Veïns de l’Eixample obren una via per blindar la Superilla

Es tracta dels carrers Consell de Cent, Rocafort, Borrell i Girona, ja en obres, així com els entorns del mercat de Sant Antoni remodelats a principis de mandat. Demanen que deixin de tenir estatus de carrer ordinari i que es creï una figura jurídica nova per reconèixer la seva nova dinàmica per als vianants. «Seria bo que es consolidin amb una qualificació urbanística específica en el Pla General Metropolità (PGM), que sigui totalment diferent de l’actual consideració d’eix viari bàsic,» assenyala la coordinadora.

De fet, l’actual modificació del districte tecnològic 22@ ja està debatent la creació d’una qualificació del sòl híbrida entre carrer i zona verda, anomenada «5/6@ d’usos compartits». Si s’apliqués a l’Eixample, seria «5/6E» amb la inicial del districte central. «És perfectament factible», assegura Jaume Artigues, president de l’AVV Dreta del Eixample. «Hi ha hagut molta bel·ligerància contra aquests eixos verds i hi ha perill real que siguin revertits, com s’ha vist amb l’intent d’edificar l’Escola Industrial per ampliar l’Hospital Clínic», apunta. Si es requalifiquessin els carrers pacificats, apunta, revertir-los obligaria a un tràmit més llarg –per exemple passar per un període d’exposició pública i al·legacions– que donaria marge als disconformes per organitzar-se.

Ni un arbre menys

És un dels punts més cridaners d’un llistat ampli de peticions que les cinc entitats (Fort Pienc, Sagrada Família, Sant Antoni, Esquerra de l’Eixample i Dreta de l’Eixample) van entregar al regidor del districte, Pau González (BComú), el 16 de setembre passat. També van protagonitzar un debat obert al públic dilluns 19 a la seu de l’AVV Dreta de l’Eixample. El leitmotiv de les propostes és la protecció de qualsevol espai ‘verd’ que hi hagi a l’Eixample, sigui públic o privat, siguin jardins o vials renaturalitzats. «Vivim una crisi climàtica, no podem permetre la pèrdua de cap arbre», defensa Artigues.

El govern d’Ada Colau recull el guant encantat, en especial els comuns com a impulsors que són de la Superilla. «Tot el que sigui consolidar el verd existent a la ciutat, com ja s’ha fet a Gràcia, ens sembla una bona proposta», apunten portaveus municipals. Tanmateix, circumscriuen el com i el quan al debat del futur Pla Director Urbanístic de Barcelona, cridat a substituir l’envellit pla vigent, que és de 1976. El canvi té anys de retard i no és imminent. «Els canvis de qualificacions urbanístiques s’han d’estudiar i treballar de manera ordenada i amb una visió global», excusa el consistori, que preveu accelerar el PDU els mesos vinents.

El verd ‘il·legal’

El verd ‘il·legal’L’Eixample és el districte més poblat de Barcelona, on viuen un quart de milió de persones. Les entitats reclamen esponjar-lo amb molts més pulmons verds i posen de manifest que la via ortodoxa està pràcticament exhaurida: amb prou feines queden m2 qualificats de zona verda que no siguin ja un parc, un jardí o un racó naturalitzat. Per això, demanen protegir ja els jardins privats i que no puguin edificar-se en un futur.

Notícies relacionades

Renfe prepara 9.000 trajectes en bus per al tall de Rodalies entre El Prat i Vilanova de l'1 al 4 de maig

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

Tampoc queden interiors d’illa fàcils de convertir en nous jardins públics, cosa que ha alentit visiblement aquesta línia d’actuació. A més, la coordinadora veïnal es queixa que alguns dels oasis quotidians que es donen per assegurats estan en una situació legal fràgil, perquè realment ocupen terrenys edificables o calçades viàries.

És el cas per exemple de l’illa central de plaça Tetuan, dels jardins de Victòria Eugènia de la Gran Via –acabats de restaurar–, dels jardins dins de la seu central de la Universitat de Barcelona i dels carrerons interiors de l’Escola Industrial. Tots són àrees verdes extraoficials, perquè en els plans no tenen aquesta catalogació. «Són flagrants contradiccions, la coherència política també es demostra amb això», lamenta la coordinadora.