Els turistes pagaran aquest any fins a 6,25 euros al dia per pernoctar a Barcelona

La recuperació turística es deixarà sentir més que mai a les arques municipals aquest 2023. D’una banda, la ciutat espera assolir el volum de viatgers del 2019, però, a més, cada un pagarà el doble d’impostos que en aquell moment. A la taxa que recapta el Govern des de fa anys (en el cas barceloní la meitat es transfereix al consistori local per a actuacions finalistes relacionades amb el turisme) hi cal sumar el recàrrec municipal que va aprovar Barcelona el 2021 i que s’està implantant per fases fins a arribar als 3,25 euros suplementaris per viatger (sigui quina sigui la categoria d’allotjament) el 2024.

Aquest any es produirà el penúltim increment esglaonat per arribar als 2,75 euros, de moment. D’aquesta manera, un turista que pernocti en un hotel de luxe (cinc estrelles) pagarà, a partir de l’1 d’abril (i fins al 30 de març del 2024), 6,25 euros per persona i nit, i en un pis turístic s’abonaran 5 euros al dia. Els creueristes que facin escala per unes hores abonaran 3,75, i els que recalin més de 12 hores, 5,75 euros. En el cas dels quatre estrelles el total seran 4,45 euros, per 3,75 euros a la resta de categories.

Procedents de les dues línies de recaptació, l’ajuntament preveu comptar aquest any amb uns 72 milions d’euros, 20 per l’impost sobre les estades a establiments turístics (IEET) que va implantar la Generalitat des del 2012 i 52 més pel suplement local. Les xifres corresponen en part a exercicis anteriors, ja que la primera es liquida a la capital catalana trimestralment, i la segona, semestralment. Encara no s’ha concretat el seu destí per a aquest exercici.

El que es recapti a partir del 2024, després dels augments finals per viatger, encara engreixarà més el pressupost.

L’important creixement d’aquest impost va fer que, la setmana passada, el president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Clos, demanés a l’ajuntament que faci un esforç «informatiu» i de «transparència» perquè els barcelonins coneguin aquests imports i l’ús que se’n fa a diferents àmbits ciutadans no vinculats al turisme. D’aquesta manera es compartiria un missatge més positiu del sector, que el 2022 va sumar 9,7 milions de visitants entre hotels i pisos turístics, amb una despesa directa de 7.900 milions d’euros a la ciutat.

Els hotelers posen en relleu que són els allotjaments els que fan la funció recaptatòria (a les factures dels hostes), així com els titulars d’apartaments turístics. A l’àmbit dels creuers, les navilieres assumeixen aquesta quota, tot i que el passatger no es mogui del barco. Per contra, els anomenats excursionistes arribats en tren, cotxe o autocar en queden exempts si no s’allotgen a establiments d’explotació turística. L’impost no existeix en altres grans destinacions de la Península, però sí que s’aplica en forma d’ecotaxa a les Balears.

Usos diferents però vinculats

A Catalunya, l’IEET és finalista i està sempre lligat a l’activitat turística. Tant a efectes promocionals com a necessitats derivades del control dels marcs normatius existents. S’hi inclouen el finançament del consorci Turisme de Barcelona, la promoció d’esdeveniments culturals i esportius de caràcter internacional, la promoció de fires i congressos, els programes de descentralització turística als barris, la inspecció d’allotjaments il·legals, els agents cívics a platges i espais massificats o el suport a estructures culturals i esportives d’àmbit internacional (com la Copa Amèrica), entre d’altres. S’estableixen periòdicament segons ho acorda la comissió de govern de l’ajuntament.

Notícies relacionades

Colmado Quílez, el paradís del Nadal gurmet

L’aeroport del Prat aconsegueix reduir els furts en un 80%

El recàrrec municipal, aprovat el 2019 pel Consell Municipal però que per la pandèmia va demorar la seva aplicació i va optar per una via d’increments progressius –amb les crítiques del sector en un moment de nul·la activitat turística–, té un horitzó urbà més ampli. Apuntava literalment a «la millora del control sobre les vivendes que cedeixen habitacions per a usos turístics; a la millora de la qualitat de vida de les persones residents dels barris més afectats per la pressió turística, de manera que aquests recuperin una activitat econòmica, social i cultural independent del turisme, i a la creació de nous continguts que es puguin desenvolupar en escenaris que permetin millorar la desconcentració turística». D’aquesta manera, es destina a àmbits i zones molt dispars.

No obstant, inicialment s’ha dirigit a «programes de caràcter social i socioeconòmic derivats de la conjuntura pandèmica». Aquests fons, formen part del pressupost ordinari de les regidories corresponents, puntualitza el consistori.