Els garatges privats de Barcelona reclamen facilitats per incorporar nous serveis

Allò de renovar-se o morir és una màxima que aplica sobre manera en tot el que té a veure amb la mobilitat. Els aparcaments, per exemple. La setmana passada, durant la celebració del congrés Smart Cities, l’empresa pública BSM va presentar la seva estratègia de futur, que passa per acollir noves línies de negoci, vinculades a la distribució urbana de mercaderies o el ‘sharing’. El Gremi de Garatges de Barcelona, que representa prop del 85% dels aparcaments de la ciutat i de la província, diu que els petits operadors no ho estan tenint fàcil per encarar el camí de la modernitat i sortir del nínxol de la guarda i custòdia de vehicles. Han parlat amb empreses d’altres sectors per incorporar nous serveis, però els preus que els ofereixen, sostenen, són de riure.

No és cap secret que aquest gremi no combrega gens amb les polítiques urbanístiques del govern d’Ada Colau. En conversa amb aquest diari, el president de l’entitat, Xavier Ferrer, lamenta que el vehicle privat cada vegada ho tingui més difícil per circular per Barcelona, tant els que viuen a la ciutat com, sobretot, els que venen de fora per treballar o passar-hi el dia. «Estem d’acord amb l’objectiu que els vianants tinguin més espai, però aquesta no és la manera». Es refereix a les superilles o a la progressiva eliminació de carrils a les principals artèries. No hi ha por al sector, però ja no s’observa el futur amb la tranquil·litat del passat.

El gremi representa uns 700 aparcaments de tota la província (cal afegir-hi els de les comunitats de veïns i els d’hotels, centres comercials...) amb un total de 120.000 places (unes 95.500, només a Barcelona). Admeten que la cosa ha baixat, tot i que els números encara surten. Estem davant d’un gremi molt atomitzat, a diferència de Madrid, on hi ha molta més concentració empresarial. Aquí hi ha només dos gegants: Saba i BSM. La resta, petits empresaris, molts d’ells fills i nets dels fundadors del negoci, com és el cas del mateix Ferrer, que segueix el fil obert pel seu pare i ja té per sota el seu fill a la companyia.

Contaminació i congestió

«Els aparcaments som la solució perquè la gent no hagi de fer tantes voltes. Hi ha un excés de contaminació i congestió, en bona part, per la gent que va buscant un lloc en el qual deixar el cotxe al carrer», sosté el president del gremi. Per això es pregunta si té sentit mantenir la zona blava d’aparcament. Si no seria millor baixar les motos a la calçada i que els cotxes hagin d’anar sota terra. Sens dubte escombra cap a casa perquè els interessa que els cotxes omplin els seus equipaments, però en el seu plantejament obvia un factor important per al gestor públic: la promoció del transport públic, una cosa en la qual, com és obvi, ells no entren.

L’Administració no mourà ni un dit perquè els garatgistes els vagin bé les coses. Tampoc perquè els vagin especialment malament. El que és sobre la taula del consistori és aconseguir que cada vegada siguin més els que recorren al metro i al bus, que cada vegada siguin més els que aposten per la mobilitat activa. I que cada vegada siguin menys que utilitzen el cotxe particular. Que en els últims 15 anys no s’hagi obert ni un sol aparcament nou i que n’hagin tancat més de mig centenar és un bon indicatiu de fins a quin punt aquest és un negoci en estat de certa alerta. D’aquí ve la necessitat de reinventar-se.

Però denuncien que no ho tenen fàcil. En la cosa pública, però, la cosa és diferent, ja que BSM té previst inaugurar un nou pàrquing el 2025 al costat del campus de la Ciutadella, que incorporarà tots els ‘gadgets’ de mobilitat propis dels aparcaments del futur: espai segur per a bicis, recàrrega de cotxes elèctrics i repartiment de paqueteria.

No fa gaire, relata Vicente Artigas, secretari del gremi, es van reunir amb un representant d’Amazon per veure de quina manera podien unir esforços en el creixent repartiment de paquets de compres realitzades a través d’aquesta plataforma. Volien instal·lar uns ‘lockers’ de 2x2 metres als aparcaments, però el preu per cada mes de lloguer de l’espai els va semblar intolerable: menys del que paga un cotxe per aparcar 24 hores. La cosa no va prosperar. També han rebut ofertes vinculades amb el ‘sharing’ que han rebutjat per considerar-les «molt insuficients». Tenen, a més, un obstacle normatiu: la llicència que els empara no permet res que no sigui la guarda i custòdia de vehicles. És a dir, que si allotgen casetes per recollir paquets, podrien ser sancionats, cosa que, asseguren, el consistori els ha assegurat que no passarà perquè està en tràmit la modificació de la normativa perquè el seu permís permeti aquest tipus d’usos.

Davant la Justícia

Ferrer aprofita l’ocasió per criticar la planificació urbanística del govern municipal. «Estan eliminant els xamfrans, i no poder utilitzar Consell de Cent de cap a cap dificulta molt la feina dels repartidors, a més de complicar la vida als veïns que es mouen amb cotxe». El gremi, de fet, va portar el projecte d’eixos verds i la reforma de la Via Laietana als tribunals. La demanda es va desestimar i ara han obert un contenciós-administratiu i esperen la resposta. «La persecució al vehicle privat és evident, la gota malaia de ‘no vinguin a Barcelona, no vinguin a Barcleona’ han calat. I la gent no ve en transport públic perquè l’oferta és absolutament insuficient», denuncia Artigas.

Notícies relacionades

El millor lloc per veure la Copa Amèrica de vela

El PSC, molest amb l’oposició per tombar el full de ruta de Collboni

El que sí que han començat a instal·lar són els carregadors de cotxe elèctric que imposa la llei: l’1 de gener del 2023 n’han d’oferir un per cada 40 places. Si té 43 places, ja han de disposar de dos punts de càrrega. Per poder col·locar-los, però, han de modificar l’epígraf d’activitats econòmiques a Hisenda. I pagar, per descomptat. «Volem assumir més competències, però no ens ho posen gens fàcil», es queixa el president del Gremi de Garatges de Barcelona.

¿Hi ha por al sector? Els seus representants diuen que la paraula no és por. Però si abans aquest era un negoci que anava sol, ara cal estar a sobre i buscar les maneres d’innovar perquè sigui rendible. Tot, sense un relleu generacional clar. I sense el companyonatge d’una Administració que, per ara, es preocupa més pel que passa a l’exterior.