El baluard més dissortat de Barcelona torna a decaure

Hi ha samarretes esteses a la barana que dona al Baluard del Migdia, vestigi d’un tram de la muralla de la Barcelona primigènia i fortí dels últims resistents de la ciutat assetjada el 1714. Un home sense llar es mira el desconegut des de l’interior d’una tenda de campanya; a l’altra banda de l’esplanada que s’obre entre grans blocs de vivendes davant la Barceloneta, un altre rodamon dorm en un matalàs al caure el migdia, protegit per l’ombra de les restes històriques, més aviat desconegudes.

«No les havia vist mai. ¿Això és la muralla de Barcelona?», preguntava una visitant ocasional aquest dimecres, procedent de Vilanova i la Geltrú. Des de la plaça que envolta el conjunt monumental sepultat sota la superfície on els vianants deambulen sense fer cas del patrimoni que perviu sota els seus peus, la dona entreveia els desaprofitaments acumulats als peus de la vella fortificació de la ciutat. Al llarg del jaciment, s’escampa una important capa d’escombraries: s’entrellacen llaunes, restes de menjar, roba abandonada, un patinet, un carretó de comprar, un casc, una maleta, una garrafa buida i, també, un moneder llançat entre els carreus. Les pintades també proliferen als murs que sumen segles d’antiguitat. «Està molt brut. Em sorprèn que estigui així», admetia la visitant.

«Sempre està brut. Ens queixem i venen un dia a netejar, però després torna a estar igual. És impossible de controlar», opina una parella que resideix en un dels immobles que envolten el Baluard del Migdia. Confessen que el que els fa més mal és la gent sense llar que acampa i ronda per les ruïnes. «Hi ha fins i tot una família sencera que dona voltes per aquí. Dormen, mengen, fan pipí... No molesten a ningú, però és dur veure’ls així», testifiquen.

«Hi ha hagut fins a quatre o cinc persones dormint simultàniament. No és res nou, fa molt que passa», afegeix un guàrdia que treballa a la zona. Comenta que la comunitat de veïns ha demanat amb reiteració a l’ajuntament que arregli l’espai. «Va costar bastant temps fins que es va enviar una brigada a netejar runa. No en deu fer ni 20 dies i el van deixar impol·lut, però ara torna a estar fet un fàstic», lamenta l’empleat. Els veïns esperen ara a saber si el consistori programarà una neteja periòdica del lloc.

Disputa política

A més, la degradació del jaciment és motiu de grenya política des de fa temps. Junts va prendre la situació del recinte monumental fa més d’un any com un exemple de la «inacció» que atribueix a la coalició dels comuns i el PSC en la protecció del patrimoni de Barcelona.

Notícies relacionades

Els locals del Born hauran de tancar abans si fan soroll de nit

El cistell de consum a l’àrea de BCN ascendeix a 420 euros al mes per llar

«Fa un any i mig ja vam denunciar l’estat en què es trobava, però ara està pitjor», diagnostica el regidor postconvergent Jordi Martí, que creu que el depauperat aspecte del Baluard del Migdia és «prou motiu» per demanar la dimissió del regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa. A més, retreu «frivolitat i incompetència» al govern municipal: «No comprenem que no hi hagi una reacció a les queixes que fa mesos que duren. Demanem que es dignifiqui immediatament. Si no se sap qui l’embruta, han de posar-se cambres per saber qui en són els responsables i sancionar-los amb contundència».

Martí ha recalcat la «simbologia» que l’esplanada concentra per a l’independentisme, al ser un dels parapets dels oponents a les tropes borbòniques durant el setge a Barcelona a la Guerra de Successió, al segle XVIII. «Els espais de 1714 s’han de protegir», ha postulat el regidor, que s’ha compromès que, si Junts torna a l’alcaldia després de les municipals del maig del 2023, «una de les primeres actuacions que prendrà serà protegir aquest patrimoni». Martí no ha concretat quina alternativa s’oferiria als sensesostre del Baluard del Migdia en cas que governi la formació sobiranista, que té pendent decidir si l’exalcalde Xavier Trias serà el seu candidat o opta per un altre aspirant.