El 28M, al detall

Resultats eleccions Barcelona 2023 | L’últim feu d’ERC: el cor de la Barceloneta resisteix l’‘onada Trias’

  • ¿Què va votar el teu veí a Barcelona? Cercador de resultats 2023 per seccions censals

  • ¿Què va votar el teu veí de Barcelona en les eleccions municipals 2019?

  • El ‘secret’ de la victòria de Trias: els resultats per barris 2023

  • Les 10 urgències que haurà d’afrontar el pròxim govern de Barcelona

Resultats eleccions Barcelona 2023 | L’últim feu d’ERC: el cor de la Barceloneta resisteix l’‘onada Trias’

Joan Cortadellas

3
Es llegeix en minuts
Meritxell M. Pauné

Les eleccions de diumenge passat no van ser favorables per a l’ERC d’Ernest Maragall. Venia d’arrasar fa quatre anys com a partit més votat a la capital catalana i el guanyador en 439 seccions censals, davant les 286 que va aconseguir Barcelona en Comú com a segona força. Aquest 2023 el mapa de seccions censals ha perdut el color groc i se’l reparteixen gairebé sencer els Comuns, el PSC i la Junts de Xavier Trias.

A moltes urnes, les paperetes de Junts han substituït clarament les d’ERC, mostrant un vas comunicant entre els dos partits independentistes, que ja es va produir el 2019 però en la direcció contrària. Només queda un nucli a tota la ciutat que ha esquivat Trias i s’ha mantingut fidel als republicans. Com si encarnessin la mítica introducció dels còmics de l’Astèrix: «Tota la Gàl·lia està ocupada pels romans... ¿Tota? ¡No! Un llogarret poblat per irreductibles gals resisteix, encara i com sempre, l’invasor».

Es tracta de dues seccions censals al cor de la Barceloneta, el barri mariner de Barcelona. Són les dues úniques on ERC és el partit més votat, amb un 21% i 22% del vot respectivament. En una, no obstant, Trias trepitja els talons a Maragall amb un 19,6%. A l’altra queda quart: El PSC, Comuns i Trias ronden el 17%. Fa quatre anys Maragall va recollir aquí més del 40% dels sufragis.

Plaça de la Barceloneta, amb l’església de Sant Miquel del Port, en una imatge d’arxiu

/ Jordi Perdigo

¿Què hi ha en aquests carrers?

Les dues seccions censals reuneixen els votants que viuen en una desena de carrers entre el passeig Joan de Borbó (el que dona al Port Vell) i la plaça Poeta Boscà, on hi ha el mercat i anomenada encara ‘la Repla’. Just al centre hi ha la plaça de la Barceloneta, amb l’església de Sant Miquel del Port i la seva emblemàtica font fanal. Si fos un barri antic, aquest seria el casc antic de la Barceloneta.

La zona equival grosso modo a dues illes de l’Eixample però comprèn 10 carrers d’amplada i 5 de llargada: són estrets carrerons com Sant Miquel, del Mar i Baluard al punt neuràlgic dels quarts de casa, les diminutes vivendes sense ascensor que caracteritzen aquest veïnat. Un racó de Barcelona també popular fora del barri per històrics negocis com la fleca Baluard i el bar La Cova Fumada.

Plaça del Poeta Boscà, coneguda al barri com ‘la Repla’ i presidida pel mercat de la Barceloneta, en una imatge del 2009

/ Camila de Maffei

Les 2 del PP, sota sospita

El mapa de resultats per seccions censals inclou, a més d’aquestes dues illes republicanes, 409 per a Junts, 358 per al PSC, 297 per als Comuns i 2 per al PP. Cap altra formació ha liderat una secció censal. La curiositat de la Barceloneta té la seva altra cara de la moneda a les 2 seccions que lidera el PP, situades a dos districtes diferents. No obstant, una presenta dades insòlites que podria corregir el recompte definitiu de vots de divendres.

Notícies relacionades

La primera és ja molt coneguda i no genera sorpresa. El PP torna a ser líder (31,8%) en una illa de Sant Martí de Provençals pròxima a la comissaria de la Verneda de la Policía Nacional. Allà s’hi alça un edifici on viuen molts agents d’aquest equipament, alguns d’ells procedents de fora de Catalunya. Això explicaria un comportament electoral més pròxim a la dinàmica general de vot a Espanya que a les circumstàncies de Barcelona.

La segona secció censal ja són figues d’un altre paner. Es tracta d’una porció del polígon industrial del Bon Pastor, entre la Maquinista i Santa Coloma de Gramenet. Una zona tradicionalment d’esquerres on el PP mai ha tingut un gran arrelament: el 2019 va obtenir el 4,75% del vot. Com ha revelat Nació Digital aquest dimarts, gairebé tots els sufragis per als populars procedeixen d’una de les tres meses d’aquesta secció censal, cosa que fa sospitar d’un error humà o informàtic a l’atribuir xifres a cada sigla política. Serà sens dubte un dels focus –entre molts d’altres– del recompte oficial que dirimirà el pols entre el PSC i BComú per la segona plaça, determinant per a les negociacions d’investidura.