Rèquiem per un temple històric del ballet a Barcelona: «A cap altre país passaria»

D’aquesta prova, de la qual ja han passat 68 anys, va néixer un vincle que va acabar discretament aquest mes d’agost. Amb Magriñà mort des de 1995, i havent travessat una pandèmia que va obligar a clausurar el local, Aguadé va haver de tancar l’escola de ballet fundada pel mestre el 1936, cosa que va trencar l’últim llaç que la lligava a la figura del prolífic ballarí.

El «santuari» de Magriñà

El 1977, Joan Magriñà, amb 74 anys i una exitosa carrera com a ballarí, director d’escena i coreògraf, va decidir retirar-se definitivament del món de la dansa. Davant aquesta jubilació, la direcció de l’escola que va fundar al carrer Petritxol de Barcelona amenaçava de quedar-se òrfena. El mestre Magriñà va veure clara la solució: Asunción Aguadé l’havia de substituir al capdavant de la institució.

«Asunción, si tu vols portar l’escola, ets l’única persona que la pot portar, perquè per a mi això és un santuari». Aquesta va ser la frase amb què Magriñà li va proposar a Aguadé portar el centre, explica ella. «Tinc gravades aquelles paraules», confessa Aguadé. Lluny de fugir del repte que suposava portar l’escola del seu mestre, la mà dreta de Magriñà va assumir l’encàrrec i va conservar el centre «amb la dignitat que l’havia de conservar, sense fer coses per guanyar diners».

Asunción Aguadé va respectar fins a l’últim minut la petició del seu mestre: «Mai he sigut negociant, de dir ‘bé, si em convé dansa del ventre, faré dansa del ventre i el llogo’. Jo l’he conservat com un santuari, com deia el mestre Magriñá». Però el santuari va viure el seu moment més crític arran de la pandèmia. Aguadé reconeix que mai han sigut una escola multitudinària, es movien sempre al voltant d’uns 40 ballarins. Amb la pandèmia, aquest número va baixar. Per no parlar del pagament del lloguer durant períodes on no hi havia classes o el pagament mensual a tres professors. «Vaig perdre molt amb la covid», lamenta l’exdirectora de l’escola. Finalment, el mes d’agost del 2022, l’escola privada de dansa de Joan Magriñà va tancar les seves portes de manera definitiva davant la falta de recursos econòmics.

«El ballet no està ben tractat»

Quan va córrer la veu sobre el tancament d’una escola tan històrica, alguns seguidors van advocar per intentar que fos declarada patrimoni històric. D’altres, en canvi, es van donar per vençuts: «Això ja no interessa», li van arribar a dir a Aguadé. A Carolina Masjuan, directora associada de la Companyia de Ballet de Barcelona i col·laboradora en diverses revistes de ballet, la idea que l’escola porti tancada ja mig any li sembla horrorosa. «A cap altre país passaria, perquè aquesta escola és un llegat impressionant», afirma Masjuan, de manera rotunda.

Notícies relacionades

Mor als 98 anys Alicia Alonso, llegenda de la dansa clàssica

Chase Johnsey: «El ballet ha sigut la meva salvació»

Carolina Masjuan, indignada davant aquest succés, va enviar una carta a aquest diari a través de la secció Entre Tots, on sentenciava que «el ballet a Catalunya no està ben tractat». Criticava la impassibilitat d’institucions com l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu i fins i tot el Ministeri de Cultura espanyol: «Que no sàpiguen valorar el patrimoni cultural que hi ha en aquesta escola és un problema».

Aguadé, però, no sembla guardar-li rancor a ningú: «És una escola privada, jo mai he demanat diners a ningú». «Un negoci privat no té per què tenir ajudes, jo mai m’he queixat d’això», llança pilotes fora la que al seu dia era directora de l’escola de Magriñá. Però la incertesa i falta de suport al conjunt de la dansa clàssica a Catalunya enerva els seus fidels. Masjuan ho té clar: «Sembla que hagin volgut esborrar del mapa el ballet».