Barcelona manté les mateixes sales de joc que el 2019 per la seva normativa restrictiva

L’Ajuntament de Barcelona va moure fitxa la tardor del 2019 per posar fre a l’obertura de més sales de joc d’atzar a la ciutat, i reduir-ne el nombre en la mesura possible; i, tres anys després, pot afirmar que ha aconseguit el primer objectiu. Avui, com llavors, són 51 les sales de joc operatives a la capital catalana.

Un creixement zero que contrasta amb el de Madrid, on en aquests tres anys s’han obert 50 locals més d’aquest gènere: de 378 han passat a 428. El consistori treu pit comparant les seves dades amb les de la capital d’Espanya.

Urbanisme

El govern d’Ada Colau va iniciar la seva ofensiva en aquest camp conscient que no tenia competències en joc, però sí possibilitats d’utilitzar les urbanístiques per frenar l’expansió d’aquest tipus de negocis. Per començar, l’octubre del 2019, la comissió de govern va aprovar una suspensió de comunicats que va impedir l’obertura d’establiments de jocs d’atzar, salons de joc, bingos i casinos mentre es dissenyava la nova regulació.

El desembre del 2020, el consistori va fer el segon pas perquè la nòmina dels 51 negocis esmentats –35 sales de joc, 15 bingos i un casino– no pogués créixer. La comissió de govern va aprovar inicialment un pla d’usos que incrementava la distància mínima de les sales de joc respecte a equipaments d’usos protegits, que fins aleshores era de 100 metres.

800 i 450 metres

La nova norma va apujar fins a 800 metres la distància mínima d’un establiment de jocs d’atzar respecte a qualsevol centre educatiu, és a dir, escoles infantils, centres d’educació infantil primària i secundària, batxillerat, formació professional, centres de programes de formació i universitats.

La distància respecte a biblioteques, centres de serveis socials, centres cívics, casals de joves i de barri, centres del Servei d’Ocupació de Catalunya i centres de salut (d’hospitals a centres de seguiment de drogodependents passant per centres de salut mental i centres i hospitals de dia) va quedar fixada en 450 metres.

Barreres inesquivables

Aquestes restriccions no afecten de manera retroactiva els locals, però sí que tenen un efecte de futur. Segons la norma, un d’aquests establiments es pot obrir si se’n tanca un altre, però sempre que compleixi les distàncies fixades. I el consistori va calcular que en cap cas seria possible atesos els límits fixats.

Finalment, les noves regles van ser aprovades definitivament en el ple de l’abril del 2021, amb el vot favorable dels socis del govern, Barcelona en Comú i el PSC, d’ERC i de Junts per Catalunya. Ciutadans, Barcelona pel Canvi i el PP es van abstenir, i es va sentir una crítica concreta: la nova norma no afectava el joc ‘online’.

Madrid i Barcelona

Tres anys després d’iniciar el camí restrictiu, el govern de Colau ha donat a conèixer la dada que a Barcelona no ha obert cap local més, i l’ha comparat amb el cas de Madrid. El creixement de 378 a 428 locals de jocs d’atzar a la capital espanyola suposa un increment del 13,2%.

Notícies relacionades

Barcelona veta definitivament l’obertura de sales de joc

El mercat d’habitacions de lloguer creix un 50% en un any

Madrid, remarca el consistori, multiplica per vuit els establiments de Barcelona, si bé la diferència d’espai és rellevant. Per això, l’ajuntament barceloní remarca la dada de sales de joc per cada 100.000 habitants: 3 a Barcelona i 13 a Madrid, quatre vegades més.

Addicció

Segons un informe de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA, 2021), el 2020 el 63,6% de la població de 15 a 64 anys va declarar haver-se jugat diners presencialment, quan el 2018 el percentatge estava en un 59,5% i el 2015, en un 37,4%. Entre la població de 14 a 18 anys, el percentatge va passar del 2015 al 2020 d’un 19,8% a un 45,4%.