El Besòs llança l’enèsim SOS a la Generalitat perquè alleugi la pobresa

És una foto ja vista, repetida en alguna altra ocasió en els últims anys. Les alcaldesses i l’alcalde de l’entorn de la desembocadura del Besòs, encapçalats per Ada Colau, es retraten una vegada més junts per proclamar que ja n’hi ha prou que les necessitats es perpetuïn als barris riberencs de l’última tirada del riu, allà on es concentren «16 dels 25 barris amb la pobresa més elevada» de Catalunya, com recorda sempre Pepe Sánchez, president de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs. 

Els cinc ajuntaments del tram final del Besòs (Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac) han segellat un acord aquest dijous amb el moviment veïnal que, en essència, reclama inversions a la Generalitat i altres institucions, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, per mitigar les desigualtats que desconcerten la zona i l’ofenen en comparació amb altres de més pròsperes dels voltants de la capital catalana. Entre altres objectius, el document es marca demanar a la Generalitat que costegi un Pla de Barris als voltants de la desembocadura, dissenyar un pla de vivenda que inclogui veïns exclosos per no disposar d’estada regularitzada a Espanya o afrontar el problema de l’infrahabitatge i els assentaments.

També apressa a desbloquejar projectes llargament encallats, com transformar la C-31 perquè deixi de partir Badalona per la meitat o traslladar la via del tren que recorre la façana marítima de Sant Adrià i Badalona. Al seu torn, demana consensuar un pla per a les Tres Xemeneies, una cosa que ja sembla complicada, ja que la Generalitat el té llest per aprovar.   

Abans de formalitzar el compromís, els regidors han reiterat unes consignes gairebé calcades a què ja es van expressar fa set anys, quan es va firmar l’Agenda Besòs, un altre document benintencionat. «Hi ha un deute històric amb el Besòs. No és per falta de talent i potencialitat, sinó per abandonament institucional i falta d’inversió», ha afirmat Colau. «Som l’únic nord pobre que existeix. Hem de revertir-ho actuant», ha apressat l’alcalde de Badalona, Rubén Guijarro. «Volem deixar de ser el pati del darrere de la metròpolis», ha afegit l’alcaldessa de Montcada, Laura Campos.  

«Paper mullat»

El 2016, la instantània es va fer en un pont sobre el riu; ara, la imatge s’ha improvisat en una sala del Consorci del Besòs, un ens més aviat desproveït de valor fins ara i que la Coordinadora Veïna del Baix Besòs advoca perquè coordini els municipis per contrarestar units les carències. «A la foto de fa set anys no hi havia una feina darrere que empenyés a portar a terme els compromisos. Va ser paper mullat», ha lamentat Sánchez, que ha promès que el moviment associatiu no desistirà en el seu ànim de «guerrilla»: «Ara hi ha un document firmat amb què podem pressionar l’administració perquè compleixi. Continuarem en la nostra actitud bel·ligerant per aconseguir una mínima decència als nostres barris i que tothom se senti orgullós de ser del Besòs».

La reivindicació no amaga que apel·la a les administracions superiors, en especial al Govern, perquè transvasin fons cap a la frontera nord de Barcelona. «Si no s’ha fet més, tot i que s’ha fet molt, és perquè no hem pogut tirar endavant tots els projectes de l’Agenda Besòs només amb les aportacions dels ajuntaments i sense més recursos de la Generalitat», ha acusat Campos. «No estem igual que el 2016, perquè llavors el Besòs no era a l’agenda política i les alcaldies hem posat el focus i hi ha mesures concretes, fins i tot algunes que no ens toquen, que són de la Generalitat i que hem hagut d’avançar, com operacions de regeneració urbana», ha emfatitzat Colau.  

Més ingressos

Notícies relacionades

Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies

La Guàrdia Civil ratifica que les dades de la incineradora del Besòs són "incoherents"

La Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’adheriran ben aviat al Consorci del Besòs. Amb el seu ingrés, les aportacions a l’ens s’elevaran d’un milió d’euros a 2,3 milions. «Ha de contribuir que reverteixi al territori», ha confiat l’alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete. L’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, ha sigut clara en relació que les seves ciutats no estan disposades a suportar més desenganys: «Estem cansades que diguin que és l’hora del Besòs. Esperem que l’acord no quedi en bones intencions, sinó que sigui una carta de presentació per exigir un compromís real d’altres administracions».

Malgrat la unitat que les alcaldies han escenificat, queden caps per lligar. Els ajuntaments de Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià continuen pregant que el Consorci del Besòs adopti serveis mancomunats que prestava l’extint Consell Comarcal del Barcelonès, com el centre d’animals del Barcelonès Nord o el servei de taxi adaptat. L’Ajuntament de Barcelona s’hi va oposar, cosa que va generar picabaralles entre els consistoris. Els tres municipis metropolitans insisteixen que la negativa de la capital els comporta dificultats a l’hora d’administrar i finançar serveis que comparteixen. «Hem patit una situació que no ha passat en altres territoris. Ens agradaria que el Consorci del Besòs assumís una gestió mancomunada», ha verbalitzat Guijarro.