Sants perd Josep Maria Domingo, l’activista veïnal sense fissures

Va trigar a pujar a l’escenari, però tampoc hi havia pressa perquè el barri portava anys, dècades esperant un projecte per reformar la plaça dels Països Catalans i l’estació de Sants. Era setembre del 2022, i allà hi havia l’etern president del Centre Social de Sants, que després de l’acte, recolzat al seu bastó però amb el cap en plena forma, explicava a aquest diari que no es fiava dels ‘renders’, aquestes imatges virtuals «fetes per artistes», deia. Josep Maria Domingo ha mort la matinada d’aquest dimarts, i tot i que no veurà completada la transformació de l’entorn de la terminal de trens, deixa un llegat de lluita ciutadana en uns barris que han aconseguit la recuperació de Can Batlló, però també la residència per a persones grans, la conquesta del parc de l’Espanya Industrial i la conversió en equipament de l’antiga fàbrica del Vapor Vell. Sense oblidar la seva primera gran victòria veïnal, dels temps en què una promotora va començar a aixecar una finca al carrer d’Almeria menjant-se un tros de vorera i ells van batallar fins que van aconseguir aturar-ho.

Domingo va néixer al barri de la Sagrada Família el 1945, però als 70, en plena efervescència dels moviments socials i veïnals, es va traslladar a La Bordeta. «Sempre he tingut vocació de fer voluntariat, i la millor manera era entrar al Centre Social de Sants», afirmava. Això va passar a mitjans dels 90, i a finals d’aquella dècada van començar la que ha sigut, segurament, la lluita veïnal més important d’aquest costat de Barcelona: el renaixement de Can Batlló. Van començar a conquerir el que havia estat recinte fabril el juny del 2011, amb Xavier Trias encara col·locant les fotos al seu nou despatx d’alcalde de la ciutat. Era un diumenge i portaven amb ells ungegant amb forma de puny, una formidable metàfora del que tenien entre mans. Dotze anys després, aquestes naus són un exemple de cooperativisme, de recuperació de la memòria històrica, de correcta reconversió urbana i social de terrenys en desús.

El pacificador

Notícies relacionades

BCN i 14 ciutats més demanen a la UE 300.000 milions per a pisos

Ciutat Vella comptarà amb 30 milions per combatre la desigualtat

Domingo va ser clau en aquest procés. No només pel seu paper de president d’una de les entitats del barri. També pel seu rol de pacificador, un art a l’abast de molt pocs. Va començar com a portaveu de la plataforma 12 d’octubre en llibertat, creada després de la manifestació antifeixista del 12 d’octubre del 1999, que va acabar amb 28 detinguts. Però també va ser decisiu durant la crisi que va seguir l’intent de desallotjament de Can Vies. Feia 17 anys que l’edifici, molt a prop de la plaça de Sants, juntament amb la cobertura de les vies, estava ocupat, però precisament la recuperació de Can Batlló començava a treure sentit a la cosa. Era qüestió de temps que aquella ocupació s’esllanguís, però algú al consistori va considerar que era una bona idea fer fora els joves. Era finals de maig del 2014, i allò va desencadenar una setmana de greus disturbis als carrers de Sants. Va ser Domingo qui va aconseguir asseure en una mateixa taula els emissaris de Trias i els representants de Can Vies.

Domingo va rebre la medalla d’Honor de Barcelona el novembre del 2016 «en reconeixement a la seva tasca dins del moviment veïnal, a favor dels interessos i necessitats dels veïns i veïnes dels barris de Sants, Hostafrancs i La Bordeta». Aquest dimarts, després de la seva mort, no han sigut poques les persones i entitats que han recordat i elogiat el seu paper de lluitador per una Barcelona més justa. Ens quedem amb la reacció de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, que l’ha definit com «un activista de pedra picada». Sense fissures, sense ‘renders’.