Juanito va deixar abans de morir una nota incendiària sobre la marca Pinotxo i el seu nebot

La mort aquest dimarts de Joan Bayén, ‘Juanito’ o ‘Pinotxo’, ànima del bar del mateix nom al mercat barceloní de la Boqueria, ha obert com mai la capsa dels trons. Després d’algunes mesos de polèmica, des que es va retirar per motius de salut, fins que va traspassar el negoci per sorpresa, sense comptar amb el seu nebot i suposat copropietari, l’afectat mai havia fet declaracions. Només l’altra part de la família ho havia fet, amb un comunicat oficial. Però ara ha sigut el representant legal de Bayén qui ha optat per difondre una llarga nota que van pactar dies enrere i que no va arribar a fer-se pública a l’agreujar-se el seu estat de salut. A la nota es fan greus acusacions familiars, d’engany i de maltractaments al difunt. L’estudi jurídic Enrique Moreno ha explicat que ha volgut distribuir-la ara perquè se sàpiga el que ells consideren la veritable història del que ha passat amb l’icònic Pinotxo.

«‘El Pinotxo’ es posava en contacte amb nosaltres puntualment per referir-nos quin era la seva situació al bar, sempre entre llàgrimes, i es queixava amargament del mal tracte que rebia per part dels familiars que estaven treballant al seu negoci. [...] El temor dels seus nebots i familiars i la secreta esperança que algun dia canviarien la seva actitud amb ell, bloquejava les seves decisions», assenyala Moreno, que firma l’extens escrit que aquí resumim.

Entrant en matèria, afirma que Juanito «no tenia cap documentació de la seva societat. Tret d’uns esborranys, no sabia res de la marxa quotidiana de la gestió del bar en l'aspecte administratiu i econòmic, no veia un sol arqueig de caixa, no sabia el destí que es donava al que es recaptava i se’l limitava al cobrament de la nòmina. No tenia dades dels comptes bancaris [...], ni tenia constància del cobrament de beneficis». Afirma que passava una cosa similar amb el seu patrimoni immobiliari.

«Juanito era tot por i angoixa. Fins a tal punt arribava l’abast del segrest emocional. [...]. Quan, per fi, ‘el Pinotxo’ va aplegar el coratge necessari, va demanar que s’executés el que tenia decidit des de feia anys. Ell considerava que el seu nebot i família no eren els successors adequats del negoci i va decidir escoltar les ofertes que venia tenint pel bar des de feia anys», prossegueix en la nota elaborada abans de la mort amb el seu representant legal.

Greu conflicte i testimonis

S’afirma que la relació familiar es va deteriorar molt en l’última etapa. «Hi ha desenes, o centenars de persones, que són testimonis del que passava a la parada, i si ens hi veiem obligats, els cridarem a testificar davant els tribunals», clama. «L’etern somriure del ‘Pinotxo’, la seva proverbial alegria, la seva afabilitat, la seva natural bondat i la seva capacitat de donar servei durant anys, tenia la cara oculta de l’angoixa i tristesa que li generava el tracte que rebia, i el mateix lletrat signant n’ha sigut testimoni».

Afirma que el bufet va ser autoritzat a actuar l’octubre passat, i va sol·licitar informació de la societat. «Vam descobrir que el Sr. Asín –el nebot–, havia registrat la marca Pinotxo Bar el novembre del 2011 al seu nom i referenciant el seu domicili particular com a seu de la marca. El seu oncle, l’únic i veritable ‘Pinotxo’, desconeixia aquesta situació, la ignorava totalment. No fa falta que els destaqui el disgust i la decepció» que aquest es va emportar.

«A més, mentre els lletrats negociàvem un acord per a la liquidació pacífica de la societat gestora i la recuperació de la marca pel seu legítim titular, això és, Joan Bayén, que va estar a punt d’aconseguir-se, el Sr. Asín va córrer als mitjans de comunicació a presentar-se com a destinatari, sense ser-ho, d’una herència inigualable: la d’un personatge irrepetible, ‘Pinotxo’, Joan Bayén. Segons afegeixen, el 27 d’octubre va ser requerida la seva presència al mercat i allà van ser testimonis d’una «espècie de revolta» contra l’avi, per part del nebot.

