Nau Bostik: sis anys sent referent i encara en precari

Aquest dilluns, 15 de febrer, va fer sis anys que van entrar a la vella fàbrica sense que pràcticament ningú donés un euro per ells. Un grup de veïns de La Sagrera i d’activistes culturals de la ciutat arribaven a un particular acord amb La clau d’or –propietària dels terrenys– per ressuscitar una nau que portava una dècada abandonada enmig del no-res. En aquest temps i malgrat haver-se creuat pel mig una pandèmia sense precedents, la Nau Bostik s’han convertit en un equipament imprescindible per al teixit social del territori, a més d’un escenari de referència per a l’art urbà a la ciutat (i més enllà). Un projecte que tothom aplaudeix i ja ningú posa en dubte, però que es manté en precari, ja que es desenvolupa en uns terrenys qualificats com a zona verda dins del futur pla de La Sagrera. Des de La Nau Bostik tenen tres demandes clares: la conservació del patrimoni industrial, obrir un procés participatiu amb els veïns per definir els futurs usos de l’espai i assegurar que l’espai conservi la gestió comunitària que l’ha caracteritzat sempre i que l’ha portat a ser on és.

Fins a la seva entrada, fa ja sis anys, aquest punt era una zona hostil, fosca i apartada de tot, així que la propietat els va cedir l’espai –en què en aquell moment tampoc hi podien construir res– a canvi que ells paguessin l’IBI i la despesa corrent, com porten fent des d’aleshores, no sense dificultats, ja que es tracta d’una nau de 6.000 metres quadrats, el manteniment de la qual és costós.

Notícies relacionades

La Mercè s’oblida del Besòs i retalla la festa a la perifèria de Barcelona

Els tres temes que marcaran la política de Barcelona en aquest mandat

Aquest dimarts, a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, ERC ha presentat una proposta en què planteja que el govern municipal impulsi els instruments urbanístics necessaris per desafectar els terrenys de la Nau Bostik, retiri l’amiant de les seves teulades i es verifiqui la necessitat d’una possible descontaminació del terra per garantir la seva continuïtat com a equipament cultural; petició que ha sigut aprovada per unanimitat. Compromís en comissió que, de moment, ja és un primer document a què aferrar-se (el camí fins a arribar a la desafectació –i conseqüent protecció– serà llarg).

Els veïns del barri donen suport enèrgicament al projecte i adverteixen a l’ajuntament que salvar-lo no pot passar per renunciar a la zona verda i que aquesta ha de ser compensada. Volen i necessiten cultura comunitària però també arbres, també respirar.