Colau, en precampanya: cinc mines i cartes sorpresa en la seva cursa electoral

Un dels temes de campanya més perillosos per als comuns és la neteja. La percepció ciutadana sobre l’estat de la via pública no ha millorat de manera substancial malgrat l’entrada en vigor del nou macrocontracte de neteja aquest 2022. I una vaga d’aquest servei municipal plana sobre la Mercè. Colau insisteix a negar aquesta crisi a base de dades: fins a 14 vegades al dia es buiden les papereres de la Rambla, va posar com a exemple. «A grans trets, Barcelona està neta», va insistir. Tanmateix, la neteja es cronifica com a segona preocupació ciutadana més destacada en el baròmetre municipal del juliol, l’enquesta als barcelonins que fa el mateix ajuntament cada semestre. El primer lloc el té la inseguretat, una altra pedra a la sabata tot i que més tenyida per la polarització entre dreta i esquerra. L’afany d’una ciutat neta i ordenada, en canvi, desperta un gran consens social i pot perjudicar seriosament Ada Colau en els comicis, ja que forma part de les carteres que porten els comuns en el consistori.

La més que probable tornada de Xavier Trias a l’arena política de Barcelona com a candidat de Junts per Catalunya és una gran oportunitat per a Ada Colau en termes de comunicació política. Li permet empènyer el debat cap a una confrontació dreta-esquerra, que fins ara li ha resultat rendible per mobilitzar els seus simpatitzants. A més, allunya la campanya del debat independentista, molt incòmode per als comuns. I, millor encara, l’expectativa d’una millora de resultats de Junts debilita el rival més directe de Colau, l’ERC encapçalada per Ernest Maragall. Republicans i comuns tenen vot en disputa i ja van competir cos a cos per la victòria electoral el 2019. En l’entrevista televisiva, Colau es va prodigar en les comparacions amb el seu predecessor i, sobre el fals compte a Suïssa que se li va atribuir i que ella va utilitzar en campanya, va arribar a dir que Trias no és corrupte, però sí «el seu entorn» i va assenyalar l’extinent d’alcaldia Antoni Vives com a «corrupte confés».

Una frontera de vot determinant de les eleccions del maig del 2023 és la que separa comuns i socialistes, els dos socis de govern a Barcelona i a Espanya. Colau va donar per garantit que el bipartit es mantindria dempeus fins a finals de mandat: «No tinc cap mena de dubte». El partit de l’alcaldessa ha de marcar distàncies amb el PSC de Jaume Collboni per refermar-se entre els sectors més esquerrans i els barris perifèrics, però alhora ha de guardar la compostura per no donar imatge de desordre en el govern i foragitar el votant de classe mitjana. Una pirueta difícil que ha resolt, per exemple, confrontant-se a la ministra de Transport, Raquel Sánchez, sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat. «És un contrasentit», va sentenciar, per recordar també que l’estiu de sequera ha evidenciat la necessitat de reduir la contaminació a les grans ciutats.

La rebaixa del transport metropolità i la gratuïtat de Rodalies ofereixen a Bcomú i PSC una bona bandera per enarborar durant la precampanya, tot i que la iniciativa suposi serioses contradiccions com ara descomptes desiguals segons l’operador i aplicats sense filtre de renda. No obstant, el gran nombre de ciutadans beneficiats individualment per la mesura és un baló d’oxigen polític a les portes d’una tardor de malestar per l’encariment de la llum, el gas i el cistell d'anar a comprar. Els comuns s’han llançat a capitalitzar el mèrit d’aquesta rebaixa temporal, amb pamflets a les estacions de tren i molta presència de la mobilitat en l’argumentari d’Ada Colau.

L’alcaldessa va esquivar respondre a una de les preguntes de l’entrevista, que no pocs votants es faran en campanya i que els rivals polítics s’encarregaran àmpliament de recordar a l’electorat. ¿Què farà Ada Colau si no aconsegueix revalidar l’alcaldia al maig? ¿Es quedarà a Barcelona com a regidora de l’oposició, deixarà la política o saltarà a una altra institució? La líder dels comuns no va voler posar-se en aquest escenari i va oferir com a única resposta, una vegada i una altra, que es presentava a un tercer mandat amb l’expectativa de mantenir la vara d’alcaldessa.