Manifestació contra la massificació
El Carmel clama contra el turisme per rescatar els búnquers: «Ens han robat el barri»
Un centenar llarg de veïns ‘reprèn’ per uns instants el turó de la Rovira i exigeix que es freni el flux massiu de visitants a les bateries
El Carmel, el barri dels pendents impossibles, la perifèria costa amunt i la muntanya de les 300 casetes en risc de demolició per una pla (encara) franquista, ara també és l’epicentre de la Barcelona a la qual se li indigesta el turisme. «¿Què és el que em molesta dels turistes? Doncs que baixen fent escàndol, ho embruten tot, orinen a la porta de casa, s’encaren si els dius alguna cosa...», enfila el Juanele, veí del turó de la Rovira, pres de la tarda fins entrada la matinada per una multitud de joves, amuntegats al cim on es van apostar les bateries antiaèries que van defensar a la ciutat de l’aviació feixista. Un centenar llarg de veïns han remuntat el turó aquest divendres, igual que en les últimes setmanes, per clamar per rescatar les bateries, imant per a una multitud de nois viatgers, atrets per unes vistes que conviden al «maleït turisme d’Instagram», tal com etziba un altre manifestant fins al capdamunt, i que solen regar-se amb alcohol, sobretot de dijous a diumenge.
«Aquells dies empitjora, però ja és així cada dia –corregeix la Matilde–. I la brutícia és horrible. Preservatius, compreses... veus de tot pels pendents i al carrer. Fa uns dies, la brigada va baixar amb 40 bosses industrials. Els turistes van amb un munt d’ampolles, llaunes, caixes de pizzes... A un veí li van trucar a les dues de la matinada per demanar-li un tirabuixó. Uns es van pixar a la porta d’un altre que viu més amunt, va sortir a advertir-los i li van donar un cop de puny. Va acabar a l’hospital».
«La normativa només es compleix de bateries cap avall. A dalt és ciutat sense llei», distingeix Armand Navarro. A ell, sobretot, li empipa el col·lapse dels carrers, obstruïts pels vehicles que ascendeixen per vies populoses i aixecadíssims, com Conca de Tremp, on no és gens estrany veure les furgonetes negres prototípiques de les plataformes de vehicles contractats sota demanda. «He arribat a comptar 70 o 80 taxis i VTC fent cua», assegura l’Armand, que veu que el barri «no té infraestructura per a aquesta massificació»: «Hi va haver uns anys en què es van dedicar a promocionar els búnquers i ara ens ha explotat a la cara. Ara hi ha dispositius policials grans, però no multen i llavors continuen bevent».
Prohibir l’accés
Els congregats han escalat fins a la cimera envoltant part del barri, travessant-lo pel mig de la calçada. Abans de posar-se a caminar, les associacions veïnals convocants han desgranat les seves reivindicacions. Entre d’altres, exigeixen que es prohibeixi l’accés a vehicles que no siguin de veïns o serveis públics a les vies que envolten el Turó de la Rovira. També advoquen per paralitzar la construcció d’una tanca que barri el pas a les bateries, cosa que creuen que «estendria el problema a altres zones del barri». Al seu torn, apressen el «desallotjament de les bateries antiaèries cada nit», perquè «s’acabi la impunitat de què gaudeixen els turistes», rematen.
Tot i que encara no fa calor, diversos afectats coincideixen que mai havien vist tant tràfec com en les últimes setmanes. Només divendres passat, la Guàrdia Urbana va comptabilitzar 1.300 persones que desbordaven la cúspide.
«Quan els desallotgen, se’n van al pont del carrer Mühlberg i la continuen fent grossa», explica l’Encarna, que viu just allà. «Es posen davant de casa meva amb l’altaveu. Pot passar qualsevol matinada. Fa uns dies, els vaig cridar l’atenció i es van disculpar. Se’n van anar una mica més avall a molestar els altres veïns», lamenta.
Paki Torres confessa sentir-se assetjada. «Visc a dalt de la muntanya, que era com viure en un poble, però ens estan expulsant. Ja no podem sortir a prendre la fresca, ni els veïns muntem sopars al carrer com abans... Estan intentat avorrir-nos i cansar-nos perquè ens n’anem», percep. «El que més ens molesta és la sensació d’invasió. Com a tot barri turístic, la vida quotidiana es deforma», comparteix Fran Bernal, vicepresident de l’Associació de Veïns del Turó de la Rovira.
Autobusos plens
Una incomoditat freqüent per als habitants del Carmel és que els turistes els privin dels autobusos. «Van tan plens que ni obren la porta, em passa molt sovint», explica la Mari Carmen. «Pot trigar tant fins que en pari un que ja ni espero. Acabo pujant a peu, tot i que amb les pujades que tenim és un enuig», admet. «Quan els busos s’omplen de turistes i hem de deixar algú sap tan greu com a vosaltres», es disculpa el Ramiro, conductor de TMB, rebut amb aplaudiments pels concentrats.
«Des de fa sis o set anys, tornar en bus a casa és impossible», testifica una jove. «A part, tornar de nit a casa i creuar-te amb 10 tios borratxos fa una mica de cosa –prossegueix–. M’ha passat que es fiquin al jardí i que s’hi orinin. Fa uns dies, uns turistes coreans em van demanar entrar per anar al lavabo. Vaig dubtar abans de deixar-los entrar. Vaig pensar que, si no, ho farien davant de casa».
Els manifestants comparteixen les escenes intimidadores que han patit en les últimes setmanes. «Ahir baixaven uns cantant, però el pitjor va ser fa 15 dies –relata Mari José Cañete–. Baixaven uns i van estavellar una ampolla de whisky a la paret de casa, just on dormo. Em vaig aixecar de cop del sobresalt. A sobre, després vaig haver de netejar i treure els vidres».
Notícies relacionadesEl Turó de la Rovira és un espai museístic per la història que el precedeix, íntimament lligada a la Guerra Civil. «Però deixen que passin amb ampolles i llaunes... Jo no podria entrar amb vodka en un museu», observa Antonio Gómez, enutjat perquè els desvetllin els «brams a les quatre de la matinada».
Durant la concentració, s’han vist pancartes que donaven la culpa a l’alcaldessa Ada Colau, l’exalcalde i candidat de Junts Xavier Trias i l’alcaldable socialista Jaume Collboni. «El Carmel serà la tomba del turisme massiu», deia un altre rètol. «Ens han robat el barri i ens l’estan robant amb impunitat», acusa el David, que sintetitza el malestar que el barri no es calla: «Ara és pitjor que mai, perquè a la gent li ha entrat la bogeria de viatjar després de la pandèmia... Però ja en tenim prou».
