecte en redacció, però que sí que està pactada amb el Zoo i compta amb unes primeres recreacions virtuals de com seria. Es mira, en síntesi, d’obrir una obertura àmplia a la tanca exterior i connectar amb el camí ja existent darrere la cascada.

La porta més esperada i problemàtica, no obstant, continua sense dibuixar-se ni desencallar-se. L’Ajuntament de Barcelona oficialitza amb aquest Pla Director que la Ciutadella ha de tenir una porta lateral al carrer Wellington, una intensa reivindicació de la UPF i els veïns de la Vila Olímpica, que ara han de fer una gran volta per entrar al parc o arribar a Ciutat Vella. L’obstacle continua sent el mateix: com travessar el zoo per la seva zona més ampla sense perjudicar el circuit de visita ni generar passadissos insegurs. «Encara no en tenim una proposta concreta», assumeix l’arquitecte cap municipal, Xavi Matilla.

Expulsar els cotxes del Parlament

Una primera experiència, peculiar, obrirà camí. El govern Colau es proposa desterrar els cotxes oficials del Parlament, que ara creuen el parc per una via asfaltada entre Picasso i la seu institucional. La clau és l’aparcament del futur centre de recerca científica Mercat del Peix amb la UPF: les obres van començar al gener i haurien d’acabar el juliol del 2024. Un estiu següent s’estrenaria l’edifici.

Allà podrien aparcar l’any que ve els vehicles i que els diputats i treballadors del Parlament arribessin a la Cambra creuant el zoo amb un permís especial. Hi entrarien per la porta de visitants de Wellington i en sortirien per una sortida d’emergència que dona al Parlament. Només quedaria allà un petit espai per encotxar i desencotxar i alguna plaça d’estacionament comodí. El Parlament, és clar, haurà d’estar-hi d’acord. Una negociació que estarà sobre la taula del pròxim govern municipal.

Una circumval·lació que fa por

L’altra obertura de la Ciutadella, la més espinosa, és la marítima. Avui el parc acaba al passeig Circumval·lació, un no-lloc de manual que transmet sensació d’inseguretat amb descampats d’Adif a un costat i un mur degradat del zoo a l’altre costat. De tots aquests greuges el primer a afrontar-se és el mur. Aquest 2023 es redactarà un projecte d’obres per obrir grans finestres en aquesta llarga frontera opaca. Els tècnics municipals estan estudiant si seran trams de vidre reforçat, gelosies o algun tipus de façana. Com a mínim s’obriran en el tram de l’Aquarama i del Terrari, demolits en el marc del pla de futur del Zoo.

Quant a la connexió amb la Barceloneta, l’ajuntament torna a confiar en dos ponts sobre les vies de tren i la Ronda Litoral. La mateixa solució que va utilitzar l’Exposició Internacional de 1888. Al parc de la Barceloneta una arcada interrompuda marca on aterraria el primer dels dos ponts que planteja la ciutat ara. L’altre prolongaria el carrer Wellington. Aquesta operació es preveu milionària i s’ha de pactar amb l’Estat, titular de les dues infraestructures que sobrevolarien les passarel·les. Sense cap concreció, avui no passa de ser una aspiració.

Potser la millora més notable que viurà aquesta dècada el passeig Circumval·lació serà la nova biblioteca provincial a l’antiga ala de correus de l’estació. Polèmiques a part sobre el projecte, l’ús cultural en aquesta parcel·la promet el que més necessita aquest no-lloc: persones, moviment, vida. El consistori ja està tramitant la llicència d’obra, que començaria aquest desembre amb finalització prevista per al novembre del 2027. És a dir, no el pròxim mandat, sinó a principis del següent.

L’Hivernacle, més a prop

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

A més de l’entrada pel carrer Fusina, aquest 2023 la Ciutadella té altres estrenes esperant. Per començar, una de molt esperada: l’Hivernacle. La rehabilitació acabarà suposadament al juny i un altre projecte tècnic definirà aquest any si pot acollir algun ús ciutadà a més d’allotjar-hi tresors vegetals. La plaça Joan Fiveller, davant el Parlament, ha finalitzat aquest març una detallada renovació. I a la rehabilitació de l’Institut Verdaguer ja només li falta l’últim terç. Queden a la sala d’espera la posada al dia de l’Umbracle, el Castell dels Tres Dragons i la cascada, encara sense data.

Redirigir les bicis per Picasso

Abans que acabi l’any també haurien d’estar acabats els projectes per crear un carril bici al passeig Picasso i redirigir les bicicletes que creuen el parc: «Avui el passeig dels Til·lers supleix aquesta carència», apunta Matilla. També hauria de començar durant el tercer trimestre un paquet de millores al mateix parc, com plantar nova vegetació a Til·lers i rehabilitar el passeig Renart i la plaça de la Cigonya. En l’horitzó hi ha, a més, connectar amb l’estació del Nord mitjançant un eix verd en les dues illes superiors de Wellington, pacificar el tram inferior de Sardenya i repensar l’ampla avinguda del Marquès d’Argentera.