L’Hospital Clínic de Barcelona realitza per segona vegada un trasplantament d’úter

L’Hospital Clínic va realitzar el 4 d’abril passat el segon trasplantament d’úter, en aquest cas d’una dona que li va donar l’òrgan a la seva filla, un any i mig després que el centre barceloní es convertís en el primer d’Espanya a portar a terme aquest tipus d’intervencions.

Segons ha informat aquest dimarts el Clínic en un comunicat, la intervenció va durar 18 hores i va introduir alguna modificació respecte al primer procediment, realitzat l’octubre del 2020 i la destinatària del qual encara no ha aconseguit un embaràs viable.

Després de dos mesos a planta, la pacient d’aquest segon trasplantament ja ha tingut la seva primera menstruació i s’espera que a finals d’aquest any se li pugui implantar el primer embrió.

En aquest segon trasplantament, l’equip de cirurgians ha comptat amb un exoscopi, una lent de gran augment i alta definició d’imatge que ajuda tant en la cirurgia quan l’úter està fora del cos i es prepara per ser transferit com en l’implant en cirurgia oberta.

En aquesta ocasió, l’equip mèdic que atén la pacient té previst augmentar a 16 la quantitat d’embrions que s’implantin a la pacient per augmentar les possibilitats d’embaràs.

La receptora del primer trasplantament, que disposava de quatre embrions i va tenir la primera menstruació al mes i mig de l’operació, encara no ha aconseguit un embaràs viable.

Estudi de fa cinc anys

Aquesta operació s’emmarca en un projecte d’investigació que es va iniciar fa cinc anys i que té per objectiu validar aquesta cirurgia amb cinc trasplantaments en dones amb síndrome de Rokitansky, un defecte congènit a l’aparell reproductor que fa que els que el pateixen neixin sense úter ni trompes de Fal·lopi.

Un dels requisits per realitzar aquest tipus de trasplantament és que les dones candidates estiguin emparentades per llaços familiars de primer o segon grau amb les donants.

A més, han de tenir compatibilitat immunològica, que la donant ja hagi complert el seu desig gestacional, que totes dues estiguin sanes i que la cirurgia no representi un risc per a elles.

La intervenció, que ha involucrat més de 50 professionals, va ser liderada pel cap del Servei de Ginecologia de l’hospital, Francisco Carmona, i el cap d’Urologia i Trasplantament Renal, Antonio Alcaraz.

«Estem parlant probablement del trasplantament més complex que s’emprèn. Només equiparable a trasplantaments de cara», ha assegurat Alcaraz.

«Jo destacaria com la part més difícil, gairebé al final de la cirurgia de la donant, quan l’úter està només unit per les artèries i venes que conservarem. En aquell moment és tremendament fàcil cometre un error, fer un moviment brusc que lesioni la vascularització i que perdem l’òrgan», ha afegit Carmona.

Notícies relacionades

Més traçat del metro sense nous combois

El consistori sondeja un acord sobre l’escalinata

Actualment arreu del món s’han realitzat aproximadament 100 trasplantaments d’aquest tipus i la seva viabilitat és al voltant del 80%.

Amb aquest tipus de trasplantament s’aconsegueix un 40% de nounats sans, mentre que amb la fecundació in vitro estàndard la taxa de nounats per parella que inicia el procés no arriba al 20%.