Pla per enfortir la restauració de Barcelona després de l’allau de relleus per la pandèmia

Encapçala aquesta multiaventura empresarial la nova etapa d’El Glaciar, en plena plaça Reial i que ben aviat celebrarà centenari, com va avançar aquest diari. Exemplifica que després de cada tancament li segueix (gairebé sempre) un recanvi ràpid, és a dir, que malgrat els 10.400 establiments en competència a la ciutat, sempre hi ha algú que veu una oportunitat de negoci, com ha passat amb els 2.449 traspassos registrats des de principis del 2020 a la ciutat. Aquesta situació no es reprodueix en el comerç en general, com pot constatar-se amb un simple passeig per carrers de Ciutat Vella, on encara hi ha moltes persianes abaixades.

La regidora de Comerç, Montse Ballarín, va apostar, des que va arribar l’anterior mandat, per endinsar-se en aquesta matèria i reforçar-la creant un grup de treball específic i una primera radiografia (2016) del sector. Posteriorment s’ha anat actualitzant amb l’objectiu d’impulsar el pla estratègic que ara veu la llum, amb retard per l’aturada de la pandèmia, quan l’activitat va arribar a congelar-se. En aquells mesos es va treballar amb dades recopilades fins al 2020, entre les quals destaca el caràcter de petita empresa de gran part de l’estructura hotelera a la ciutat. Tot i que els grans grups no deixen d’ampliar la seva cartera, l’informe municipal estableix que una trentena de grups de restauració organitzada operen a Barcelona, de manera que amb prou feines representen el 10%. A més, la ciutat copa el 42% dels negocis catalans amb la distinció de Michelin, amb un total de 20 estrelles. Aquest relat de ciutat gastronòmica ja està protagonitzant part de la promoció de la ciutat liderada per Turisme de Barcelona.

El full de ruta està dotat amb 2,55 milions d’euros que se sumen als 12 milions d’euros per a les ajudes extraordinàries ‘Reactivem’ i als 4 milions per consolidar els mòduls de les terrasses covid que aconsegueixin llicència definitiva.

Per als operadors amb menys pulmó

En aquest escenari, Ballarín primer va impulsar una mesura de govern per enfortir l’activitat i ara amplia el pla d’acció a diversos anys. El document recull iniciatives ja implantades (com les accions i campanyes obertes arran de la capitalitat de l’alimentació sostenible l’any passat) i les fortaleses (de les 21 escoles amb formació a les iniciatives per promoure la sostenibilitat ambiental i social), però fixa sobretot reptes que donin més consistència als centenars d’establiments que no tenen darrere un xef mediàtic o un grup inversor. L’edil creu imprescindible avançar en la digitalització (entre les mesures econòmiques estan en marxa 548.000 euros per a suport tècnic personalitzat i cursos) aprofitant l’impuls forçat que ha propiciat la pandèmia, a sumar a un altre mig milió per a noves accions.

Notícies relacionades

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Dimiteix el president del PP d’Esplugues per colar despeses personals a l’ajuntament

La crisi també va fer créixer el ‘take away’ i el ‘delivery’, que seguiran amb força, de manera que l’ajuntament ha d’afrontar àmbits paral·lels com el de les anomenades «cuines fantasma», en plena reordenació. I va fer aflorar més que mai els valors de la cuina saludable i de la proximitat, que el consistori està incentivant amb un segell de qualitat de la mà del Gremi de Restauració i amb els premis a la restauració, recentment entregats. Aquest apartat de mesures compta amb 400.000 euros de dotació, mentre que les d’impuls econòmic (projectes subvencionats, incentius econòmics a l’activitat...) se n’emporten 650.000; les de promoció transversal, 500.000; les de coneixement del sector (des d’un observatori que recull dades i realitza informes específics), 250.000 i d’altres per a foment de la formació.

Aquest últim aspecte és clau, donada la crisi de personal que viu l’hostaleria i que està complicant molt la tornada a la plena activitat aquest estiu, com va avançar aquest diari. A més de les escoles i iniciatives des de Barcelona Activa, a poc a poc cobra forma el projecte de l’escola d’oficis de Barcelona, amb implicació dels gremis, de Pimec i d’altres, amb formació no només per aprendre des de zero, sinó per actualitzar coneixements. En el mateix àmbit, l’ajuntament ja ha impulsat beques i altres incentius vinculats a les noves tendències, remata Ballarín.