Hiperactivitat a l’eix d’or de Barcelona

El tetris del passeig de Gràcia: el comerç es mou per créixer

Les entrades de nous operadors arriben amb comptagotes perquè els actuals se solen ressituar millor

  • ¿Per què el passeig de Gràcia és l’eix comercial més car d’Espanya?

  • Les obertures comercials en dia festiu portaran aquest any més contractacions a Barcelona

  • Barcelona obre les ajudes per posar llums de Nadal als carrers

A1-176015773.jpg

A1-176015773.jpg / Manu Mitru

5
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Que ningú s’enganyi tot i que vegi alguna persiana abaixada o algun tragí de tancament al passeig de Gràcia. Al carrer comercial amb els lloguers més cars d’Espanya hi continua havent molta més demanda d’operadors que oferta de locals, el que passa és que les marques multipliquen les sevs mudances a la recerca de locals millors o més grans, aprofitant l’alegria comercial que viu l’eix després de recuperar el vigor turístic postpandèmia i les oportunitats sorgides arran d’alguns tancaments durant la crisi sanitària. La taxa de disponibilitat d’establiments és mínima i fins i tot els habitants comercials no deixen de fer millores per mimar aquest cotitzat aparador internacional.

El president de l’Associació del Passeig de Gràcia, Luis Sans, creu que el passeig, on la major part de l’oferta va resistir el 2020 i el 2021, «continua estant molt fort». Tant que «costa troba-hi locals» i quan n’hi ha és perquè no compleixen els requisits de mida, preu o ubicació que busca un determinat operador o perquè té alguna particularitat o problema. El turisme de luxe ha tornat, en general, i es deixa sentir en aquesta artèria. Però també el públic local s’ha bolcat en la progressiva implantació d’oferta de moda que ha desterrat oficines bancàries.

Contínues reobertures o arribades

Aquest cap de setmana, qui passegi per la zona podrà assistir a la reobertura de Zadig&Voltaire uns números més amunt, al 79, on abans hi havia Escada. Al nou enclavament estarà ben acompanyat per Hermès (que es va instal·lar al novembre al número 81 per guanyar metres en un fabulós espai amb jardí i elements modernistes) i, ben aviat, per l’arribada de Van Cleef&Arpels, la prestigiosa joieria francesa que aterrarà pròximament al 77, com va anunciar l’any passat.

La setmana passada va ser el gegant suec H&M qui va estrenar millores al seu temple del número 11, adaptat ara a les noves tendències: de la digitalització a les experiències en botiga. És més interactiu, disposa de ‘social fitting rooms’ plens de miralls i on fins a quatre persones es poden emprovar diferents ‘looks’ amb llum, música i colors al gust per fer-se fotos i penjar a les xarxes el resultat. O jugar amb el maniquí virtual triant peces i podent comprar in situ o ‘online’. La botiga també té una cafeteria i zona de descans, àmplia àrea de la llar, de nens i d’esport, però despunta sobretot la implantació d’un espai de segona mà (Pre-loved) amb joies ‘vintage’, peces de diferent marques i preus assequibles.

Precisament, altres marques del grup es mouen també –com poden– en el gran tetris del passeig. És el cas de COS, que es ressituarà en un espai més gran encara per determinar, tot i que Idealista ha publicat la possibilitat que ho faci a l’espai que ocupa una altra de les seves ensenyes, Weekday, al 33, o bé al local on havia anunciat que desembarcaria una altra, Arket (havia de ser la primera d’Espanya), al número 26 que abans va ocupar una galeria d’art i prèviament la històrica Señor, de mil metres quadrats.

El passeig d’or s’agita als dos extrems: tant en el luxe disposat al més i millor com en el tram inferior de grans marques populars a mesura que hi entreveuen un buit. Després del sonat moviment d’Adidas, que l’any passat va estrenar macrobotiga al número 2, va deixar lliure el 3, on es traslladarà Stradivarius, d’Inditex, a partir de l’estiu quan surti del número 11. El 18, l’espai que va ocupar Rolex, que actualment concentra la seva activitat al 75, passa a ser de Swacht.

Molt a prop, la marxa del restaurant Txapela va deixar molt temps un buit on opera des d’aquesta primavera la firma portuguesa Salsa Jeans (al 8-10). I l’espai de més de 600 metres quadrats que va deixar el 2020 Armani al número 6 quan es va mudar al 47, ha trobat per fi un operador que encaixa amb les seves condicions, la firma de cosmètica Rituals, que obrirà ben aviat.

El local perfecte

A la llarga llista de moviments en dòmino des de la pandèmia (de Nike a Tiffany, que va ascendir uns metres al passeig, deixant buit Philippe Plein, o el retorn de Bimba & Lola l’any passat) cal sumar les reformes. Alguns han optat recentment per tancaments temporals per emprendre importants millores, com Celine i Sandro, mentre que &Other Stories perd una planta, per exemple.

D’altres busquen amb afany establiments més amplis o millors als trams dominats per l’oferta de luxe, apunten fonts del sector. Esperen el local més propici que quedi lliure, com serien els casos de Dior, Chanel i Gucci.

El vaivé parteix de diversos tancaments durant la crisi sanitària que van permetre alguns moviments i ampliacions als quals cal sumar el progressiu transvasament d’entitats bancàries cap al ‘retail’ o de restaurants fallits que acaben sent comerços, sobretot de moda.

Buits i acords

Notícies relacionades

María de Marco, de la consultora immobiliària Ascana, recorda que aquest escenari va provocar dos anys de voràgine comercial, que encara manté molts moviments encadenats com els que s’ha explicat. En aquests moments hi ha escasses opcions teòricament lliures, com l’espai que ha deixat Zadig al 73, un altre que la immobiliària té anunciat al 82, l’11 que Stradivarius deixarà lliure (que podria ser per a cadenes d’H&M) i el que va ubicar durant tres anys Anthropologie al número 27. Sense oblidar dos locals que donen al passeig de Gràcia del qual va ser el Bulevard Rosa. Tot i que els que donen a altres carrers (Rambla Catalunya i carrer València) estan llogats, els locals frontals del passeig operen amb una fórmula temporal fins que arribi un operador interessat definitivament, possiblement units. No és fàcil per algunes particularitats de l’espai, complexes per a grans marques.

Domènec Casellas, director de Retail de Cushman & Wakefield, apunta que qualsevol local disponible al passeig de Gràcia en aquest moment es deu a la «falta d’acords», no de nòvios. Remarca que amb contractes a 15 anys no és fàcil pactar lloguers que satisfacin les dues parts. Després dels ajustos per l’etapa de crisi sanitària i paràlisi turística, algunes xifres altes poden semblar un risc als inquilins, mentre que per als propietaris, si són una mica més baixes de l’habitual, poden implicar perdre rendibilitat en els pròxims anys. Recorda que després de cada moviment al passeig, amb locals molt grans, hi ha «grans inversions» per condicionar-les al gust de l’operador.