El tram de la Gran Via de Barcelona amb doble nom que salda un deute i alleuja els veïns

Ningú posa en dubte que Josep Pons i Mogas mereix un lloc en la llista de carrers de Barcelona. Una plaça li rendeix record des de l’1 d’abril passat a La Bordeta, on va ser un popular comerciant i, al seu torn, un ciutadà compromès des dels temps de la lluita antifranquista. Ningú qüestiona que els jardins –flanquejats per un bloc de factura recent, al costat del recinte de Can Batlló– hagin adoptat el nom de l’activista. 

Per això no es desprèn acritud del cartell plastificat, pulcre i respectuosament enganxat sota la placa amb el nom del militant anarquista. Allà penjat tracta d’aclarir confusions: les tres úniques porteries que donen a l’esplanada que acaba de ser consagrada al líder veïnal segueixen establertes, en realitat, a la Gran Via de les Corts Catalanes. 

L’imprès adherit a la paret que adverteix que l’adreça correcta no ha variat i continua corresponent als números 195, 197 i 199 de l’avinguda més llarga de Barcelona conviu amb el rètol homologat del nomenclàtor de la ciutat, que informa que, també just allà, hi ha la plaça que evoca el dirigent veïnal. De primeres, podria resultar incongruent, però no hi ha contradicció entre un rètol i l’altre: tots dos són correctes i indicatius d’un breu contratemps amb una solució que ha sigut rebuda amb alleujament.

Cal conèixer els antecedents per entendre el perquè de la doble nomenclatura. Amb la inauguració del nou nom del parc, l’ajuntament va preveure modificar l’adreça de l’única finca veïna a l’esplanada: les seves tres escales, habitades des de fa tot just un lustre, s’emanciparien de l’artèria que travessa la ciutat per passar a ser les úniques amb domicili a la flamant plaça de Pons i Mogas. Pel seu emplaçament, no resulta obvi identificar les comunitats com una baula més en l’àmplia cadena de Gran Via: un parell de senyals avisen que els portals queden en la posterior de l’edifici. «Ara els repartidors ja ho saben però, en els primers anys, anaven perduts», recorda un veí.

Canvi imprevist

És sabut que els comptes pendents de la ciutat porten certs tràmits per als habitants de les vies que muden de denominació. Sembla que serà una situació potencialment molesta. Però, més que l’hipotètic empipament, el que va desquadrar els residents va ser assabentar-se a pocs dies del tribut previst a l’activista que deixarien de constar establerts a la Gran Via per passar a estar-ho a la plaça. Amb prou feines quedava marge per al·legar abans de la paperassa inesperada que els venia.  

«En la segona quinzena de març, vam rebre un pamflet de l’ajuntament que deia que ens canviaven d’adreça. Aleshores, quedaven dos o tres dies perquè acabessin els dies hàbils per poder oposar-nos-hi», explica un veí que va escriure a la secció Entre Tots d’EL PERIÓDICO a primers d’abril, quan hi va haver un cert enrenou a la comunitat. Posats en contacte amb el districte de Sants-Montjuïc, els veïns van rebre una carta firmada pel regidor Marc Serra el 28 de març, que confirmava que el bateig dels jardins programat per a quatre dies més tard comportava alterar el domicili de les vivendes. 

Els habitants de l’immoble van recollir firmes per testificar la seva desaprovació. Alguns van protestar durant l’acte en què es va descobrir la placa amb la nova denominació. Van tenir ocasió d’expressar el seu malestar a Serra, que va recollir el guant. 

Després d’entaular diàleg amb la comunitat, el regidor va remetre una segona missiva –aquesta, datada el 19 d’abril– per la qual s’anul·lava la decisió de reemplaçar l’adreça dels pisos. «A partir dels suggeriments i queixes rebudes per part del veïnat afectat, s’han reconsiderat els efectes del canvi de nom i s’ha decidit que es tornarà a fer servir la nomenclatura anterior per a les adreces afectades de Gran Via», expressa Serra en el seu escrit, en el qual es disculpa per «les molèsties ocasionades». 

Pendent des del 2011

L’airós desenllaç és ressenyablement salomònic: els veïns s’estalvien la càrrega d’unes gestions imprevistes sense que s’hagi renunciat a honrar l’il·lustre lluitador de La Bordeta, finat el 2010. Per cert, Barcelona ha trigat més d’una dècada a dedicar un espai a Pons i Mogas. Apareixia des de gener del 2011 en la llista en què el consistori acumula desenes de noms aprovats des de fa anys per incorporar-los al mapa de l’urbs, sense saber on col·locar-los. 

Notícies relacionades

De ronda amb els serenos

TMB cobrarà 14 milions per estalviar energia en busos elèctrics

L’encaix per curullar el prec dels residents i fer justícia a la memòria de l’activista és particular. El consistori ha ordenat que en el cadastre i altres instàncies municipals continuïn figurant les tres comunitats com a part de la Gran Via com a «adreça principal» i que, «com a adreces secundàries, que no són necessàries fer servir oficialment», s’inscriguin també sota els números 4, 5 i 6 de la plaça, segons diu la carta de Serra. 

«El que hi va haver va ser un malentès. Agraïm al regidor i a l’ajuntament la seva predisposició», diu una veïna, que dona l’assumpte per conclòs. «Es va fer per ‘ordeno i mano’ i, tal com quedàvem, era una decepció. Però, després de parlar amb el regidor i veure que feien marxa enrere, estem tranquils i contents. Pensàvem que ens dirien que no, però ens han entès», comenta un altre veí. Sembla que, potser, han lliurat l’homenatge més encertat al llibertari creditor per mèrits propis d’una parcel·la en el pla de l’urbs: tot i que ningú s’empadronarà a la seva plaça, bé se’l podria creure orgullós perquè la unió veïnal hagi aconseguit, aquesta vegada, que l’ajuntament rectifiqui a temps.