El govern de Colau estudia flexibilitzar pacificacions escolars amb pilons i trànsit intermitent

El resultat és una barreja una mica confusa anomenada carrer de convivència. És a dir, el camí és alhora per als vianants i obert a l’accés rodat, si bé els conductors no poden circular a més de 10 quilòmetres per hora i estan obligats a fer ziga-zagues per esquivar zones de joc i seients si passen per aquest tram. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, admet que és necessari estudiar com dissoldre el potencial risc que comporta que els menors i familiars es passegin per una via on, per més que estigui pintada i s’hi hagin instal·lat cadires i jardineres, els cotxes poden continuar circulant.   

«És una de les qüestions que hem de revisar. No només passa a la Font d’en Fargues, sinó que hi ha altres casos dins del programa ‘Protegim les escoles’ en aquest sentit», admet la regidora de Barcelona en Comú. Sanz explica a EL PERIÓDICO que ha donat indicacions a l’arquitecte en cap de l’ajuntament, Xavier Matilla, per examinar la paradoxal situació que es produeix a les portes de l’escola Font d’en Fargas i d’altres centres educatius.

«Són carrers on no tindria sentit que l’accés estigués tancat tot el dia, però cal trobar la manera perquè sí que ho estigui durant l’entrada i la sortida dels nens a les escoles», planteja la regidora del govern de l’alcaldessa Ada Colau. La tinenta d’alcaldia suggereix implantar algun mètode reversible que permeti obrir i segellar el pas a conveniència; per exemple, mitjançant pilons mòbils col·locats als extrems de la via.

Notícies relacionades

El govern de Colau aprova dues «superilles» i una «pacificació» hores abans de la campanya electoral

Desallotjades les barraques de Vallcarca per haver-hi "risc imminent" d’incendi

«Es podria instal·lar un mecanisme per fer saber que, per exemple, de 8.30 a 9.30 i a la sortida de l’escola al migdia i a la tarda, no es podrà circular per allà», proposa Sanz. Opina que seria una fórmula apta per millorar la semiconversió en zona de vianants aquells llocs per on «passen molt pocs cotxes i el risc és molt baix». Assenyala que aquesta és la tònica al breu passatge de Pintor Pradilla, on s’han aplicat els principis de l’urbanisme tàctic, origen de discrepàncies i retrets creuats entre membres dels Comuns i del PSC de l’executiu municipal.

De tota manera, Sanz defensa que les restriccions al trànsit en 219 punts de Barcelona amb escoles als voltants atenen un «canvi de paradigma» en la mobilitat de la ciutat. «Quan s’acosta a una escola, el vehicle ha de saber que arriba a un lloc fràgil i que ha de frenar. Per això utilitzem pintura i mobiliari, per fer reduir la velocitat i adequar-la per tenir marge de maniobra», recorda.