El 22@ reclama més facilitats per impulsar la zona nord i generar 60.000 nous llocs de treball

El 22@ és un dels millors laboratoris urbanístics d’Europa. Sol dir-se que a Barcelona hi ha tot el peix espacial venut, que els dos rius, el mar i la muntanya no donen més de si, i que la ciutat, a diferència de Madrid, no pot anar creixent de manera radial. Fer-ho, de fet, aniria en contra del pla Cerdà, contraposat al d’Antoni Rovira i Trias, que sí que plantejava en el concurs municipal de 1859 una expansió circular similar a la de París. El districte tecnològic té pendent de desenvolupament el 40% de la seva superfície i 76 d’aquestes hectàrees per transformar corresponen a la part nord (els eixos de Pere IV i Cristóbal de Moura, per sobre del parc de Centre del Poblenou), que juntament amb la zona de la Sagrera i la Marina del Prat Vermell concentra bona part del terreny que, efectivament, ha de permetre que la capital catalana creixi i maduri. Com es faci –els implicats reclamen més facilitats i menys obstacles– és el que marcarà el model de ciutat del futur, i allà és on juga un paper fonamental el maridatge entre vivenda assequible i creixement econòmic, amb la creació, en aquest cas, de 60.000 nous llocs de treball. Però també està sobre el tauler la vida de barri, l’urbanisme, el comerç, els equipaments i la mobilitat. En resum: la generació de ciutadania.

L’associació empresarial 22@Network BCN ha organitzat aquest dimarts una jornada amb un títol sense trampa ni cartró: ‘El futur del 22@’. «Col·laboració publicoprivada» ha sigut la frase més sentida per part dels tots els ponents, una manera de demanar –alguns ho han fet de manera expressa– que el desenvolupament es produeixi sense ensopegades, amb facilitats, sense normatives restrictives que entorpeixen el que, per a ells, és el camí de molles de pa cap al progrés.

«Hem de readaptar el projecte a les necessitats i oportunitats del moment actual, incorporant nous usos i activitats», han defensat. Javier Bernades, soci internacional de la immobiliària Cushman&Wakefield ha anat una mica més enllà en les seves reivindicacions: «Les polítiques urbanístiques de l’ajuntament no han sigut ni són les adequades per generar riquesa.

Sense equipaments

La zona nord del 22@ que ha centrat bona part de les intervencions ha trigat més a transformar-se perquè a principis de segle, quan es va posar la primera pedra del districte, aquí encara quedava molta indústria activa que amb els anys s’ha anat apagant. Ara hi ha consens que ha arribat el moment de fer-li una sacsejada; a tots els nivells. Perquè aquí amb prou feines hi ha empreses, la manca d’equipaments és inquietant, escassegen els veïns (uns 3.000) i l’urbanisme, a més de carrils bici i alguna zona verda a Bolívia o Cristóbal de Moura de recent creació, deixa molt a desitjar.

En l’àmbit del 22@ es concentren unes 12.000 companyies que donen ocupació a 96.000 persones. El 84% de les empreses i el 87% dels treballadors es concentren a la zona sud, amb la qual cosa a la zona nord la densitat de corporacions en tres vegades inferior. Segons xifres de 22@Network BCN, el districte concentra el 6,3% del teixit productiu de la ciutat, genera el 14,5% del PIB (10.215 milions d’euros) i aglutina el 12,5% dels llocs de treball.

Millorar el ritme

Laia Bonet, tercera tinenta d’alcalde i responsable d’Economia després de la renúncia de Jaume Collboni, ha aplaudit el treball realitzat en aquests 23 anys en el 22@ «Malgrat els obstacles i que ens hauria agradat anar més de pressa», ha precisat la regidora socialista. Bonet ha avançat que l’impuls de la zona nord del districte permetrà generar 60.000 nous llocs de treball i, és clar, ha brandit, com tots, la importància de la «col·laboració publicoprivada». Albert Dalmau, gerent municipal d’Economia ha afegit que la inversió per habitant en aquest districte ascendeix a 1.087 euros, amb la qual cosa només Ciutat Vella passa per davant quant a finançament municipal. «El 22@ no és perifèria, és el centre de la ciutat», ha argumentat.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

L’opinió dels implicats té de fet com a teló de fons una modificació del pla general metropolità, presentada el febrer del 2022, que marca les pautes a seguir en el progressiu creixement del districte. El projecte, després de recollir les al·legacions veïnals, eleva a 17.000 les vivendes projectades (1.200 més que a l’esbós de l’any 2000), de les quals dues terceres parts tindran preu assequible, i al milió de metres quadrats (200.000 més que dos anys enrere) el sostre d’activitat econòmica, a més de protegir 450 edificis i 20 passatges que formen part de la memòria històrica d’aquests barris. També es reserven 35.000 m² per a equipaments i es pacificaran unes 10 hectàrees d’espai públic.

Aquest és el full de ruta. I el que demanen els interessats és que els «obstacles» i la falta de ritme a què feia referència Bonet no tornin a replicar-se. O el que és el mateix, que el nord del 22@ no repeteixi els pecats del sud.