El Govern central descarta un segon viaducte a la Ronda Litoral a l’altura del Morrot

«Circulació lenta a la Ronda Litoral, a l’altura del Morrot» és una frase habitual en els informes de trànsit que van dispensant les emissores de ràdio. Ens hem acostumat al fet que l’artèria, en l’entrada sud en paral·lel al port i la Zona Franca, arribi congestionada per una suma de factors: l’efecte embut a l’arribar al Port Vell, on els carrils serpentegen i s’estrenyen, i l’acumulació de camions que entren i surten del perímetre aeroportuari. El Govern central va plantejar el 2009 la possibilitat d’ampliar la via ràpida, i per fer-ho va proposar duplicar el viaducte. El pla no va agradar a l’ajuntament i, finalment, l’Estat ha descartat aquesta opció. S’actuarà, si no hi ha un nou canvi de rumb, en superfície, cosa que obligarà a moure l’estació ferroviària de mercaderies del Morrot.

El Ministeri de Foment va licitar l’estudi informatiu per a l’ampliació de la Ronda Litoral el juliol del 2009. Després de la dècada en què tot va quedar aturat amb l’excusa de la crisi, el Govern central va aprovar el document l’abril del 2018. El tram afectat, de 5,6 quilòmetres, aportava millores per a la connexió amb el port i incloïa el doble pas aeri sota el pendent del Morrot. S’atrevia fins i tot amb el pressupost: 119 milions d’euros, 80 menys que el túnel de Glòries.

L’ajuntament, la Generalitat i el port havien presentat una al·legació conjunta en què rebutjaven la proposta, però no hi va haver sort. Ara, quatre anys després, l’Estat ha descartat definitivament el viaducte en el tràmit definitiu del document. Ho confirma el gerent de Mobilitat i Infraestructures del consistori barceloní, Manuel Valdés: «És una gran notícia, perquè crear una nova barrera al front litoral de la ciutat no era una opció.»

A peu i amb bicicleta

És visualment el tram que crida més l’atenció, però el més important de l’actuació és més cap al Llobregat, a l’altura de les sortides 28 i 29, les del port, les que són un bolquet diari de camions que carreguen i descarreguen mercaderia. Valdés avança que aquí s’hi crearà «un nou carril, un per sentit, que no serà d’ús general, sinó específic per entrar i sortir del port». «D’aquesta manera –continua– a l’aïllar i simplificar la circulació de vehicles pesants, es millorarà la capacitat de la Ronda». S’ha de veure la concreció de la proposta, però en el seu moment es va parlar d’estrènyer la mitjana, cosa que permetria guanyar aquests vials de més.

En aquestes circumstàncies, el que sembla més definit, els trams 1 i 2 que van des del nus del Llobregat fins a, més o menys, el passeig de la Zona Franca, podrien fins i tot entrar en la fase de redacció del projecte per, més endavant, licitar-ne les obres. Quedaria per a més endavant el tros del Morrot, que inclou el delicat trasllat de l’estació ferroviària del Morrot cap al Llobregat, més enllà de Can Tunis. La migració del tren permetria actuar sobre el sòl per aconseguir el que per al consistori és una necessitat innegociable: «Garantir que la mobilitat sostenible (a peu i amb bicicleta) pugui connectar d’un costat a l’altre de Montjuïc pel vessant marí».

L’estació no es compra

Aquesta seria una opció molt més capil·lar que el doble viaducte, perquè permetria de manera més natural sortides cap al cementiri o les Drassanes, a més de permetre que vianants i ciclistes puguin recórrer els 500 metres portuaris d’accés privat que converteixen el Morrot en un lloc infranquejable, tret que hi vagis amb cotxe i pugis a la Ronda Litoral. En resum: que una artèria purament viària, amb aspecte d’afores, es converteixi en ciutat. Tota aquesta operació, per cert, descarta la compra de l’estació ferroviària a Adif per part de l’ajuntament (es va anunciar per un valor de 43 milions d’euros), una jugada que es va fer pública el març del 2015, dos mesos abans que Xavier Trias perdés l’alcaldia a favor d’Ada Colau.

Notícies relacionades

Esplugues estudia prendre accions legals contra el president del PP

Augmenta la superfície restringida al trànsit a l’entorn del parc Güell

Valdés explica que això no va arribar a cristal·litzar i que en cap cas és a sobre de la taula. Havia de desbloquejar el projecte i encarrilar els estudis per crear un nou barri al Morrot, dedicat a usos logístics, terciaris i educatius vinculats al sector nàutic (sona una mica al que està previst a la zona portuària de la Vila Olímpica). Segons els plans municipals de llavors, la primera pedra de la nova Ronda Litoral es podria col·locar el 2019. Es descartava, però, construir-hi vivendes, cosa que deixava en un pou sense fons el projecte de Blau@Ictinea, el nou barri marí que CiU va proposar durant la campanya de les eleccions del 2011, en les quals va arrabassar la ciutat al PSC.

La Ronda Litoral serà un dels punts de debat de la futura campanya electoral de cara a les eleccions municipals del maig. És possible que Trias tregui de l’armari, modificat i actualitzat, el pla de barri marí. Pot ser que Colau brandeixi la voluntat de cosir barris. I que els socialistes elogiïn el compromís del Govern central. Sense oblidar ERC, que pot dir i plantejar molt al ser, a més, el partit al capdavant de la Generalitat. En qualsevol cas, la faldilla de Montjuïc planteja un repte majúscul, el d’obrir el 100% de Barcelona al mar.