Ampliar el parc de la Sagrera més enllà de Barcelona i soterrar vies de tren: les receptes de la FAVB per recosir el Besòs

‘Recosir’ és un verb que es conjuga molt a la vora nord de Barcelona, la que concentra barris de renda baixa que es desborden més enllà dels límits de la ciutat i creuen el Besòs. Es parla molt de recosir fractures a un costat i a l’altre del riu, però encara es practica poc en aquest revers de la metròpolis en permanent espera. Almenys així ho sent el moviment veïnal, vigilant i encara escèptic sobre l’efectivitat dels programes, compromisos i decàlegs que se succeeixen des de fa anys per mirar de rescatar una franja que acumula tants símptomes crònics de pobresa i altres dèficits per resoldre.

«A tothom se li omple la boca dient que el Besòs ha de passar a ser una prioritat política, però de passar a ser una prioritat només verbal a tenir els pressupostos per ser-ho en realitat hi ha un tros molt important», ha dit el president de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), Camilo Ramos. Per mirar de fer que de les paraules es passi als fets, la federació ha reclamat «un pacte entre totes les forces polítiques» per alleujar un territori caracteritzat per l’«alta vulnerabilitat», ha recordat Ramos, i que incorpora els barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Bon Pastor i Baró de Viver, entre d’altres.

Com a potencial catalitzador de l’entesa que pretén, la FAVB ha estès una proposta de pla estratègic urbanístic davant la imminent campanya de les eleccions municipals. Tots els partits amb representació a l’Ajuntament de Barcelona van acudir a la crida de la federació per examinar-lo, excepte el PSC i el PP. El document planteja possibles millores de les connexions entre els barris i els municipis que envolten la desembocadura del riu, fracturats i separats per polígons industrials, carreteres i vies ferroviàries que enllacen amb l’urbs. 

Quatre eixos

La proposta dels col·lectius veïnals dels barris de la capital a l’entorn del Besòs i els seus homòlegs de Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet se sintetitza en quatre grans idees. La primera és ampliar el parc lineal de quatre quilòmetres que es desplegarà sobre la llosa que encaixona les vies de la Sagrera fins més enllà del riu per arribar a Can Zam, a Santa Coloma. 

«És urgent crear una taula de reflexió sobre el parc lineal per recosir aquesta gran àrea amb barris que queden separats. El parc és clau i no ha de contribuir a separar més», ha avisat Salvador Matas, arquitecte de la comissió d’urbanisme de la FAVB. La federació també apressa a elaborar un estudi de mobilitat de l’àmbit. «La reconnexió és prioritària», ha brandit Matas. 

Al seu torn, el teixit veïnal advoca per unir els barris d’un marge i l’altre del riu amb senderes que prioritzin els vianants. La proposta preveu també ampliar la rambla de Prim fins al mar i allargar el soterrament de la xarxa ferroviària llargament pendent a Montcada per cobrir trams de l’R2 i l’R1 a Barcelona. Al seu torn, exhorta a desviar les vies del tren que travessen el litoral de Sant Adrià i Barcelona cap a l’interior i sepultar les vies. «És una necessitat. Els trens no podran passar per la costa el 2050 a causa del canvi climàtic», ha manifestat Ramos.

Una altra línia d’actuació que la FAVB defensa és trencar l’aïllament entre els barris de muntanya d’un costat i l’altre del Besòs, distanciats per les grans vies que els creuen. A part de millorar passos existents i perforar un túnel entre el polígon de Can Cuiàs i Vallbona, la federació suggereix recuperar els tres trams inconnexos de l’aqüeducte entre Ciutat Meridiana i Torre Baró. «Permetria recuperar un patrimoni important i generar connexió entre els dos barris, que ara no existeix», ha esgrimit Lisa Marrani, arquitecta col·laboradora de la FAVB.

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Finalment, la federació demana remodelar els polígons industrials que envolten al riu. D’una banda, demanen reformar-los per desfer barreres que arraconen Bon Pastor i Baró de Viver, «encapsulats entre àrees industrials», emfatitzen. De l’altra, aposten per «regenerar els teixits productius més obsolets» per donar oportunitats laborals i de formació, destaca Marrani.

«Són territoris que, molts cops, estan pendents d’actuacions i les requereixen amb urgència», ha observat l’arquitecta. «Cada vegada que es produeix una crisi econòmica, la situació social empitjora molt en aquests barris», ressalta Ramos. Hi ha causes que tenen a veure amb el nivell de rendes o el nivell d’estudis, però també marquen les fractures urbanes i les infraestructures que tallen els barris entre si, dins de la mateixa ciutat, i en la connexió entre ciutats», analitza.