«Autopista urbana»

Pedralbes també demana protegir-se del trànsit: la cobertura de la Ronda del Mig

  • Veïns reclamen soterrar l’últim tram descobert de l’artèria, seguint l’estela de les Glòries: «No volem ser menys»

Ronda del Mig, a la altura de la Gran Via de Carles III, entre Diagonal y plaza Prat de la Riba que los vecinos piden que se cubra

Ronda del Mig, a la altura de la Gran Via de Carles III, entre Diagonal y plaza Prat de la Riba que los vecinos piden que se cubra / ALVARO MONGE

5
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Es compten 11 carrils a simple vista en l’escalèxtric que continua travessant part de Pedralbes. «Poques autovies a Espanya en tenen tants», diu un veí del riu d’asfalt que flueix a la intempèrie entre la plaça de Prat de la Riba i el carrer de Mejía Lequerica. És l’últim tram destapat de la Ronda del Mig. Només la Diagonal sutura un fragment de la cicatriu, de mil metres de recorregut, vestigi del cinturó de 12 quilòmetres concebut pel ‘porciolisme’ per canalitzar la circulació de vehicles entre la Meridiana i la plaça de Cerdà. Gairebé 20 anys després que se sepultés una tirada de més de dos quilòmetres sota una rambla, veïns del districte de les Corts han començat a mobilitzar-se per exigir que el bulevard es prolongui d’una vegada i es posi fi al que jutgen com un anacronisme a la Barcelona que pregona l’urbanisme tàctic i les superilles.

La petició per soterrar el ramal ha obtingut unes 650 adhesions en dues setmanes, la majoria entre els blocs de la part alta de la Gran Via de Carles III. No es tracta precisament d’un racó on els adeptes habituals de la conversió en zona de vianants, els comuns d’Ada Colau, gaudeixin de gaire prèdica: en les últimes municipals, el partit de l’alcaldessa va recollir menys del 5% dels sufragis en les dues seccions censals que corresponen al veïnat que la Ronda del Mig parteix. La llista que va triomfar allà el 2019 va ser la de Manuel Valls i Ciutadans, que es va imposar amb més d’un 30% dels suports.

La Plataforma per la Cobertura de l’Últim Tram de la Ronda del Mig, creada l’estiu passat, es pren amb cert humor l’ambigüitat amb què el govern municipal s’ha pronunciat davant la petició que els vials s’enterrin sota un passeig amb zones verdes reservat a vianants. L’entitat afirma que es basa en les mateixes premisses que impregnen reformes com la cobertura de les Glòries, perquè el trànsit deixi de sentir-se com un empipament constant. «És Colau qui ens ha inspirat», ironitzen en el col·lectiu, insatisfet que Barcelona en Comú s’abstingués quan el PP va pregar en la recent comissió municipal d’urbanisme que, almenys, l’ajuntament concretés dates i el pressupost per a les obres en tres mesos.

La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va opinar que la reclamació és de «sentit comú». No obstant, la regidora dels comuns va oposar que «tapar i cobrir no és reduir contaminació» i va opinar que la proposta queda curta per no plantejar que els vehicles freqüentin menys el tram. En qualsevol cas, va emfatitzar que hi ha «actuacions pendents en altres parts» de Barcelona i que la cobertura de la Ronda del Mig ha de posar-se a la cua i esperar el mandat 2023-2027 per ser estudiada. El PSC i ERC també van votar en blanc la proposició, que es va aprovar amb el suport dels populars, Junts, Cs i Valents.

Sorpresa veïnal

Els partidaris d’embolicar els vials no comprenen que el govern municipal evités brindar un suport explícit. «No s’entén que no votés a favor quan la pacificació de carrers és una qüestió que defensa», esgrimeix Mari Àngels Oliveras, membre de la plataforma, que alerta de l’«altíssim nivell de contaminació acústica i atmosfèrica», que el grup atribueix a la xarxa viària, que defineix d’«autopista urbana». «Els veïns s’han adonat de les condicions en què estan al comparar-se amb les obres en altres llocs. L’ajuntament ho haurà de justificar molt bé si no aprova fer-les», avisa Josep Maria Guillumet, president de l’Associació de Veïns de Zona Universitària, que secunda la reivindicació junt amb altres entitats de Pedralbes. 

La plataforma veïnal demana igualtat amb altres punts on el tronc sí que s’ha cobert, com la Meridiana o la Rambla Badal. «No volem ser menys. Fa 20 anys, la ciutadania no tenia la mateixa sensibilitat. Colau i Sanz ens han posat l’alfombra vermella perquè reclamem. ¡Els hem comprat la ideologia! Això hauria de ser el millor per a un polític», pensa Jaime Bover, que resideix davant de l’espai despullat de la ronda.

El nivell de soroll a part del tram pendent de tapar supera els 80 decibels i a les vivendes més pròximes a la calçada es depassen els 70, segons dades de l’ajuntament. L’Organització Mundial de la Salut aconsella que no se sobrepassin els 53 decibels de mitjana al dia. Les estadístiques municipals revelen també que uns 45.000 vehicles transiten de mitjana al dia per la Ronda del Mig, almenys fins abans de l’esclat de la pandèmia.

Irritats pel bullici

«Els veïns ens hem gastat una autèntica fortuna en finestres i així ens salvem del soroll», lamenta Óscar Palomino, un altre resident a peu del nus viari. «He arribat a sentir 46 camions de les escombraries a partir de les onze de la nit. Venen de Zona Franca per distribuir-se per la ciutat, un darrere l’altre. Diuen que s’han de prioritzar altres projectes, però el que plantegem ja es va estudiar fa 40 anys», assegura.

Notícies relacionades

«A la nit és pitjor, per l’eco. A més, és un punt on la gent frena, perquè hi ha un radar», ressalta el Max, que presideix una de les comunitats de veïns afectades. «Sortir a la terrassa és impossible pel soroll i la pols», afegeix. Un altre resident, el Xavier, es queixa que falten passarel·les que connectin una banda i l’altra del barri al llarg de bona part del vial. «Són uns 400 metres en què no es pot creuar a l’altre costat. A més, les voreres són estretes i perilloses; hi passen nens i joves que van a les escoles i els cotxes circulen rapidíssim», remarca. 

Les demandes dels veïns gairebé no difereixen de les que un moviment veïnal similar va encapçalar fa més de dues dècades perquè es fonamentés un passeig sobre l’embolic de carrils entre els districtes de Sants-Montjuïc i les Corts. «Llavors tallaven la ronda cada dos per tres, perquè hi havia un esperit activista que el nostre barri no té», diagnostica Bover. «Aquí no l’hem tingut... encara», puntualitza el Max. La plataforma no descarta convocar actes de protesta.