El ‘sostre de vidre’ de l’Ajuntament de Barcelona: dos homes per cada dona al capdavant de les seves empreses

El desajust ha encallat en la mateixa asimetria almenys els dos últims anys, segons dades del consistori: tant el 2021 com el 2022, els homes s’han acomodat a dos de cada tres seients dels 66 consells d’administració dels ens municipals, per un de sol ocupat per una dona. L’última anàlisi d’igualtat entre homes i dones de l’ajuntament marca que l’equiparació als òrgans directius municipals és un repte encara pendent que s’ha d’afrontar en la legislatura que arrencarà després de les eleccions del 28 de maig. 

Per mirar de retallar distàncies a la bretxa que subsisteix als organismes del consistori, el ple municipal preveu aprovar una modificació del reglament d’equitat de gènere divendres vinent. L’informe de seguiment de l’esmentat protocol revela que les dones ocupen el 33,07% dels 901 llocs dels consells d’administració dels ens de titularitat municipal o dels quals el consistori forma part. Són 298 seients coberts per directives, lluny dels 603 que copen directius, el 66,9% sobre el total. 

La discordança és més pronunciada en algunes de les societats mercantils de l’ajuntament que en d’altres, gairebé totes amb vacants a l’espera de ser cobertes. A tall d’exemple, Barcelona Regional suma 11 homes i tres dones al consell d’administració; Barcelona Foment, vuit homes i tres dones; BIMSA, set homes i tres dones; Barcelona Activa, vuit homes i una sola dona, i Cementiris de Barcelona, quatre homes i cap dona. Més a prop del repartiment equitatiu de càrrecs hi ha Tersa, amb vuit consellers i sis conselleres.

Reequilibri obligat

Una vegada que el canvi del codi entri en vigor, les firmes en què la corporació municipal pren part estaran obligades a reequilibrar la composició dels òrgans rectors. Tot i que la renovació no se sincronitza igual en tots els estaments, el gruix sí que s’ha de remodelar després dels comicis. «A partir de les renovacions i l’entrada de nous representants en els consells a l’inici del nou mandat, s’haurà de complir el reglament», assenyala la regidora de Règim Interior, Montserrat Ballarín. 

Quan la norma s’hagi reformulat, la pauta que l’Ajuntament de Barcelona ja exigeix a òrgans de representació política, càrrecs de lliure designació, personal eventual, jurats de selecció, consells i organismes de participació s’estendrà de la mateixa manera als consells d’administració. Així, les cúpules directives d’ens públics, societats mercantils i entitats vinculades o dependents del consistori hauran de garantir que el mateix sexe no acapari més del 60% dels càrrecs. Dit d’una altra manera, no s’assignaran menys del 40% a l’altre. La norma puntualitza que sí que es permet l’excepció que les dones assumeixin més del 60% dels llocs si es justifica «concordant amb l’objectiu» de revertir la «desigualtat històrica» i la «infrarepresentació» femenina «en els àmbits de presa de decisions».

Per cenyir-se als percentatges, es requereix que almenys 63 places a les quals s’asseien homes l’any passat es concedeixin a dones. Això en el cas que l’ajuntament es limiti a acatar el mínim exigit pel precepte i es resigni al fet que les conselleres continuïn sent menys, tot i que sigui retallant distància amb els consellers. D’acord amb les dades del 2022, a la correlació 60%-40% ja s’hi ajusten regidors i comissionats municipals (al 50% entre homes i dones), les gerències (42,5% dones i 57,5% homes), direccions generals (43,75% dones i 56,25% homes) i assessors (43,59% dones i 56,41% homes). Per contra, s’infringeix encara en les gerències i direccions de les societats mercantils: es comptabilitzen sis dones (37,5%) i 10 homes (62,5%) al capdavant.  

Subjecte als partits 

Ballarín explica que l’aspiració és que la revisió del codi intern –vigent des del 2019– no quedi en paper mullat. «Part dels consells d’administració es nodreixen de nomenaments dels partits. S’han de comprometre a fer possible el reglament perquè, normativament, és difícil establir una obligació», reconeix la regidora. 

La reforma del reglament s’acompanya d’un pla de treball específic per avançar en la paritat al capdavant de les societats municipals. El full de ruta, pendent d’execució, planteja que els grups municipals proposin un 60% de candidates i un 40% de candidats en futures renovacions dels òrgans rectors de les societats municipals. 

També apunta que les formacions amb representació a l’ajuntament només presentaran dones per cobrir baixes «fins que s’arribi a l’equilibri paritari» en els consells d’administració, concreta el document. A més, suggereix que els grups majoritaris s’atinguin a una «paritat total» per garantir que hi hagi dones sempre a la presa de decisions i que l’equilibri pervisqui en cada ens. 

Pendent del ple

La comissió de presidència passada va ratificar que el protocol es tramités per aprovar-se de manera definitiva en el ple, amb l’aval dels dos partits de govern (Barcelona en Comú i PSC), ERC, Junts i Ciutadans. PP i Valents es van reservar el sentit del vot.

A més, el pla de treball estableix que és necessari implantar criteris d’accés als consells d’administració perquè la paritat no sigui una mera consigna innòcua. En aquest sentit, remarca que resultaria una acció positiva que es necessiti presentar currículums de dones a l’hora de triar un càrrec. 

Notícies relacionades

Només un 8,6% dels professionals tecnològics de Catalunya són dones

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

«S’associa els consells d’administració amb els homes però, si s’assumeix el valor de l’experiència i es rasca aquí, surten dones», defensa Ballarín. La regidora constata que la presència masculina continua predominant al comandament dels ens econòmics i financers de l’ajuntament, mentre que estan més feminitzats els que corresponen a estaments educatius i de serveis socials. 

«Hi ha un biaix de gènere. Es necessita treballar en formació, sensibilització i redactar informes per anar revertint la desigualtat», postula la regidora. Ballarín, que no tornarà a concórrer en la llista electoral del PSC, explica una recent vivència personal que retrata a la perfecció què és el ’sostre de vidre’: «Quan vaig decidir no presentar-m’hi, vaig parlar amb representants dels àmbits professionals amb qui he estat en contacte aquest mandat: gent del món econòmic, del comerç, gerents... Potser vaig fer unes 20 trucades. Només una va anar a una dona».