Els narcopisos prohibeixen les xeringues i funcionen com a fumadors de crac

«El que ara trobem cada vegada que irrompem en un narcopís és un terra infestat d’ampolles de plàstic. Però ja no hi ha xeringues». Ho explica un dels agents del Grup de Delinqüència Urbana (GDU) de la Guàrdia Urbana de Barcelona que col·labora amb la unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra que combat el narcotràfic al Raval i, sobretot, la proliferació de pisos de la droga. Segons han explicat a EL PERIÓDICO aquests investigadors –que vigilen el fenomen des del 2017–, tres usuaris que els freqüenten actualment i el responsable d’un d’aquests locals, fa mesos que està prohibit punxar-se a l’interior d’un narcopís.

Al districte de Ciutat Vella de Barcelona es mantenen actius al voltant d’una vintena de narcopisos, gairebé tots al Raval. Però la majoria funcionen només com a punts de venda d’heroïna, cocaïna o crac on ja no es pot consumir: els toxicòmans compren la droga i han de marxar. Aquesta era l’accepció estricta d’un narcopís: una casa ocupada per traficants que perverteixen la inviolabilitat dels domicilis per traficar i que a més ofereixen als consumidors un espai per consumir. No obstant, hi ha excepcions: hi continua havent un percentatge on encara es continua acceptant el consum, tot i que ha de ser fumat. Per aquest motiu, quan els policies entren en un narcopís on encara no s’ha vetat el consum, veuen el terra ple d’ampolles de plàstic, que són com la que acompanyen aquesta notícia: catximbes domèstiques.

Al coll de l’ampolla es col·loca paper d’alumini i en un lateral s’empelta el cos d’un bolígraf de plàstic. Sobre el paper d’alumini, foradat, es col·loca el crac, la cocaïna o l’heroïna. Cada dosi costa entre 10 o 15 euros. El crac és més car que l’heroïna. Es crema la droga amb un encenedor i s’absorbeixen els vapors de la combustió. «No pots punxar-te, però sí que pots fumar», explica la Cristina, una dona de 38 anys originària de Romania que està tan enganxada al crac que creu que ja no té sortida. Afirma que aquesta droga és la més consumida ara en narcopisos. Una percepció que també coincideix amb la de policies i altres toxicòmans.

La mutació dels narcopisos

El ‘boom’ dels narcopisos va agafar desprevingudes les autoritats locals i municipals el 2017. Durant aquell estiu, els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i la Policia Nacional van arribar a comptabilitzar uns seixanta narcopisos operatius al centre de Barcelona, sobretot al Raval. El problema de fons era l’existència de centenars de pisos buits al veïnat. Després de la crisi econòmica del 2008, moltes famílies havien deixat de pagar el lloguer o la hipoteca i el barri va quedar foradat. Els traficants van omplir aquells pisos ocupant-los il·legalment. Primer, sigil·losament. Després, sense dissimular. Com va demostrar una investigació d’EL PERIÓDICO, la majoria de pisos buits que van acabar en mans de traficants pertanyen a immobiliàries, bancs o fons voltor. Aquest continua sent el problema de fons.

L’activitat dels narcopisos va provocar que les xeringues tornessin al Raval. I van devorar comunitats senceres de blocs de veïns, que de la nit al dia van començar a conviure al replà de la seva casa amb toxicòmans, traficants, baralles i xeringues. En molts casos, van fugir a viure lluny de Ciutat Vella. Els policies, cansats de veure com els detinguts eren reemplaçats i els narcopisos tancats eren reoberts, van començar a investigar les organitzacions criminals que en movien els fils. Així s’han produït tres grans macrooperacions en els últims anys: la Bacar, contra la màfia dominicana, i la Suricat i la Colosseu, contra la màfia pakistanesa. També per això la tendència va ser d’anar prohibint les punxades.

La primera batuda policial –operació Bacar– es va produir el 29 d’octubre del 2018 contra la màfia dominicana, que dominava 26 narcopisos. Es va saldar amb la detenció de 70 persones. La segona –operació Suricat– va recaure sobre la màfia pakistanesa el 20 de juny del 2019, un entramat que havia omplert el forat dels traficants dominicans. S’hi van practicar 35 registres i 50 persones van acabar detingudes.

L’octubre del 2020 va arribar la tercera i última: l’operació Colosseu, de nou contra els narcos d’origen pakistanès, que ara s’havien aliat amb un grup de ciutadans d’origen romanès que assumia tasques subsidiàries de repartiment en la via pública i un altre de ciutadans d’origen nigerià que subministrava la droga durant el confinament a través de «mules» –viatgers que l’amaguen a l’equipatge o dins el seu cos– procedents del Pakistan i d’Anglaterra. Els principals caps pakistanesos arrestats en la Suricat continuaven donant les ordres des de la presó.

 

Amb el final de la màfia dominicana es va aconseguir frenar la proliferació dels narcopisos i tornar al model antic dels pisos de la droga: sense sales de venipunció clandestines. La diferència no va ser poca, ja que els narcopisos de punxades havien deteriorat comunitats fins a límits inimaginals. Per l’operació Suricat, la xifra de domicilis considerats narcopisos va ser molt més baixa. I per la Colosseu tornar a descendir, en part perquè els traficants van començar a optar per traslladar la major part del mercadeig a la via pública. Després de la pandèmia, els traficants han continuat amb la venda al detall al carrer. Actualment, el setge als usuaris de la narcosala Baluard ha tornat les escenes de toxicòmans punxant-se davant els veïns.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

L’alcaldessa, Ada Colau, ha admès aquesta setmana en la inauguració d’una comissaria de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella, la tercera base al districte, que les organitzacions criminals de narcotràfic tornen a ser un problema al Raval perquè, després de la pandèmia, s’han tornat a regenerar. Per això ha demanat als cossos policials que estudiïn al màxim investigacions que apunten a dalt de tot per poder extirpar per quarta vegada l’estructura que coordina els narcopisos al Raval.

El Jordi, un veí que es va enganxar «al cavall» l’any 1978 i que el va deixar el 1994, un període en què l’addicció a l’heroïna va esdevenir un problema de salut pública de primer ordre, que es va agreujar amb l’eclosió de la sida i que va segar la vida de la majoria dels seus amics, veu absurd comparar aquell passat amb aquest present. Llavors, «la falta d’informació» sobre els devastadors efectes de l’heroïna van resultar clau. Però ara el ciutadà és conscient del perill que implica i al Jordi li resulta inexplicable que hi hagi persones que continuïn caient en la droga.