La unió de Ferrocarrils a Barcelona començarà al juliol i requerirà almenys cinc anys d’obres

El projecte ferroviari entre Espanya i Gràcia és un vell conegut de la planificació territorial catalana. Apareixia en el Pla Director d’Infraestructures 2011-2020, i ja llavors s’elogiava l’enorme rendibilitat social i econòmica de l’invent, que havia d’unir les línies de l’Anoia i el Llobregat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) amb els ramals del Vallès, Sarrià i Tibidabo, a més de portar el metro a una zona històricament menystinguda pel soterrani: l’Esquerra de l’Eixample. El Govern acaba de licitar l’execució de les obres després que el gener del 2017 s’adjudiqués la redacció del projecte.

Una vegada conegut el guanyador, i si res ho impedeix, al juliol començaran un mínim de cinc anys d’obres que generaran tres noves parades (Hospital Clínic, Francesc Macià i Gràcia) i l’ampliació de dues més (Espanya i Gràcia). Això sí, amb danys col·laterals com la pèrdua d’un terç de la superfície del parc de Joan Miró, a més de les afectacions viàries en carrers que hauran d’exercir de sortides d’emergència.

Després de resoldre set esmenes, finalment Territori ha llançat un concurs públic que es tancarà el 14 de febrer a les 13 hores. El cost total serà de 387,1 milions d’euros, als quals s’ha d’afegir la xifra de la resta de contractes vinculats, un total de 21, com el d’assistència tècnica ambiental, direcció d’obra, inspecció d’edificis o seguiment i control de qualitat. Algun d’aquests, com el de desviació dels serveis afectats, ja es va començar a executar a l’estiu i hauria d’estar a punt l’octubre d’aquest any.

¿A la baixa?

En total, IVA inclòs, portar els Ferrocarrils des de la plaça d’Espanya fins a Gràcia amb un doble túnel d’una mica més de quatre quilòmetres tindrà un cost d’uns 430 milions d’euros, molt lluny del preu que fa gairebé 10 anys es va posar sobre la taula, 321 milions d’euros. Curiosament és el cost sense IVA del contracte nodrissa, el de l’execució pura i dura de l’obra. La xifra total, tanmateix, podria ser més baixa, ja que hi ha sis contractes encara per firmar i és d’esperar que les ofertes a la baixa en redueixin l’import final.

L’obra ha quedat dividida en dos lots. Un primer de 45,1 milions d’euros que comprèn les actuacions a la plaça d’Espanya fins al pou de la tuneladora, i un segon de 342 milions que inclou el traçat fins a la cua de maniobres de l’estació de Gràcia. Les empreses candidates podran postular-se per als dos lots, però, tal com estableixen les clàusules administratives del concurs, que també marquen el mes de juliol com a inici de les obres, una mateixa companyia no podrà resultar adjudicatària de tots dos.

Plaça polsegosa

El pou pel qual la tuneladora entrarà per començar a foradar les entranyes de Barcelona s’instal·larà a la Gran Via, entre els carrers de Llançà i Vilamarí, davant de la parròquia de Sant Ferran. Afectarà els parroquians i els joves de l’‘agrupament escorta’, també els assidus al Bar Xopet i a un parell de comerços, a més de l’edifici de l’ONCE, que hi té la seu corporativa. En aquest punt, al marge de l’esvoranc que vagi obrint la immensa màquina, està previst obrir-hi una galeria d’extracció de terres que tindrà una longitud de gairebé 300 metres. Desembocarà al parc de Joan Miró, que perdrà un 30% de la seva superfície i el 70% restant haurà de conviure amb el tragí constant de camions i la pols que generi la sortida i desallotjament constant de les entranyes de la ciutat que vagi expulsant la tuneladora.

Cinc afectacions en carrers

Notícies relacionades

Bus de Barri, el model ideal malgrat ser deficitari

La investigació periodística sobre Tersa protagonitza una exposició

També, segons vagi avançant el projecte, hi haurà afectacions als carrers on hi ha previstes les noves estacions. En el cas de la d’Hospital Clínic, parlem de l’encreuament de Rosselló amb Urgell, mentre que la de Francesc Macià afectarà la conjunció de la plaça amb Tarradellas i la de Gràcia tocarà superfície a travessera de Gràcia amb Via Augusta. Les sortides d’emergència també obligaran a afectar la via pública. En aquest cas, es produirà a Consell de Cent amb Urgell i a Muntaner amb Marià Cubí.

Si tot va segons el que està previst, prop de 70.000 persones es beneficiaran diàriament de la prolongació de l’L-8, que exercirà, a més, de metro urbà. La previsió de Territori és que la línia Llobregat-Anoia passi de 23,7 a 38,2 milions de viatges a l’any.