Bayén volia continuar treballant, però no els ho haurien permès, fins al punt de quedar noquejat. S’afirma que van haver de portar-lo a l’Associació de Comerciants, «on es va refer, i després es va traslladar a casa seva. Aquest va ser l’últim dia del ‘Pinotxo’ al seu bar», després de ser «expulsat» suposadament pel seu nebot.

Dues parts i visions

En aquest punt cal recordar que Jordi va explicar succintament que Juanito se’n va anar després de desmaiar-se, en uns dies en què no es trobava bé i prsentava una progressiva degeneració física. També que alguns operadors del mercat han destacat aquestes setmanes que la família també va patir durant anys el mal caràcter de Bayén en l’àmbit privat, mentre que el gruix de la feina i la gestió la portaven a terme Jordi Asín i família (incloent-hi el seu germà Albert abans de morir).

Però Moreno dona ara l’altra versió de la història. «Tot per la impaciència del Sr. Jordi Asín de culminar la seva estratègia de quedar-se amb el negoci del seu oncle», sentencia el lletrat. A continuació puntualitza que Bayén «era, i és, amo absolut de fer amb els seus actius el que consideri, i més després d’una vida de treball llarga i dura». Que «entre els seus actius hi havia les concessions administratives de les parades del mercat que configuraven el bar Pinotxo, que va adquirir en part per herència del seu pare i en part mitjançant compra directa», s’afirma.

«El Sr. Jordi Asín pretén tenir drets que descansen en una legitimitat moral que ha demostrat no merèixer. I quant a la legitimitat legal de possibles drets sobre la societat gestora del negoci, pretén sustentar-la en un document del qual Bayén mai ha tingut original, sobre l’autenticitat del qual existeixen seriosos dubtes», assevera Moreno.

Oferta de venda entre família

També recorda que el nebot hauria tingut oportunitat de comprar les concessions, ja que l’oncle les hi va oferir per un preu inferior al del traspàs final. Però que Asín hauria «pretès i pretén, quedar-se tots els actius del seu oncle vinculats al bar, pagant 36.000 € i una renda vitalícia per al ‘Pinotxo’ [als seus 88 anys] de 1.353 €. Sembla obvi que el Sr. Asín persegueix beneficiar-se d’una hipotètica venda posterior, quedant-se tota la plusvàlua que hagi pogut generar el negoci», llança.

Enrique Moreno manifesta també que «no content amb haver-se apropiat de la marca d’amagat del seu oncle, a més ara pretén quedar-se la societat gestora abans esmentada de la qual ‘Pinotxo’ posseeix el 50%, la dissolució de la qual es va requerir en data 25 de gener d’aquest any per raons òbvies», afegeix, per acusar Asín d’una estratègia continuada de desprestigi del seu oncle.

En l’escrit s’emfatitza que la fundadora del negoci, la Catalina (mare de Juanito i àvia d’Asín) va cedir les parades al primogènit i no a la mare d’Asín, que tenia fruiteries. Ella «les va vendre» al seu germà «en lloc de cedir-les als seus fills, Albert i Jordi Asín».

Notícies relacionades

El ‘Pinotxo’ de la Boqueria mor en plena batalla judicial pel bar i el seu nom

Sense toros però amb antitaurins

Es remarca que «en cap cas ‘el Pinotxo’ està ‘teledirigit’ –com va opinar el nebot en la nota enviada fa setmanes pel seu bufet d’advocats–. La diferència és que, fins fa poc, el Sr. Jordi Asín el podia manejar al seu aire. I ara, com que està assessorat, pot prendre les seves decisions i defensar els seus legítims drets».

«‘El Pinotxo’ no reconeix el seu nebot com a continuador de la seva obra. El seu llegat descansa en la seva bondat, la seva desbordant humanitat, la seva llegendària simpatia, la seva entrega a la feina i la seva depurada lleialtat. S’ha publicat que el Sr. Asín pensa, amb l’ajuda d’un inversor, obrir un altre bar sota el rètol de Bar Pinotxo. Qualsevol inversor ha de saber que la marca que diu que ostenta el Sr. Asín és litigiosa i que els documents en què basa el seu dret no són fiables», continua. I s’assegura que la batalla final tindrà lloc als jutjats, i que s’espera que el seu llegat continuï amb un digne successor.