Obra amb mala sort

El nou projecte per a la vella seu de Telefónica a Barcelona posa a prova la paciència del veïnat

  • Després de la venda de l’enorme edifici a altres fons d’inversió, les obres han tornat per enèsima vegada amb el repte de convertir-lo en un complex d’oficines, sota la incrèdula mirada dels residents farts de sorolls i pols

A1-155224066.jpg

A1-155224066.jpg / JORDI COTRINA (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

S’ha de parlar fort perquè el teu interlocutor et senti si ets a prop de la vella seu de Telefónica, a l’avinguda de Roma amb Calàbria, Viladomat i Mallorca. No és la primera vegada que passa, ja que els intents de rehabilitació de l’edifici Estel per donar-li una nova vida sumen ja 11 anys sense resultats. Però els veïns i comerciants de la zona creuen els dits perquè aquesta vegada sigui l’última, amb la paciència al límit i la desconfiança instal·lada al barri. «Aquesta vegada diuen que va de debò, que el 2024 seran oficines», resumeix un veí. Després de l’anunci de compra per part dels fons Bain Capital Credit i FREO, el desembre passat, els martells i sorolls dels picots van tornar fa uns quants mesos i queda encara una obra faraònica.

El grup FREO exhibeix al seu portal la imatge virtual del que serà un edifici de «la més alta sostenibilitat». Destaca la ubicació de l’immoble i la seva connectivitat, com a marc perfecte per desenvolupar-hi 47.000 metres quadrats d’oficines. I afegeix que hi haurà també espais de venda al detall i restauració. «A més, les instal·lacions de l’arrendatari a l’edifici inclouran un auditori, sales de juntes, gimnàs, sales esportives i d’entreteniment», afegeix. Finalment el bloc oferirà «dues terrasses al terrat, amb vistes espectaculars als monuments més famosos de la ciutat, així com a les muntanyes pròximes i al mar». Els responsables de les dues companyies destaquen l’«oportunitat espectacular» que va suposar la compra com a «actiu d’oficines de primera categoria en mida, que es dirigeixi als requisits dels arrendataris i inversors en un món postcoronavirus».

Un escenari postpandèmia molt diferent al del 2005, quan l’Ajuntament de BarcelonaTelefónica van acordar la requalificació de l’immoble (que en va permetre la venda per 220 milions) a canvi de futurs equipaments sense un calendari clar. Però res va sortir bé des d’aleshores. Quan l’empresa de telefonia es va mudar al Fòrum va començar un rosari de despropòsits i projectes fracassats per a la seva antiga seu.

Cursa d’obstacles

Començant pels plans de construcció d’un hotel que era incompatible amb la nova normativa barcelonina, després van ser 421 habitatges de luxe que no s’ajustaven a la llicència i així diversos intents que per diverses causes (financeres, urbanístiques...) van derivar pel camí en la demolició de les parets per deixar l’edifici als ossos estructurals i obrir un espai interior. Però ningú va voler enderrocar-lo perquè suposaria perdre volum edificable i renunciar a les 14 plantes actuals. Ara, l’ajuntament explica que al juny van sol·licitar una llicència per construir-hi oficines.

Notícies relacionades

Amb aquest panorama, la Marisa no es refia que el desenllaç sigui definitiu. Viu a Mallorca 61 i ha patit tot el culebró immobiliari. Més encara el porter de la finca, que relata que aquest juliol es van abordar unes demolicions eixordadores que van cobrir de pols blanca tots els edificis de l’entorn i que es va colar també als interiors. «No m’ho crec, amb la crisi que s’acosta segur que això acaba malament,» intervé el Luis M., a Viladomat. I així, l’escepticisme s’escampa a la zona, davant la dimensió de la construcció.

La Fina, darrere la barra del bar La Vall Fosca, a l’altre costat de la vorera, recorda que la marxa de Telefónica i els seus més de 2.000 empleats va ser un cop per a tots els negocis del barri. Ells van passar de tancar els dies festius i dissabtes a la tarda a obrir diàriament per compensar la pèrdua de facturació. La seva terrassa ha patit com poques les fluctuacions d’excavadores i demolicions. En desconfia, però espera un final feliç que torni a omplir de treballadors els negocis.