Comptes municipals

ERC i Junts faciliten entre retrets que es tramitin els pressupostos de Colau

  • Els republicans no donen per garantit el seu suport al projecte financer de l’ajuntament, mentre que els comuns i el PSC els recorden que necessiten els seus vots per aprovar els comptes de la Generalitat

ERC i Junts faciliten entre retrets que es tramitin els pressupostos de Colau

EFE

3
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El govern de l’alcaldessa Ada Colau ha salvat el primer escull per acabar el mandat amb pressupostos aprovats per al 2023, un any marcat per les eleccions municipals. La coalició de comuns i PSC ha superat aquest dimecres el tràngol gràcies a ERC, que ha facilitat que els comptes municipals es debatin en les pròximes setmanes. Els republicans han dirigit diversos retrets a l’executiu municipal i han mantingut la intriga fins al final sobre si avortarien el projecte del bipartit a les primeres de canvi. No obstant, ha acabat repetint el rol que ha protagonitzat sovint, com a aliat principal de l’executiu local, i ha concedit una abstenció per debatre els comptes en les pròximes setmanes. Junts també ha votat en blanc, mentre que Cs, el PP i Valents s’hi han oposat en la comissió municipal d’economia.    

El regidor republicà Jordi Castellana ha acusat d’«irresponsabilitat» l’executiu en minoria de Barcelona en Comú i socialistes, per no haver negociat els comptes amb l’oposició abans de presentar les seves línies mestres. A més, ha reiterat que la primera votació sobre l’esborrany s’hauria d’haver ajornat al novembre, com ERC exigia. En tot cas, els republicans s’han compromès a estudiar «críticament» el projecte del govern de Colau, sense garantir per ara que els ratifiqui al desembre, quan es decidirà si els pressupostos entren en vigor o si els vigents han de prorrogar-se. «Ja veurem com va l’aprovació definitiva. Si la volen, hauran de canviar de fons i de formes», ha emplaçat Castellana.

En tot cas, s’intueix que la sort dels pressupostos a l’ajuntament quedarà lligada a un pacte a dues bandes que els ratifiqui també a la Generalitat, com ja va ocórrer l’any passat. A més, el president Pere Aragonès depèn més que mai de l’aquiescència de comuns i socialistes per sobreviure al capdavant d’un Govern en minoria després de la ruptura amb Junts. Els dos socis de govern a la capital catalana ho han recordat als republicans.

«ERC s’ha quedat sola al Parlament, però sembla que tinguin ganes de perdre les possibles aliances amb comuns i socialistes. Pot convertir-se en un partit superaïllat», ha avisat Jordi Martí (Barcelona en Comú), sense miraments. El socialista Jaume Collboni ha reblat la mateixa advertència als republicans, als quals ha alertat que corren el risc de caure en «l’aïllament i l’autisme polític» en cas de frustrar els comptes de Barcelona. «Deixi’ns governar, de la mateixa manera que Salvador Illa ha estès la mà perquè ERC governi amb només 33 diputats», ha assenyalat.  

Aval a les ordenances

Al seu torn, el govern municipal s’ha quedat sol en la proposta d’ordenances fiscals per al 2023. Tot i així, ha aconseguit que no embarranqui i li han donat curs amb la reserva de vot d’ERC, Junts i Valents. Ara queden condicionades a superar la revàlida en el pròxim ple municipal.

Notícies relacionades

L’executiu local destaca que els impostos municipals se sotmeten a congelació, inclosa la pròrroga de la bonificació temporal d’un 75% de la taxa de terrasses. «Volem ajudar la ciutadania i el teixit empresarial en una moment d’increment de la despesa i la inflació», ha defensat la regidora d’Hisenda, Montserrat Ballarín. 

En canvi, Junts, Cs, el PP i Valents han opinat que és insuficient que la pressió fiscal del consistori es mantingui i han advocat per rebaixar-la per alleujar l’encariment de preus. Per la seva banda, ERC ha remarcat les «desavinences» entre els dos components de govern en els últims dies per la lletra petita de les ordenances i ha qüestionat que el debat s’hagi centrat a conservar la reducció del gravamen a les terrasses. «Suposen quatre milions d’una recaptació total de 150 milions», ha indicat Castellana.