Sis mesos de presó per a un conductor d’autobús de Barcelona per un atac racista

«Em va dir que tornés al meu país, em va estirar el vel i em va dir ‘puta’ i ‘zorra’», va assegurar en el judici la dona magribina que viatjava amb els seus tres fills menors d’edat en un autobús de Barcelona i que va ser víctima de l’atac racista per part del conductor. L’Audiència de Barcelona ha condemnat ara aquest conductor, D. S. F., a sis mesos de presó i una multa de 1.800 euros per un delicte d’odi. L’incident es va produir el 29 de maig del 2020, en plena pandèmia del coronavirus. Els jutges afirmen que l’imputat «va dirigir» a la víctima «un missatge d’intolerància, d’intransigència i de violència verbal, amb clara consciència i voluntat d’atemptar contra la seva persona».

La sentència de la Secció 3 declara provat que cap a les sis de la tarda d’aquell dia, la dona, H. B. E. A., va pujar amb els seus fills en un vehicle de la línia V19 al carrer del Santuari. La targeta d’una de les seves filles no funcionava i es va dirigir al conductor, l’acusat D. S. F. Aquest no li va fer cap indicació, «tot i que sí que va aprofitar per fer al·lusions al seu origen ètnic, ja que presentava una indumentària pròpia de la cultura magribina, incloent-hi un vel que li cobria els cabells, i li va dirigir alguna frase com ‘veniu aquí a viure del conte’», detallen els magistrats.

Després, mentre la dona i els seus fills estaven asseguts a l’autobús, l’acusat va continuar fent comentaris sobre el seu origen ètnic. Després de diverses parades, es va dirigir a ella per dir-li que havia d’abandonar el vehicle, «cosa que van celebrar alguns dels passatgers que hi viatjaven», argumenta la resolució. Davant aquesta situació, la usuària va abandonar el vehicle i ja fora va fer una fotografia de la matrícula de l’autobús amb el telèfon mòbil.

El conductor, després de circular uns metres, va aturar l’autobús de manera brusca, en va baixar i, «molt alternat», va començar a cridar i a va proferir expressions insultants cap a la dona com ara «‘puta’», «‘zorra’», «‘putos moros’» o «‘vete a tu país’». Alhora, va fer com si vulgues treure-li el vel del cap i també fer-li una fotografia amb el telèfon mòbil. Els seus tres fills van reaccionar posant-se al costat seu per protegir-la, de manera que l’acusat, «per la ira que el dominava», els va agafar pels braços per apartar-los, detalla la sentència. A una menor li va arribar a estirar els cabells. Al final, el conductor, després de la reacció recriminatòria d’alguns transeünts que passaven per allà, va tornar a accedir al vehicle i va marxar del lloc conduint-lo. Els menors van patir algunes lesions.

Expressions reiterades i violentes

Notícies relacionades

BCN, Marbella i Sevilla, les ciutats amb més pisos turístics il·legals

Renfe adjudica el transport en bus pel desdoblament després de tres intents fallits

Els jutges afirmen que «l’acció i les expressions pronunciades, amb reiteració i amb la manera violenta emprada, tenen sobrada capacitat per lesionar la dignitat de la persona a la qual es dirigeixen. El seu patent caràcter despectiu i la invitació a anar-se’n del país només es poden explicar des de la negació del dret al desenvolupament de la lliure personalitat, des de la negació de la persona i de la condició de ciutadà, des d’una actitud d’intolerància excloent». Al seu parer, aquesta «capacitat s’ha vist, en aquest cas, materialitzada en l’afectació patida per la denunciant dels fets, una afectació que és manifestada amb claredat en la seva declaració i que s’estén també als seus fills». I precisen que, «en qualsevol cas, la generalitat de les persones se sentiria afectada en la seva dignitat si es rep amb reiteració el missatge que, per ser ‘moro’, has d’abandonar el país».

El tribunal considera que també es presenten motius de discriminació per raó de pertinença a una raça o ètnia. En aquest sentit, al·lega que l’expressió ‘moro’ té «un significat molt clar a Espanya i tots el coneixem», ja que «té incorporada (connotació) la valoració de considerar els magribins com persones inferiors, per raons culturals i històriques, així com un clar menyspreu i descrèdit». Reconeix que aquesta expressió es pot pronunciar sense tal connotació, «però aquest ús requereix una matisació especial que no es percep en les paraules de l’acusat». «No som davant una simple discussió», sinó davant una situació, una conducta «reprotxable per afectar la dignitat d’una persona, i, sobretot, no es tracta de simples insults», conclou.