Un festival al Besòs per unificar Barcelona amb la seva perifèria

La vora del Besòs acull aquest dissabte la primera edició de ‘Va de Besòs’, un festival d’activitats lúdiques i familiars al llarg de les quatre poblacions del tram final del riu: Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona i Sant Adrià de Besòs. La jornada festiva s’amaneix amb un programa variat, que inclou xerrades, tallers de jocs i de ioga, visites guiades, actuacions musicals, albiraments d’animals i rutes amb bicicleta i a peu al llarg de la desembocadura i el seu entorn, com els paratges per on discorria el Rec Comtal. 

‘Va de Besòs’ pretén atraure encara més veïns d’un marge i l’altre cap al parc fluvial, potser el paisatge més idíl·lic de l’empobrida frontera nord de Barcelona. El bulevard resulta ja imprescindible i alleuja l’extraradi, sense necessitat d’ocasions especials perquè aflueixin corredors, ciclistes i visitants ocasionals. És, a més, la mostra més supèrbia de la recuperació d’un riu impunement contaminat durant anys.

L’antecedent de la Mercè

Notícies relacionades

La restitució del Tramvia Blau viu l’enèsim retard

El pla municipal destaca acabar la Via Laietana i la Rambla

El certamen –ideat pel Consorci del Besòs i el Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona– recull el testimoni dels bulliciosos espectacles que la Mercè va traslladar a la ribera del riu el 2018 i el 2019, quan els més atrevits van arribar a fer-s’hi un bany. Unes obres han impedit que la celebració tornés aquest setembre. En tot cas, el govern municipal de la capital planeja que el Besòs torni a ser escenari de la festa major el 2023. Si bé s’han habilitat diferents escenaris aquest dissabte, part de les activitats s’han centralitzat a Barcelona, a l’altura de Bon Pastor.

Alhora, ‘Va de Besòs’ intenta nificar les poblacions que flanquegen els últims metres del riu abans d’arribar al mar, on s’apinya un alt nombre de barris en què els seus habitants declaren baixos ingressos. Més enllà d’algunes mesures disperses que han generat debat com el pla urbanístic al voltant de les Tres Xemeneies, el combat contra la pobresa enquistada i agreujada a la ribera continua sent qüestió particular de la capacitat de cada municipi per fer-hi front. La mesura justa de la desigualtat entre municipis la dona el contrast entre el pressupost que l’Ajuntament de Barcelona pot articular i les finances molt més modestes de les localitats de la seva perifèria, mancades d’un Pla de Barris de vegades suggerit però que no s’ha arribat a concretar. El clamor per acabar amb la dispersió i abordar amb unitat les penúries a la riba del riu alia els moviments veïnals d’un costat i l’altre del Besòs.