Aval a la primera sentència per la mort d’un treballador del metro de Barcelona per amiant

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la sentència del Jutjat Social 8 de Barcelona dictada el juliol del 2022 que, per primera vegada, reconeixia la mort el 2019 d’un treballador del metro de la capital catalana per exposició a l’amiant en túnels, vagons, tallers i diferents components dels combois. El magistrat va considerar provat en aquesta primera resolució judicial, ara ratificada, que l’empresa municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona no va avaluar correctament els riscos del lloc de treball del finat, cosa que va acabar derivant en una falta de mesures preventives, que van derivar en un càncer molt agressiu que li va acabar causant la mort. Fonts sindicals apunten que hi ha 25 treballadors en actiu que tenen diagnosticades afectacions relacionades amb l’exposició a l’amiant i sobre les quals es fan revisions mèdiques periòdiques.

L’alt tribunal català qualifica d’«exquisidament raonada» la sentència dictada pel jutjat social i conclou que «atès els múltiples llocs i elements en què es va trobar presència de fibres d’amiant [...] només es pot excloure l’exposició en llocs de treball acreditadament allunyats de tots ells, com podria ser, entre d’altres, els d’oficina i a les taquilles. D’aquesta manera, el TSJC desestima íntegrament el recurs presentat per la companyia contra la sentència de primera instància. La família del finat està representada pel Col·lectiu Ronda.

En la sentència, la sala social recorda que el quadre de malalties professionals estableix la presumpció de laboralitat del mesotelioma per a ocupacions que impliquin l’exposició a la pols de l’amiant i rebutja les al·legacions del metro de Barcelona. La resolució sosté que «no només no ha acreditat la inexistència d’exposició, sinó que de fet hi ha dades més que suficients per arribar a la conclusió contrària».

L’exposició

Notícies relacionades

Primera sentència que reconeix la mort per amiant d’un treballador del metro de Barcelona

Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens

El TSJC valora que el caràcter professional de la malaltia que va causar la mort de l’antic empleat del metro únicament es podria descartar en el cas que l’empresa pogués demostrar la inexistència d’exposició a l’amiant. «Només s’hauria acreditat la inexistència d’exposició si, mitjançant mesuraments correctament efectuats des del 1988 al 2008, s’hagués provat que ni en les tasques d’auxiliar tècnic en instal·lacions elèctriques ni en les de manteniment preventiu i correctiu de les instal·lacions i equips dels sistemes de senyalització el causant (l’empleat) treballés als tallers de la Sagrera o Vilapicina, ni als túnels»

La nova sentència argumenta que «l’aparició dels efectes crònics per exposició a l’amiant és independent de la dosi d’exposició, de manera que és impossible establir nivells d’exposició segurs». I afegeix que la presència d’amiant a les instal·lacions i combois del suburbà barceloní és «generalitzada». Aquesta resolució no és ferma i en contra s’hi pot presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem.