Barcelona rescata a la fi l’arxiu de Tierno Galván: podrà consultar-se aquesta tardor

Tierno Galván va ser molt més que el primer alcalde democràtic de Madrid després de la dictadura: també va ser el més estimat. Prova d’això va ser el seu multitudinari sepeli a La Almudena. El «vell professor», com se’l va conèixer popularment, va estar en el càrrec entre el 1979 i el 1986, any de la seva mort. No obstant, el seu únic fill –Enrique Tierno Pérez-Relaño– va decidir traslladar l’arxiu del seu pare a Barcelona en lloc de llegar-lo a alguna institució de la capital espanyola.

Disconforme amb els equipaments públics de Madrid, Pérez-Relaño, llavors resident a la capital catalana, va cedir l’arxiu –sense transacció econòmica pel mig– a la Gran Lògia Simbòlica Espanyola. No hi ha constància que l’exalcalde fos maçó, a diferència del seu fill, que pocs anys després de la cessió es convertiria en primer tinent gran comanador del Suprem Consell Maçònic d’Espanya. O el que vindria a ser el mateix, en el seu vicepresident.

Els primers contactes van tenir lloc el 2011 a la seu de la lògia. No obstant, els seus responsables no disposaven ni de coneixements tècnics ni de pressupost, així que van decidir que dipositarien el llegat a la Biblioteca Pública Arús, situada al passeig de Sant Joan, especialitzada en moviments socials i amb un dels millors fons històrics sobre maçoneria ja que el seu fundador Rossend Arús va ser Gran Maestre de la maçoneria catalana.

Així, el 13 de març del 2012, el llavors alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va firmar un conveni amb Jordi Farrerons, gran mestra d’una lògia maçònica, i amb el fill de Tierno Galván. I a partir d’allà, la biblioteca va rebre trenta caixes en les quals, entre altres coses, hi havia material electoral, correspondència amb polítics com Willy Brandt o Victoria Kent, gravacions de conferències, àlbums, divuit arxivadors i més de cinc-centes fotografies. 

Fongs i pressupost

No obstant, els responsables de la que va ser la primera biblioteca pública de Barcelona tenien dos problemes. El primer i més urgent tenia forma de fongs. L’arxiu estava parcialment infectat. «Assessorats per experts en conservació, el vam aïllar perquè la infecció no s’estengués a la resta de la biblioteca», recorda David Domènech, bibliotecari de l’Arús.  

En l’Arús van frenar la degradació de l’arxiu, però hi havia més inconvenients. En el conveni ni l’ajuntament ni la lògia, copropietaris del fons, aportaven diners per a la seva catalogació i el pressupost escàs de l’Arús tampoc ho permetia. A més, no comptaven amb els coneixements tècnics necessaris. «Nosaltres no som un arxiu sinó una biblioteca, no tenim la preparació per catalogar fons arxivístics», admet Domènech.

Els seus responsables van realitzar gestions amb institucions com l’Arxiu Nacional de Catalunya i la diputació, tot i que van resultar infructuoses. I així va anar passant el temps, fins a nou anys, en els quals l’arxiu va quedar en repòs en unes prestatgeries. Un oblit que l’octubre del 2020 va denunciar Carrer, la revista de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). A poc a poc les coses van començar a moure’s durant la segona meitat de l’actual mandat, el segon d’Ada Colau a l’alcaldia. 

El 25 de novembre del 2021 –tres mesos i mig després de la mort d’Enrique Tierno Pérez-Relano–, es va firmar un conveni entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la FundacióCatalunya Europa, pel qual aquesta última –creada el 2007 per Pasqual Maragall– s’encarregaria de l’arxiu, inventari i restauració, que tindria lloc a les dependències de la Bibilioteca Arús. 

Un treball que va coordinar el gestor documental Fidel Bellmunt i que van durar quatre mesos en dos períodes diferents, entre el setembre del 2022 i el febrer passat. Durant aquest temps es va dissenyar i va planificar el projecte i es va fer la provisió del material tècnic necessari. El treball resultant han sigut 1.639 documents descrits, que s’han instal·lat a quaranta caixes. 

Fons singular

Respecte al seu contingut, l’arxiu Tierno Galván és una barreja de material personal, alguna documentació de la seva etapa com a advocat i bastant material del Partit Socialista Popular (PSP), que va fundar el 1974 i que aglutinava a una esquerra més intel·lectual que el 1978 es va integrar al PSOE. «La part més interessant de l’arxiu és el del PSP, perquè conté material intern sobre el partit», explica Domènech. 

«De cara a estudiar el personatge – afegeix Bellmunt– és un fons complementari perquè no dona una idea de conjunt de Tierno Galván. És, per tant, incomplet, tot i que no hi ha millors alternatives. Hi ha material familiar que només es troba en aquest fons, així que, en aquest sentit, té una importància singular».

A la recerca de qui surt a les fotos

El treball coordinat per Bellmunt es va encarregar de la descripció del material textual, però hi ha una part important de les imatges que, en el dia d’avui, continua pendent de catalogar. «La part fotogràfica és, per ara, una incògnita», reconeix Domènech. Per a la descripció d’aquestes imatges, de caràcter oficial, es necessita identificar els que hi apareixen. Els responsables de l’Arús desconeixen si l’ajuntament de Madrid té una còpia d’aquestes, cosa que facilitaria la seva catalogació. 

Notícies relacionades

Esnòrquel científic

Montserrat sedueix el turista

També s’ha d’aclarir si existeix un problema jurídic, ja que moltes van arribar en caixes amb el logo del consistori madrileny i, per tant, es desconeix la seva titularitat. Tant una cosa com l’altra se sabrà quan es realitzi la consulta documental i jurídica pertinent a l’ajuntament de la capital d’Espanya, encara pendent. «Fins que les imatges no estiguin descrites i sortim dels llimbs jurídics, no es podrà accedir a aquestes imatges», assegura Domènech. 

Uns tràmits que es preveu realitzar en els pròxims mesos, passades les eleccions municipals. La idea és que a la tardor ja estigui llesta la base de dades i, juntament amb el material catalogat, per fi es pugui consultar l’arxiu tal com desitjava el fill de Tierno Galván.