Així queden repartits els 188 consellers dels 10 districtes de Barcelona

És a dir, els districtes celebren plens mensuals, que en general són poc publicitats i formen part d’una vida política que transcorre en segon pla informatiu, però que poden resultar molt rellevants per als veïns. Els consells de districte no són vinculants, i compten amb una presidència que és de caràcter representatiu. Poden fixar posicions polítiques, però no prendre decisions que es materialitzin si el regidor de districte no ho dicta.

Mana el regidor

Perquè el veritable comandament el té el regidor del districte, nomenat com a tal per l’alcalde. El president sol dependre del repartiment de consellers entre partits i de les aliances entre aquests en el consistori. El consell proposa el seu nom i l’alcalde el designa. La representació dels diferents grups no és necessàriament igual a cada districte, depèn del resultat a la zona, i per això hi acaba havent presidents de partits diferents.

El repartiment, que podria veure’s una mica alterat si el recompte pendent comporta canvis, ha deixat el següent mapa: en quatre dels districtes Junts és qui més consellers ha aconseguit; en tres és el PSC; en un, Barcelona en Comú, i en dos hi ha empat entre socialistes i Comuns. Xifres que es corresponen amb el fet que Trias guanyés en quatre districtes (Sarrià-Sant Gervasi, les Corts, Eixample i Gràcia), Collboni en quatre més (Nou Barris, Horta-Guinardó, Sant Andreu i Sant Martí) i Colau en dos (Sants-Montjuïc i Ciutat Vella).

Per districtes

En total, a Barcelona hi ha 188 consellers de districte. D’aquest total, 50 seran de TriasxBCN, 45 del PSC, 44 de Barcelona en Comú, 23 d’ERC, 18 del PP i 8 de Vox.

Per districtes, a Ciutat Vella Barcelona en Comú tindrà 6 dels 17 consellers que hi ha, en tant que cinc seran del PSC, tres de Junts, dos d’ERC i un del PP. Per tant, Colau guanya però la presidència podria recaure en un altre partit si aconsegueix sumar la majoria absoluta, en aquest cas, nou consellers. I així a tot arreu.

A l’Eixample hi haurà 23 consellers, dels quals vuit seran de Trias, quatre del PSC, sis dels Comuns, tres d’ERC i dos del PP. A Sants-Montjuïc hi ha 19 consellers. Quatre seran de Junts, cinc del PSC, cinc de Barcelona en Comú, tres d’ERC, un del PP i un de Vox.

Majoria de Trias

A les Corts hi ha 15 consellers dels quals el grup de l’exalcalde en tindrà sis, en tant que tres seran del PSC, dos de Barcelona en Comú, un d’ERC, dos del PP i un de Vox. A Sarrià-Sant Gervasi, la victòria rotunda de l’exalcalde es nota en el repartiment: de 19 consellers, 10 seran de Trias, dos del PSC, dos dels Comuns, un d’ERC, tres del PP i un de Vox.

A Gràcia, dels 17 consellers sis correspondran a Junts, tres al PSC, cinc a Barcelona en Comú, dos a ERC i un al PP. 7. A Horta-Guinardó, els 19 es desglossaran així: quatre per a Junts, cinc per al PSC, quatre per als Comuns, tres per a ERC, dos per al PP i un per a Vox.

Notícies relacionades

La primera superilla de l’Eixample, a Sant Antoni, renaixerà el 2027

El desallotjament del B9 enfronta veïns a Badalona

A Nou Barris, dos dels 19 consellers seran de Trias, set del PSC, quatre dels Comuns, dos d’ERC, dos del PP i dos de Vox. A Sant Andreu hi ha 19 representants, dels quals tres seran de Junts, cinc del PSC, cinc de Barcelona en Comú, tres d’ERC, dos del PP i un de Vox.

Finalment, a Sant Martí, amb 21 consellers, quatre seran de Junts, sis del PSC, cinc dels Comuns, tres d’ERC, dos del PP i un de Vox.