Una acampada de migrants malviu a les platges de Barcelona

A mig matí gairebé tots dormien o no volien sortir de les tendes, que col·loquen estratègicament a prop de les estructures dels xiringuitos de platja –que estaven a mig desmuntar– a la de Sant Sebastià per tal de protegir-se una mica del vent. S’agrupen de tres en tres o de quatre en quatre a les petites tendes que poc els protegeixen de la intempèrie. A l’estiu són una sauna, i a l’hivern, un congelador.

I ara ja fa fred, explica a aquest diari el jove senegalès que surt d’una tenda, es desemmandreix i es dirigeix a un súper pròxim. Accepta relatar que fa tres mesos que està a l’assentament, en una tenda, sense cap activitat laboral i vivint del que els donen, afirma.

Respecte als seus companys, afegeix que gairebé tots són del Senegal i Gàmbia, amb el problema comú de «no tenir papers», fet que els impedeix aconseguir una feina i tirar endavant. Que és una vida dura, però que no reben ajudes.

Vulnerabilitat i convivència

El grup, que ha fet de la sorra de la platja el seu domicili, passa una part de la jornada atrinxerat a les tendes i també es reuneix durant hores a l’entorn de la plaça del Mar i a la plaça al final del carrer de Pescadors. És una mica heterogeni; de vegades inclou alguna dona i, fins i tot, puntualment algun menor, segons documenten els veïns amb fotos, però generalment el componen homes joves i de mitjana edat. «Fa molts mesos que estan al barri i a la platja; normalment són tranquils, però n’hi ha alguns que si beuen munten alguna baralla», resumeix un veí que els contempla diàriament des del seu balcó.

Per aquest motiu, i després d’algunes queixes veïnals per presumpte consum i venda de drogues per part d’alguns d’ells, la Guàrdia Urbana ha portat a terme desallotjaments puntuals de la plaça. «L’endemà ja tornen, perquè no tenen on anar», afegeix la mateixa font. L’opinió a la zona està dividida; algun resident reclama l’ajuda de les administracions i mira d’oferir-los menjar o roba, mentre que d’altres remarquen que una part del grup té problemes d’alcoholisme que compliquen la seva integració.

A l’hora de dormir se’ls pot veure al tram de la Barceloneta o al de Sant Sebastià. Malgrat que està prohibit acampar al litoral, han trobat allà una sortida precària i provisional a la seva falta de sostre.

No és un assentament fàcil de gestionar per a les administracions, perquè hi ha persones que entren i surten del grup, si troben una alternativa. Fonts municipals justifiquen que en aquest cas els afectats «rebutgen l’atenció social oferta». Des de l’Àrea de Drets Socials, defensen que l’ajuntament «fa seguiment de totes les dinàmiques que es donen a la ciutat, també les que a priori són més excloents i invisibles».

Dins del seu «marc competencial» –ja que en aquest àmbit també intervenen Benestar Social i la Policia Nacional en el cas d’Estrangeria– atén «tothom que es troba a la ciutat independentment del seu origen». Però de vegades les persones en situació de vulnerabilitat no accepten vincles amb els serveis socials, que no poden obligar ningú a rebre ajuda, excusen.

Notícies relacionades

¿Ets incapaç d’imaginar una platja o recordar una foto? Tens afantasia, ceguesa de ment:

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

Des de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, que ha seguit de ben a prop aquesta situació, el seu president, Manel Martínez, reclama que es mantingui la vigilància dels qui causen problemes de convivència i que es faci una tasca d’integració des dels Serveis Socials amb les persones en situació de més vulnerabilitat.

Precisament aquesta setmana es compleix un any de la tragèdia de la plaça de Tetuan. El 30 de novembre del 2021, una parella i els seus dos fills que vivien en una oficina bancària abandonada a Barcelona van morir al cremar-se el local. El sinistre va exposar la persistència de la infravivenda a la ciutat i la incapacitat de les institucions per revertir-la amb eficàcia.