La nit de les Laies en 360 graus, un sarau singular només per a gegantes de Barcelona

EL PERIÓDICO va poder participar en aquest acte singular de la festa major d’hivern i ofereix als lectors una experiència excepcional en 360 graus. Els vídeos següents permeten submergir-se en el ball de les Laies celebrat aquest diumenge per poder veure’l des de l’interior. Una vista inèdita que acosta com mai a les protagonistes i al batec de la cultura popular.

Aquest passeig femení se celebra des del 1984 i posa la guinda a la diada de la patrona cada 12 de febrer. S’anomena així perquè les gegantes s’escapen d’incògnit, ja que momentàniament deixen de banda la seva identitat i totes es fan dir Laia. Els dies previs sí que desfilen i posen amb les seves parelles masculines, seguint amb el cànon que marquen els actes tradicionals del programa.

La cita comença al voltant de les 19.00 h a la plaça de Sant Josep Oriol amb un berenar de les colles a base de xocolata calenta i el dolç típic d’aquesta festivitat, l’aspa de Santa Eulàlia. Inicien el recorregut pel barri Gòtic quan ja s’ha fet fosc, amb música, bon humor i una parada obligada: la Baixada de Santa Eulàlia, on ballen davant la fornícula que protegeix una imatge de la jove màrtir romana. L’itinerari culmina a la plaça de Sant Jaume amb el Ball de Santa Eulàlia. Les lideresses de la cita són les gegantes que sí que es diuen Laia tot l’any: la gegantona Laia, l’Eulàlia de la plaça Nova i la Laia del Pi.

La cercavila ve precedida d’una setmana en què les gegantes ja s’han vist a soles al palau de la Virreina, a la Rambla. És l’exposició de les Laies, que atrau cada any un ampli públic familiar encantat d’observar de prop i sense presses aquestes figures artesanals XXL. De fet, aquesta seu municipal és la residència permanent de la geganta Laia, que es pot visitar aquí tot l’any.

L’aniversari de la Laia

Precisament aquest 2023 les gegantes celebraven un aniversari especial: la figura principal, la Laia, compleix 25 anys. D’iniciativa municipal, retrata la patrona màrtir segons la descriu la tradició local: una nena romana de 13 anys sentenciada per no voler renunciar a la fe catòlica. El disseny no és original, sinó la reproducció en tres dimensions de la protagonista d’un cartell de les festes que va tenir molt èxit: el que va il·lustrar Carme Solé el 1997. Va ser tot un hit, equiparable al cartell de Malika Favre per a la Mercè del 2022.

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

Tant al cartell com a la figura, la Laia va engalanada amb una corona de flors i vesteix a la moda del segle IV, època en què va viure la santa segons la tradició local. El vestit, per cert, és nou: es va renovar el 2019 i és obra de Guillem Amorós (Folk al Biaix). A una mà porta la palma, símbol del martiri, i a l’altra aguanta una creu en aspa en record a la seva condemna.

La geganta la van impulsar l’ajuntament i la Coordinadora de Gegants i Bestiari de Ciutat Vella. Acostumen a treure-la a ballar amb els més joves de cada colla, ja que és més lleugera i més petita que les grans figures. La va construir l’especialista Xavier Jansana, sota la mirada atenta de la mateixa Solé. Es va estrenar el 1998 per la festa major d’hivern i, ja d’inici, es va estipular que només sortiria en aquesta celebració... tot i que s’ha saltat aquesta restricció més d’una vegada. ¡Una Laia és una Laia!